El camí dels indults
Societat 28/05/2021

El 'obiter dictum’ radical de Marchena

El ponent de la sentència del Procés aprofita els indults per acostar-se al delicte de rebel·lió

2 min
l president del tribunal del Suprem que va jutjar el Procés, Manuel Marchena.

MadridL'expressió llatina obiter dictum significa "dit de passada" i fa referència a aquells arguments exposats en la part considerativa d'una resolució judicial que corroboren la decisió principal. No obstant això, no tenen poder vinculant, ja que la seva naturalesa és merament complementària.

Els sis magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem que signen l'informe sobre els indults -Manuel Marchena n'és el ponent- han aprofitat la consulta preceptiva sobre la mesura de gràcia per dir de passada arguments complementaris de la seva sentència del 14 d'octubre del 2019, i, també, per respondre a magistrats d'altres òrgans, per exemple, als que han signat vots particulars al Tribunal Constitucional.

En la sentència del 2019 Marchena qualificava la política de la Generalitat del 2017 de "somni", "quimera", "esquer" i "fingit lideratge", definicions que encaixen en el que s'anomena la conversió del "dret a decidir" a "dret a pressionar" perquè el govern de Mariano Rajoy negociés. Allà on els fiscals hi veuen un cop d'Estat, la sentència pren distància i assegura que no estaven en perill els fonaments d'Espanya.

I això perquè, com s'afirma a la pàgina 269 de la sentència, "n'hi va haver prou amb una decisió del Constitucional per despullar la immediata executivitat dels instruments jurídics que es pretenien fer efectius per part dels acusats". I atenció: "Perquè la conjura va ser definitivament avortada amb la mera exhibició d'unes pàgines del Butlletí Oficial de l'Estat que publicaven l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a la Comunitat Autònoma de Catalunya". Per això, per la inexistència de violència, la sentència va descartar el delicte de rebel·lió, que defensava la Fiscalia del Suprem, i va optar pel de sedició.

Canvi de postulats

A través de l'informe sobre els indults tenim una modificació d'aquells postulats: Marchena oblida que la intenció dels dirigents independentistes era, segons ell mateix, un "somni" i posa l'accent en l'ús de la força aproximant-se a la rebel·lió. En aquesta línia, el magistrat acull el punt de vista de la Fiscalia sobre l'article 102 de la Constitució, que prohibeix l'indult per a delictes contra la seguretat de l'Estat. "La sala coincideix amb la idea que la finalitat de l'article 102 de la Constitució no és altra que la d'impedir mesures d'autoindult". La canonada contra el govern de Pedro Sánchez és evident: "Des de la singular perspectiva que ofereix el present cas, en el qual alguns dels que aspiren al benefici del dret de gràcia són precisament líders polítics dels partits que, ara per ara, garanteixen l'estabilitat de govern [espanyol] cridat a l'exercici del dret de gràcia" , diu en al·lusió a ERC.

L'informe també intenta debatre amb els vots particulars dels magistrats del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, que en el recurs d'empara de Jordi Turull han considerat desproporcionada la pena de sedició i han apostat per la reforma del delicte. Ara la sala segona afirma que si és per les penes, que a parer seu són proporcionades, no es necessita canviar la llei.

Marchena no ha pretès mostrar el més petit indici de neutralitat, encara que sigui d'imatge, i s'ha orientat cap a un enfrontament directe i deliberat amb el govern de Sánchez.

stats