Societat 21/05/2022

Nova ampliació del recinte emmurallat

La ciutat islàmica s'estableix com a residència del poder polític i administratiu, de manera que assoleix la categoria de 'madina': Madina Mayurqa, la ciutat de Mallorca

Palma XXI
2 min
Cartografia digitalitzada de la Carta Històrica de l'any 1000, amb la imatge aèria del 1956 de fons.

PalmaDes de començament del segle X, Mallorca ja depèn de l’Emirat Omeia de Còrdova, que l’any 929 es converteix en el Califat de Còrdova, que dona lloc a un important procés d’islamització de les Illes. Al començament del segle X ens trobam, possiblement, amb la ciutat de Palma tancada per la inicial murada romana i per la seva possible posterior ampliació, que ja havia estat reforçada amb tota probabilitat pels bizantins. Aquest recinte preexistent formava el que va ser denominat com a Almudaina Antiga (l’urbs vetus).

Durant aquest segle X, els musulmans van construir la fortalesa del valí anomenada Suda (castell o palau reial) amb quatre torres (la de l’Àngel i la seva simètrica són posteriors) i el recinte que el protegia, anomenat qassar (al-qasar, casar, alcázar, alcassaba o almudaina reial). Possiblement, mitjançant la construcció de noves tanques s’incorporaran a la ciutat alguns assentaments crescuts extramurs al costat dels camins d’accés a la ciutat, a conseqüència de l’augment de població esmentat al capítol anterior.

Com a moltes ciutats islàmiques, es va dissenyar amb una xarxa viària radial, amb carrers transversals i carrerons sense sortida. Aquell traçat viari s’ha mantingut fins a l’actualitat a excepció dels llocs que van patir grans reformes urbanes com el carrer de Jaume III, el carrer de la Constitució i la plaça de l’Olivar. Tot i això cal tenir present que moltes de les zones urbanes actuals eren horts en època islàmica. És el cas del barri de la Gerreria, la Calatrava o el Puig de Sant Pere, que foren urbanitzats posteriorment.

Del recinte emmurallat se’n sortia per tres portes: la del nord, a l’actual carrer del Palau Reial; la de l’est, al carrer de Sant Pere Nolasc, i la de l’oest, coincidint amb l’actual Costa de la Seu, que discorria al peu de la murada que tancava el recinte del ‘qassar’ pel seu costat nord.

Extracte de la Carta Històrica de Palma

stats