VIOLÈNCIA MASCLISTA

Catalina Alemany: “L’objectiu és que els nostres hotels siguin espais segurs per als nins”

La directora de Responsabilitat Social de RIU parla de la violència masclista als seus establiments

La feina de Catalina Alemany és aconseguir que RIU, l’empresa per a la qual treballa, amb més de 90 hotels a tot el món, prengui decisions responsables. Un dels seus compromisos és lluitar contra l’explotació sexual de menors. L’any passat, un 50% de la plantilla, 15.000 treballadors de tot el grup, va rebre formació perquè sigui inviable que cap home pugui cometre aquest delicte als seus establiments.

La formació la fa tothom?

Hi ha personal eventual a qui no sempre pots arribar, perquè per exemple no fan feina els mesos en què fas la formació. Però tenim un material d’acollida que conté les nostres polítiques, les d’ECPAT (End Child Prostitution, Child Pornography and Traffiking of Children for Sexual Purposes), les mediambientals i les d’igualtat. Ara, desenvoluparem també una eina online.

Sabeu si funciona?

Hi ha una xarxa d’abusadors que fan servir per compartir pornografia infantil i també els avisa dels llocs on tenen més facilitat i on menys. ECPAT ens ha comunicat que els nostres hotels ja hi apareixen com a blindats.

Tot i axí, continuau fent-hi feina.

Sí, no aturam. Prest posarem en marxa a la nostra pàgina web un apartat que veurà el client quan vulgui fer una reserva amb les mesures de protecció del menor. És obligatori, per normativa, en països com Colòmbia i Costa Rica, i hauria d’estar establert aquí per llei. Això ens donarà més força, ja que el treballador, a més del curs de formació, tindrà per escrit les condicions que ha acceptat el client. L’objectiu és el que els nostres hotels siguin espai segurs per als menors. Alhora ens servirà per blindar-nos de possibles denúncies, en cas d’engegar un client o quan no el deixes entrar.

No heu deixat entrar algun client?

I tant. Aquí a les Balears, en concret a Mallorca, vàrem tenir un cas en què no es va deixar entrar un client que venia acompanyat d’una menor, també espanyola, que no era família seva i que, a més, va demanar un llit de matrimoni. Clar com l’aigua.

Podeu evitar aquesta situació?

Sí, és el que farem. El client ha de tenir clar que això està prohibit als nostres hotels des del moment de la reserva. Així ja sap a què s’ha d’atenir.

I què li passa al menor?

Has d’avisar les autoritats. A Mèxic tenim una organització que se’n fa càrrec perquè no el pots deixar en mans de l’adult.

Què heu après des que vàreu començar a formar-vos sobre aquests temes?

Abans teníem la idea que la prostitució infantil només passava a Cuba, a la República Dominicana o a determinades destinacions estigmatitzades per la fama que s’hi fa turisme sexual. ECPAT ens va dir que ens havíem de formar a Espanya, perquè la major part de les decisions estratègiques es prenen aquí. Però el que no ens imaginàvem és que Espanya també és una destinació de prostitució infantil. Aquest va ser el primer aprenentatge.

I com va continuar?

Quan vàrem començar a fer les xerrades als primers directius, les reaccions eren brutals. Hi havia gent que es posava a plorar perquè ECPAT té uns vídeos que són impactants, que desperten consciències. El material estava fet per una pedagoga a partir de casos reals espanyols. Abans de la sessió pensaven que tot plegat era comèdia.

Hi ha cap factor clau per actuar millor en la prevenció?

Un dels problemes és que, si fas una formació molt superficial, la gent no parla. Quan vàrem fer la formació amb RANA, entitat especialitzada en la prevenció i el tractament dels abusos sexuals a menors a les Illes, la gent va començar a parlar. El que va fer és crear un ambient de confiança, que permet fer sentir al treballador que està protegit. RANA també ens va ajudar a canviar la mentalitat llatina que critica la figura del delator. Jo he crescut en una cultura que era pitjor el delator que qui pegava, mentre que en la cultura anglosaxona és tot el contrari: és l’heroi el que denuncia una injustícia.

S’ha de comunicar qualsevol sospita?

Parlar ajuda a establir mecanismes per saber si és una falsa alarma o no. Si parla la cambrera de pis, després el de manteniment i posteriorment un altre treballador i resulta que han vist el mateix, ja no és una sospita, és un fet demostrat. Amb aquest tema, o ets denunciant o ets còmplice. I el sentiment de culpa és més fort que el de delator. D’altra banda, és important per treure a la llum un problema invisible, però puc entendre que ningú vulgui sortir a la foto parlant d’aquest temes.

Quin percentatge d’homes cometen aquestes agressions?

Hi ha pocs pederastes habituals, però els agressors ocasionals són molts.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF