Oms: L’estandardització del cor de Palma

Palma8 del matí d’un diumenge. Al carrer dels Oms, com a tot el centre de Palma, es respira un silenci impressionant. Se sent una ràdio musical. El so prové d’un petit local en obres. A l’interior, dos treballadors s’afanyen i fan el cel ras de guix. “No podem fer renou, perquè és diumenge, però hem aprofitat per fer de guixaires, que això és silenciós”.

Asseguren que fan feina avui “perquè d’aquí a dos dies s’ha d’inaugurar el local”. És l’enèsim canvi en poc temps d’un establiment cap a un altre. “Molta gent que ha quedat sense feina ho prova. Sovint es gasten molts doblers i no sempre surt bé”, explica Immaculada, propietària d’una petita formatgeria del carrer, mentre treu les taules i prepara el seu negoci.

Ja ho pot ben dir. El carrer dels Oms experimenta un constant canvi. No hi ha mes que no s’obri una nova botiga, sovint perquè l’anterior hagué de tancar. Els qui més se n’alegren, les quadrilles de la construcció. “Els lloguers encara són cars, els propietaris en volen treure massa, i no tots els que s’hi posen aconsegueixen fer rendible el negoci. Passa molta gent pels Oms, però no vol dir que comprin”, diu Aina, una veïna de la barriada.

Allò cert i segur és que els Oms és un carrer dinàmic i ple de vida. Però no es pot dir que tots els canvis agradin a tothom i molt menys que hagin millorat la qualitat d’una de les zones més importants de Palma en matèria comercial. “Home, jo no tenc res en contra dels xinesos, però veure un cartell fet d’un tros de cartró en terra posant els preus de les sabates, escrit a mà de qualsevol manera, en un dels carrers emblemàtics, la veritat...”, afirma Immaculada. És la propietària d’una coneguda formatgeria dels Oms. Com cada dia, l’espera un jornal etern. Treballa tota sola. “Fas qualitat, intentes oferir el millor que pots trobar, i així i tot no basta. Avui seran les 22h i encara arreplegaré cadires. Els costos són molt alts pel marge que en pots treure, tant professionalment com familiarment”, diu.

Comerços xinesos i franquícies

Els Oms s’ha omplert de comerços xinesos, i també de franquícies, que van substituint les botigues tradicionals com Llibres Fiol, que va tancar fa poc més d’un any. Iogurts gelats amb cartell fúcsia inclòs, telefonia mòbil o negocis de roba barata. “Quan entraves dins les botigues senties el teu nom. El pronunciava el propietari o l’encarregat, i et demanava per la família. Ara això és l’excepció”, assegura Cati Adrover, que a 55 anys continua treballant on sempre ho ha fet, a Esports Reus.

“Aquest és un dels millors carrers de Palma. Però és veritat que de deu anys ençà moltes botigues bones han fuit. La crisi ha fet mal i s’ha notat un canvi de tipologies de negoci. Les de tota la vida, de proximitat, ja no hi són. Fins fa uns anys ens coneixíem tots. Ara hi ha negocis que canvien sovint, que estan més pensats per a la gent de pas que no per donar servei als veïns del barri”, explica Cati.

La botiga d’esports on fa feina, emblemàtica i històrica als Oms, no ho ha tingut fàcil. “La nostra localització és bona, però com sabeu no podem competir per preu. Hem de cercar la qualitat, i això no sempre basta. Miram de tractar molt bé els clients, són el nostre tresor. En tenim de tota la vida”, afirma.

Cartell de cartró amb els preus

D&G Fashion és un dels noms que no diuen res d’aquestes botigues regentades per xinesos, les del cartell de cartró amb els preus posats. “Tantes exigències per segons què i aquests tirant la imatge del carrer”, diu un comerciant veí que demana no ser identificat. Repeteix una frase que és un clàssic del petit i mitjà comerç respecte dels empresaris orientals: “No paguen impostos i obren tot el dia”.

Li Ly ens atén amb quatre paraules a l’interior de la botiga. Només parla xinès i una mica d’anglès. Una botiga que és completament enrevoltada de prestatges amb sabates a 9 euros i amb capses de cartró pertot arreu. “Amb la crisi ha baixat”, diu amb moltes dificultats. “No sé parlar el vostre idioma [es refereix al castellà, del català no en té constància], però de moment ens hem defensat molt be”, confirma.

Abans i ara

Fins fa 50 anys, als Oms hi havia fins i tot fàbriques. Després quedaren els comerços tradicionals. Cortines, drogueries, roba. Molta gent de la perifèria de Palma i dels pobles ‘baixava’ a fer la passejada i comprar. Avui les coses han canviat, en part. Pel camí cap al centre, es vingui d’on es vingui de Mallorca, es troben grans magatzems arreu.

Avui és una artèria de pas (això sí, només per a vianants des dels 90), per on els turistes passegen i seuen a les franquícies que omplen de colors cridaners i a vegades mal gust les façanes del carrer. Just davant, asseguts a l’històric bar Can Vinagre, els veïns recorden temps passats. “No és que estiguem en contra de cap tipus de negoci. Però està clar que si omples el carrer de cartells rosa amb neó i dónes un aspecte tan estandarditzat, perd part de l’encant. M’agradaria pensar que els turistes cerquen alguna cosa més autèntica, però no ho tenc clar. Si tot és franquícia, quan vagin a qualsevol altra ciutat trobaran el mateix. Quina gràcia”, diu Miquel Julià, fotògraf i activista cultural.