Panorama esperançador i difícil

Calonge, 1715

És un vi ecològic excel·lent, molt equilibrat i de matisos suaus

Fa uns dies vaig participar a Calonge, amb el glosador Miquel Servera, Boireta, en la presentació del llibre escrit pel metge anestesiòleg felanitxer Marc Bonet Binimelis, Llumenera de juny 1715, que és una sòlida i ben documentada aportació a la literatura de la Guerra de Successió. Allà, a la plaça de Calonge, Miquel Manresa de Vinyes Son Alegre, un veritable artesà de la viticultura nostrada, ens va presentar el seu Calonge, 1715, un vi vermell elaborat amb raïms de les varietats cabernet, sirah i merlot, dedicat a homenatjar “aquells que lluitaren per les nostres legítimes llibertats”. Un vi ecològic excel·lent, molt equilibrat i de matisos suaus que evoquen a la perfecció els calls vermells de la terra santanyinera.

Pinyol Vermell

Es tracta d’un vi vermell de criança del 2016 elaborat per la DO Binissalem

Es va presentar a Eroski el vi Pinyol Vermell, un vi vermell de criança del 2016 elaborat per la Denominació d’Origen Binissalem que es comercialitzarà en exclusiva en aquesta cadena de supermercats. Pren el nom del seu color vermell intens obtingut a partir d’un cupatge de mantonegro –varietat predominant–, ull de llebre, sirah, merlot i callet, però que també coincideix amb la manera tradicional de denominar els vins negres a les Balears i en el conjunt de terres de parla catalana, que eren coneguts com a vins vermells. El vi Pinyol Vermell ja és a la venda a un preu promocional de 4,95 €. Una proposta atractiva que acosta als consumidors de les Balears un vi de qualitat a un preu més que acceptable. Treballar en el mercat insular és la principal assignatura de les nostres produccions de qualitat.

El formatge de Menorca

A Mallorca sempre ha tingut un gran crèdit i una magnífica acceptació

La fidelitat dels consumidors mallorquins als formatges de Menorca és sorprenent per la seva persistència i intensitat, i contradiu les tesis de la suposada inexistència de relacions entre les Illes Balears o d’una pretesa hostilitat mallorquina cap a Menorca. A Mallorca, el formatge maonès sempre ha tingut un gran crèdit i una magnífica acceptació, i d’això no en fa dos dies. Ara bé, això no significa que es pugui deixar de banda, per considerar-lo segur, aquest mercat autòcton. Tant el Consell Regulador de la Denominació d’Origen com les empreses formatgeres han de treballar amb una visió de futur, en el context del brutal canvi poblacional i cultural que està patint Mallorca, que té conseqüències a tots els nivells, i també en els dels àmbits alimentaris. 

Situació contradictòria

Continua avançant la taca de l’abandonament de l’activitat agrària

A poc a poc estam sortint de la situació crítica provocada per la pandèmia i podem començar a fer una primera anàlisi. La situació del camp balear és contradictòria, com la mateixa situació general del país. Per un cantó, hi ha coses positives: incorporació de joves, modernització d’explotacions, potenciació d’alguns cultius, expansió de les denominacions de qualitat, increment de la venda directa, millora del posicionament de les produccions locals i més sensibilitat social cap a la situació agrària i agroalimentària. Però, per l’altre costat, continua avançant la taca de l’abandonament de l’activitat agrària: urbanització, edificació residencial en sòl rústic, sobrecostos d’insularitat no compensats, baixos preus per als agricultors, certes cadenes de supermercats que són letals per a l’economia balear, economia turística sense relació amb les produccions locals... D’aquestes forces oposades en surt el panorama esperançador i difícil que tenim al davant.

Cap on anam?

El millor criteri d’actuació és el d’una major implicació i un major compromís

Les línies de sortida d’aquest garbuix de forces que empenyen en direccions contraposades, les dona sobretot la mateixa societat i permeten mantenir una certa esperança. De banda de l’Administració, en tots els seus nivells, el millor criteri d’actuació és el d’una major implicació i un major compromís. No és normal que l’ús de les aigües regenerades d’Artà hagi hagut de menester 20 anys per dur-se a terme o que la conducció d’aigua de Ciutat a Llucmajor i Campos faci quaranta anys que espera. És penós que el principal sistema d’ajudes públiques, la PAC, mantingui un suport al sector balear que fa avergonyir, i que això ho arrosseguem des de l’entrada a la UE. Són situacions que clamen al cel i no són fruit de la casualitat ni de la mania que ens tenen “els altres”. Són el resultat del nostre desinterès i apatia a l’hora de defensar els interessos de les Balears.