No parlar la llengua del pacient posa en perill els diagnòstics dels metges
Un estudi de la UPF constata que la discordança lingüística en l’àmbit sanitari pot provocar diagnòstics erronis, menor adhesió als tractaments i una relació menys sòlida entre metge i pacient
PalmaUn estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha constatat que no garantir l'atenció sanitària en la llengua dels pacients pot posar en perill la precisió diagnòstica, la confiança entre metge i pacient i la qualitat assistencial.
El treball, publicat a la Revista de Llengua i Dret, alerta que la situació no només afecta els nouvinguts, "sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món", informa la UPF en un comunicat d'aquest dilluns.
La investigació ha consistit en una revisió bibliogràfica que inclou un centenar de treballs de diferents disciplines sobre l'impacte de la discordança lingüística en l'atenció sanitària en territoris com els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Finlàndia i també el País Basc.
Migrants i autòctons
En el cas de la població d'origen migrant que no domina cap de les llengües del país d'acolliment, la discordança lingüística pot tenir conseqüències "greus", com a diagnòstics erronis, menys adherència als tractaments o realització de proves excessives.
No obstant això, l'estudi ha revelat que la discordança lingüística no només afecta la població migrada, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada, "encara que sigui bilingüe i pot expressar-se també en la llengua dominant amb més o menys fluïdesa". Un fet que es viu actualment a les Illes Balears amb el català.
![Imatge 200327 Coronavirus , Hospital Son Llatzer IB 04 (1)](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
En recerques fetes amb parlants de gal·lès al Regne Unit, de francès en zones angloparlants del Canadà, del suec a Finlàndia i del basc al País Basc s'ha conclòs que la capacitat d'expressar-se en una segona llengua "disminueix especialment en situacions d'estrès, vulnerabilitat, por o dolor intens".
Nins i adults
En la majoria d'estudis anteriors, excepte a Finlàndia, s'ha constatat que les persones grans i els nins són els grups "més exposats" als riscos de la discordança lingüística en l'atenció sanitària.
En el cas de les persones grans, el deteriorament cognitiu pot empitjorar les seves conseqüències en una segona llengua, la qual cosa dificulta l'atenció sanitària.
En els estudis de Gal·les i el País Basc, també s'ha conclòs que els nins, especialment si són petits i encara no han pogut desenvolupar les competències bilingües, depenen de la llengua materna per descriure símptomes "de manera precisa".
Entre parlants d'aquestes comunitats, també s'ha constatat el valor identitari de la llengua per a moltes persones i que la impossibilitat de poder parlar en la llengua pròpia pot afectar "la possibilitat de crear una relació de confiança amb el facultatiu".
Després d'aquest primer estudi, hi haurà una recerca sobre les conseqüències específiques de la discordança lingüística a Catalunya, una qüestió "inexplorada" fins ara.
