Perspectiva sobre el carril VAO

PalmaEl carril VAO de l’autopista de Migjorn (la que va de Palma fins a Campos passant per la capital de Mallorca, que és Son Sant Joan) ha causat polèmica, com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una cosa que afecta el trànsit. La circulació de cotxes i altres vehicles de motor és una de les poques coses capaces d’encendre de bon de veres els ànims dels mallorquins, éssers desproveïts d’extremitats inferiors que van suplir, fa molt de temps, per les rodes. Per a un mallorquí és essencial poder arribar a destinació en el seu vehicle, i que al mateix temps també ho pugui fer la seva parella, i els fills i els cunyats i així successivament, naturalment a raó d’un sol individu per vehicle.

És justament per deixar enrere aquesta manera de fer (aquesta quantitat exagerada de vehicles privats damunt la via pública) que es creen els carrils VAO: el que s’ha obert ara a Palma entre l’aeroport i el Palau de Congressos, però també els que ja hi ha a d’altres ciutats, com Barcelona, Madrid o Granada, si miram dins l’estat espanyol, i en una gran quantitat de ciutats grans i mitjanes de tota la Unió Europea. Dit d’una altra manera: es creen amb l’objectiu de racionalitzar els desplaçaments de persones, i a tal efecte es dona prioritat al transport públic i als cotxes compartits: a posta les sigles VAO fan referència a Vehicles d’Alta Ocupació, una d’aquestes denominacions que permeten acudits fàcils però que s’entén tot d’una a què fan referència. A l’Illa de la Saturació, que encara que alguns ho neguin és Mallorca durant quasi tot l’any i molt especialment durant la temporada turística, és un plantejament que té tot el sentit del món.

Una altra qüestió és si s’ha fet tot bé o si, a la llum del resultat dels primers dies, hi ha elements a corregir, retocar o el que sigui. El primer dia de la posada en funcionament del carril VAO (que va ser dimecres, Dia de Difunts, i a tots els efectes un dilluns de després de pont), l’informatiu migdia d’IB3 TV recollia, com té per costum, testimonis de ciutadans per mitjà del mètode de la carxofa: a saber, es planta la carxofa –altrament dita micròfon– davant de la cara de la persona en qüestió, i se la convida a dir el que vulgui (amb el resultat curiós que a un munt de gent li encanta dir, efectivament, el que sigui, si això els permet guaitar per la tele). Dels, diguem-ne, entrevistats, la majoria es mostraven cautelosos (no havien trobat embossos, ni un trànsit més espès que en dies normals, però s’estimaven més esperar uns dies per estar segurs de si realment el nou carril era una bona o mala idea) i n’hi havia un que feia el recital clàssic del cunyat (Es una sinvergonzonería. Ah, que sois de la tele? Pues a ver si me lo ponéis, esto, que lo censuráis todo. A ver si me lo ponéis). L’experiència en el cotxe propi per part de qui signa aquest article (dues entre les vuit i les nou de dos matins diferents, i una altra entre les sis i les set d’un horabaixa) és que no hi ha cap diferència notable en la fluïdesa (o falta de fluïdesa) del trànsit abans i després d’haver-se obert el carril de la discòrdia. Els problemes, si de cas, són els mateixos de sempre: hi ha massa cotxes i massa poc servei públic.

Una zona d’aparcament

La cosa, com sempre que hi ha divisió de parers, es veu millor amb una mica de perspectiva. Per exemple, la que dona el pont que travessa l’autopista des de la banda del Diario de Mallorca cap al Molinar, o a l’inrevés. És el punt on justament el carril VAO es converteix en carril bus i obliga els altres vehicles (taxis, cotxes ocupats per més de dues persones) a reincorporar-se als altres dos carrils de circulació normal. Aquí (just abans del Palau de Congressos) és on queda més mal distribuït el trànsit, però per la resta (des de l’aeroport fins a aquest punt, per entendre’ns), la circulació és normal. Pot millorar? Segur: una mesura excel·lent seria obrir una gran zona de pàrquing dissuasiu en aquest mateix indret que ara anomenen Nou Llevant, a fi que el personal deixàs els cotxes aparcats i entràs a la ciutat en transport públic, o a peu o en bicicleta. Això vol dir construir el pàrquing i disposar d’una freqüència de busos. Que no és poca cosa, sobretot tenint en compte que el susdit Nou Llevant és actualment territori de construcció i especulació desaforades, i que, per tant, el metre quadrat va en aquesta zona a preus desorbitats.

L’altra part de la qüestió, l’excés de cotxes damunt la carretera, ja no depèn tant de les administracions com d’un canvi de manera de fer les coses, per part dels ciutadans, a l’hora de desplaçar-se (un canvi que necessita que les administracions facin les inversions adequades). Ara bé: el carril VAO, com a tal, no és cap despropòsit, ni cap tornada enrere, ni cap presa de pèl. El de l’excés de cotxes i vehicles privats és un dels problemes urgents a resoldre a tots els països del Primer Món (a causa del canvi climàtic, sí), i és per això que es prenen mesures com aquesta, i d’altres que vindran. Per cert, que al costat del pont de l’autopista n’hi havia un del PP que feia una roda de premsa per dir que el carril era un disbarat. Ho havia de fer parlant en nom dels mateixos que varen eliminar, en el seu moment, el tren i la major part del transport públic de les Balears. Tal vegada el seu cap de files, Núñez Feijóo, tingui alguna proposta millor, quan hagi acabat de queixar-se de l’exhumació de les restes del feixista Queipo de Llano.