Jordi Marín: "Pensem que els nostres fills viuran pitjor, però poden viure millor i amb menys"

PalmaEducar per al col·lapse (Onada Edicions, 2022) posa sobre la taula que les crisis del segle XXI (la climàtica, de recursos, social...) no tenen retorn, i les aules poden ser espais clau per trobar solucions. Jordi Marín ho té clar: "Les solucions les tindran els infants i joves, no nosaltres". L'autor, que també és docent de Secundària, apunta al paper fonamental de la comunitat educativa per preparar cada generació per a un futur marcat pel col·lapse del sistema neoliberal i l'adaptació forçada de la humanitat a una altra realitat. Aquest divendres presentarà l'assaig al CEIP Verge de Lluc de Palma.

Moltes vegades se sent la pregunta: "Per què tenir fills, en un món tan difícil?". El vostre llibre precisament apunta que la solució són ells... els fills.

— Si tots penséssim així ja ens hauríem extingit! La humanitat ha passat períodes molt més difícils dels que vivim ara. El que passa és que pensem que els nostres fills viuran pitjor perquè no tindran tant com nosaltres, però poden viure millor i amb menys. I les solucions no les donarem nosaltres, no estem en la posició com a generació, perquè en el fons hem creat el problema. Les solucions al col·lapse les tindran ells.

Tenim una mirada massa adultocèntrica?

— Sí, tendim a pensar que no poden fer això. Es parla moltes vegades que l'escola "forma els ciutadans del futur". Ciutadans del futur? Ells són ciutadans des que neixen i tenen drets. Per això hem de tenir una mirada humil cap als infants i joves.

Parlau de viure amb menys. Decréixer és l'única opció?

— Sí. La societat va cap al creixement infinit, i tard o d'hora el capitalisme s'autodestruirà. Perquè, per continuar creixent, necessita recursos que la terra ja no té i generar residus que no podrem gestionar. Ens arrossegarà a nosaltres. El decreixement és com un tabú, perquè va contra sectors econòmics molt potents.

A les Illes el debat és més latent que mai, després d'una temporada de rècords en turistes.

— Jo pose moltes vegades com a exemple les Balears. Les Illes donen per al que donen, i hi haurà un moment que no hi haurà més costa. És una bogeria. M'agrada molt el monòleg d'Acorar, de Toni Gomila, que fa tota la reflexió de cap a on anem, i parla d'aquell model de la possessió, d'una forma de vida més tranquil·la abans de la voràgine del turisme. Per aquí s'haurà d'anar. Les Illes hauran de trobar l'equilibri dins aquest escenari, i ho faran.

La lògica neoliberal, tan integrada a la vida, permet pensar altres mons possibles?

— Una de les estratègies d'aquest sistema és mantenir-nos sempre ocupats: si no estem treballant ens posen pressió per gaudir dels dies lliures. Què faràs aquest cap de setmana? Quedaràs a casa? No pot ser, has de fer alguna cosa! Al fons és una estratègia perquè no ens aturem a reflexionar sobre la nostra vida. És una de les coses que sí que van passar durant la pandèmia, i després hi ha gent que s'ha plantejat el model de vida que més li satisfeia o no.

'Educar per al col·lapse'. Com es fa a les aules?

— El primer que podem fer d'entrada és demanar perdó i ser molt humils. Després, explicar molt clarament que un creixement infinit no és possible, i això ho entenen molt ràpidament amb exemples. Pots parlar d'un tauler d'escacs, on anem posant un gra d'arròs en una casella, el doble a la següent, i així... Veuen que és impossible arribar a les 64 caselles. Entenen que el model de societat que tenim és inviable. I, d'altra banda, no enganyar. Se'ls ha de dir: això està així, i no pinta bé. El tema dels arcs de Sant Martí, el 'tot anirà bé', el 'resistiré'... No hem de resistir perquè no passarà. Hem de ser conscients del que hi ha i cercar una alternativa.

Quina és la resposta a l'aula?

— Surten moltes reflexions, accions, propostes... Que estan viciades pel context, però si els vas conduint, sempre hi ha aquest punt de creativitat en què penses: ostres, això no ho havia pensat. Ells estan viciats, però no tant com nosaltres. Els podem conduir a pensar diferent, perquè el que necessitem és gent que pensi diferent.

Parlau del creixement sostenible com un parany.

— Precisament la LOMLOE i els nous currículums parlen de "desenvolupament sostenible". Això és un eufemisme de creixement econòmic sostenible, i és inviable. No es pot créixer de manera sostenible i ho sabem. Sembla que reciclant-ho tot no passa res, i això és una fal·làcia també molt fàcil d'explicar a l'aula. Sempre que hi ha una transformació d'energia i una reutilització hi ha pèrdues, és intrínsec a la naturalesa. L'economia circular és un pedaç per a poques dècades però, després què? Aquest canvi de mentalitat s'ha d'anar presentant perquè reflexionin, i ells van proposant solucions i alternatives.

Aquesta visió necessita transversalitat a tot l'àmbit educatiu?

— Sí, perquè no es pot solucionar amb una matèria d'una hora, ho ha d'impregnar tot. Han de saber que es necessitaran els uns als altres, que els individualismes no tenen recorregut. El canvi que necessitem és justament el contrari: fer xarxa, i s'hauran d'ajudar. Fomentar el treball cooperatiu, però no com sovint es fa, per arribar a un producte, sinó cooperar per sobreviure. Per això jo sempre defense els pobles, perquè són més resilients en aquests escenaris. Crec que viurem un procés de desurbanització i rerularització.

Com promoure una lectura crítica de la informació que els arriba pels mitjans de comunicació, però també per xarxes socials, influencers...

— Això és molt complicat perquè és un públic molt vulnerable al qual amb tècniques molt bàsiques de màrqueting arribes fàcilment. Pots intervenir a classe una hora, però estàs lluitant contra un gegant. Tenen a la mà una eina dissenyada per captar l'atenció constantment i fer-los totalment dependents. Què podem fer? Anar fent, com una gota malaia. Jo, per exemple, soc partidari de donar a llegir assajos de divulgació científica a Secundària. Al principi els és estrany, però després veuen que ho entenen, que ho poden explicar, que en un debat a casa es poden defensar amb arguments, els fa créixer i els agrada.