Pagesos de sempre

La sequera

S’han rebut 198 sol·licituds per a vacum, 526 per a oví i 19 per a porcí extensiu

La campanya de subministrament d’alfals a les explotacions ramaderes de Balears, que es du a terme a través de Semilla amb la finalitat de pal·liar els danys provocats per la sequera, s’està desenvolupant amb normalitat. En total, s’han de distribuir als ramaders 750 tones d’alfals deshidratat embalat i 1.500 tones d’alfals deshidratat granulat. Aquesta setmana s’han començat a repartir bales d’alfals per al vacum a Mallorca i la setmana passada es va començar a fer a Menorca. Es preveu que es puguin cobrir totes les sol·licituds presentades. En total, s’han rebut 198 sol·licituds de menjar per a vacum, 526 per a oví i 19 per a porcí extensiu, fet que reportarà el subministrament d’unes 1.550 bales i 1.500 tones d’alfals granulat.

La ‘Xylella’ continua fent camí

A hores d’ara s’han trobat positius a Còrsega i a 19 pobles de Provença

El bacteri de la Xylella manifesta un moviment expansiu. Fa pocs dies s’han descobert dos casos de la malaltia en oliveres a les ciutats d’Antíbol i Menton, a la Provença. A Antíbol s’hi ha localitzat la subespècie multiplex i a Menton la pauca. A l’estat francès la Xylella s’hi va detectar el 2015. A hores d’ara s’han trobat positius a Còrsega i a 19 pobles de Provença. A Itàlia s’ha detectat a l’Apúlia, on presenta una forma molt virulenta sobre les oliveres, i a la Toscana. La Xylella s’ha trobat a Portugal i hi ha deteccions a Alemanya i Bèlgica. A l’estat espanyol s’ha detectat al País Valencià, Andalusia, Balears i Madrid. La distribució de les localitzacions s’ha centrat en l’Europa meridional, on les temperatures afavoreixen una plaga que no resisteix el fred. Segons els experts, amb les actuals condicions climàtiques el conjunt de la Unió Europea pot acollir la infecció.

Pagesos amb venda directa

S’Hortolà té dos punts de venda als mercats de l’Olivar i de Santa Catalina

Des de 1923 la família Cirer fa venda directa a Palma, a través d’una explotació hortícola del Pla de Sant Jordi. En l’actualitat, els germans Pere i Margalida Cirer Bordoy continuen una llarga tradició de pagesos i comercialitzadors agraris especialitzats en la producció d’hortalisses d’alta quaitat. Són el testimoni d’un temps en què l’horta de Ciutat era el principal nucli agrari de les Balears i era la font del subministrament alimentari bàsic de la ciutat. Ara utilitzen la marca comercial S’Hortolà i disposen de dos punts de venda propis als mercats de l’Olivar i de Santa Catalina. És en aquest sentit que poden dir que són pagesos de sempre amb venda directa. El seu hort és a Sant Jordi i produeixen lletugues, pebres, albergínies, tomàtigues, melons, síndries... i, a més, són un dels pocs productors que continuen fent la patata de Sant Jordi.

Terracor i Terragust

Gestiona més de 300 ha de conreu hortícola, quasi totes a Manacor i Felanitx

Terracor és una coneguda empresa hortícola de Manacor que gestiona més de 300 hectàrees de conreu hortícola, quasi totes als termes de Manacor i Felanitx. Els seus cinc integrants començaren a produir hortalisses l’any 1975 i, després de passar per Agroïlla, han arribat a posar en marxa el seu propi projecte. Des de Terracor estan fent una bona feina de difusió i han creat Terragust, que vol ser una experiència de gastronomia amb arrels dins el sementer, que es va movent de finca en finca en funció de la producció de cada temporada. L’experiència està conduïda sàviament pel cuiner Biel Llull Galmés Cornet, que ofereix una cuina actualitzada i molt amatent en utilitzar els productes del camp de Mallorca. L’experiència de Terragust inclou la visita als camps, la degustació d’un menú de cinc plats i, fins i tot, la participació en la collita de fruites i verdures.

Pa d’Aquí per a tothom

Si es vinculàs el pa a les farines obtingudes amb blats del país es tancaria el cicle

Pa d’aquí, forn i tradició és una marca de pa artesà amb 250 establiments adherits i que respon a la necessitat d’identificar la feina feta al forn tradicional i valoritzar aquest tipus d’establiments, capaç d’elaborar pa sense additius ni conservants. La iniciativa és impulsada per l’Associació de Forners de les Illes Balears amb la finalitat de facilitar que els forners puguin fer front a la implacable competència de la terrible panificació industrial. Un dels requisits necessaris perquè un forn pugui obtenir el distintiu és tenir un obrador i que un mínim d’un 70% dels seus productes siguin d’elaboració pròpia. Si s’aconseguís vincular aquest pa a les farines obtingudes amb blats del país, es tancaria el cicle, com ja s’ha aconseguit amb el pa de xeixa.