El Govern trasllada a la Mesa de l'Habitatge el "pla de xoc" per construir 5.000 habitatges assequibles

PalmaEl Govern de les Illes Balears ha reunit la Mesa autonòmica de l’Habitatge, formada per administracions públiques, entitats socials, empresarials i professionals, per informar del "pla de xoc" en matèria d’habitatge, amb el qual tenen previst construir més de 5.000 habitatges a preus assequibles.

El conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha presidit la trobada, amb una trentena de representants de les administracions públiques, col·legis professionals, associacions empresarials, entitats socials i organitzacions sindicals que conformen la Mesa de l'Habitatge, i ha exposat els eixos de les polítiques d’habitatge, amb les diferents mesures legislatives i programes, "sota un mateix objectiu: facilitar més habitatge assequible a ciutadans residents a les Illes".

"Davant el problema de l’habitatge a les Illes Balears, segurament el major repte que tenim com a societat, aquest Govern ha apostat de manera decidida i valenta per generar més habitatge assequible, per diferents vies: amb dues noves lleis, per facilitar més habitatge i per agilitar l’obtenció de sòl, i amb un reforç dels programes existents, com la promoció pública, i la posada en marxa de nous programes, sempre des de la perspectiva d’augmentar l’habitatge assequible que només és per a residents", ha dit.

Així, el Govern ha exposat els diferents eixos del pla i el nou marc legal amb el qual es persegueix l’augment de l’oferta d’habitatge assequible els propers anys a les Illes Balears, tant amb la Llei 3/2024, de 3 de maig, aprovada a partir del Decret llei d’emergència, com de la nova Llei 4/2025, de 18 de juliol, d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics (PRE) a les Illes Balears, i que també incorpora un procediment exprés per accelerar la promoció pública d’habitatges.

En aquest sentit, el conseller també ha fet un repàs a les diverses iniciatives i programes, com el desplegament de les mesures de la Llei 3/2024 per aprofitar edificacions existents o terrenys vacants; el reforç de la promoció pública a través de l’Ibavi; el nou programa 'Construir per llogar', de cessió de sòl a la iniciativa privada per fer habitatge protegit o de preu limitat; o el llançament del nou programa 'Lloguer segur', per incentivar la sortida al mercat d’habitatges buits o sense ús residencial i destinar-los al lloguer assequible per a residents.

Per la seva banda, ha explicat que la Llei d’emergència permet tramitar més de 2.300 habitatges, amb mesures com la reconversió de locals en habitatges de preu limitat (325), l’aprofitament d’edificis inacabats (151) i els increments d’alçada (137); i amb el programa 'Construir per llogar', entre la convocatòria del Govern i les de diversos ajuntaments, s’hi planifiquen prop de 2.400. Entre la llei i aquest programa hi ha més de 4.200 habitatges en planificació, han assegurat.

Així mateix, l’Ibavi impulsa promocions d’habitatge públic que sumen prop de 900 habitatges protegits, una xifra que es preveu incrementar a mesura que avança en les converses amb ajuntaments per posar en marxa noves promocions, i accelera la tramitació de les noves promocions, a través del procediment exprés incorporat pel Govern en la Llei 4/2025 d’obtenció de sòl, que inclou aquesta mesura per afavorir i agilitar la promoció pública. 

El Govern també ha exposat davant la Mesa de l’Habitatge els objectius de la nova Llei 4/2025 i de la nova figura dels projectes residencials estratègics, creada per desbloquejar i agilitar sòls urbans i urbanitzables i optimitzar l’ús d’aquests terrenys, ja previstos en els plans vigents, en els principals municipis de les Illes i que permet tramitar en un mateix instrument el pla d'ordenació i els projectes de reparcel·lació i d'urbanització, per obtenir sòl urbanitzat i reduir terminis mitjançant una única tramitació urbanística i ambiental.

Amb aquesta nova figura, d'aplicació directa en els municipis de més de 10.000 habitants, es garanteix que el 50% de l'edificabilitat d'aquests projectes es destini a habitatges sotmesos a règim de protecció, tant habitatge de protecció pública com de preu limitat i, per tant, destinats només a residents amb una residència de cinc anys o més a les Illes. A més, s'haurà de cedir a l'ajuntament del municipi un 15% de l'aprofitament per construir-hi també habitatge de protecció.

La PAH denuncia la cessió de sòl públic a promocions privades a la Mesa de l'Habitatge

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca ha participat aquest divendres en la Mesa de l'Habitatge de les Balears, on ha denunciat la cessió de sòl públic a promocions privades. Glòria Olmos, una de les advocades col·laboradores de la PAH ha explicat a l'ARA Balears que la reunió "ha estat ben igual que les anteriors" i ha denunciat que "el Govern creu que tots els problemes d'habitatge que hi ha a l'Arxipèlag són per culpa de la manca d'oferta i, per tant, la solució és construir més".

En aquest sentit, ha explicat que fonts del Govern asseguren que aquestes noves construccions es destinaran a "lloguer o venda assequible i que això serà la solució als problemes que es viuen actualment a les Balears en matèria d'habitatge". Segons explica l'advocada, "aquestes propostes no solucionaran res".

"Assistim a aquesta mesa per aportar la perspectiva de la població més desfavorida de la nostra societat, la que no té recursos, la que és exclosa i privada del dret a un habitatge digne, expulsada del mercat immobiliari, necessitada de recursos institucionals que ofereixin un habitatge digne", han indicat la plataforma en un comunicat. Concretament ha rebutjat les polítiques d'habitatge que s'allunyen de la universalitat del dret a l'habitatge, com també la cessió de sòl públic a promotores privades en lloc d'aprofitar aquests espais per construir, des del sector públic, habitatges on el preu del lloguer es mesuri per les circumstàncies de les persones i famílies que tenen necessitat.

"Malgrat tenir eines legislatives, estatals i autonòmiques, el Govern opta per afavorir el sector privat, l'objectiu del qual és tenir beneficis, especulant amb l'habitatge com si fos un bé de mercat", han afegit. El col·lectiu ha reiterat que la turistització, la gentrificació i la falta de regulació del lloguer vacacional, expulsen a la ciutadania de la seva terra natal i la tracta com a persones de segona o tercera categoria. La PAH ha demanat, a més de mesures valentes, mesures justes, polítiques que desmercantilitzen l'habitatge i la protegeixin com un dret constitucional.

Entre altres mesures, han reclamat també que es declarin zones tensades les zones on el preu de l'habitatge no estigui a l'abast de la població treballadora, lloguers socials per a les persones i famílies més desfavorides i regulació del lloguer vacacional.