Societat 25/10/2019

Ni evangelistes ni jueus demanaran que la seva religió entri a les aules

Amb dues confessions estan emparades per la llei, com la mulsulmana, però de moment no hi ha prou famílies que hagin reclamat aquest ensenyament

Maria Fuster
3 min
Ni evangelistes ni jueus demanaran que la seva religió entri a les aules

PalmaNi la comunitat jueva, ni l’evangèlica de les Balears no compleixen els requisits adients per demanar que la seva religió entri a les aules, sobretot perquè no hi ha prou famílies que ho reclamin. Tenen el mateix dret, reconegut per llei el 1992, que la musulmana, que s’estudiarà en alguns centres educatius illencs l’any que ve. De moment, els evangelistes no descarten aquesta possibilitat, mentre que els jueus no s’ho plantegen.

El nucli d’aprenentatge de la religió jueva és la família. No hi ha escoles d’aquesta confessió a les Balears, com sí que n’hi ha a Barcelona, Madrid, València i Màlaga. “No hi ha nombres suficients per obrir-ne una aquí”, comenta José María Molina, president de la comunitat jueva de les Illes Balears.

A l’Arxipèlag hi viuen entre 1.200 i 1.500 jueus, tot i que no n’hi ha una llista. “Tenim molt mala experiència amb els registres”, assegura José María Molina. “La majoria són espanyols, però també hi ha europeus que venen a jubilar-se”, afegeix.

A la sinagoga de Palma hi assisteixen unes 150 famílies. Cap no ha traslladat una sol·licitud a la Conselleria d’Educació per demanar que els infants facin religió jueva al centre educatiu. “A les Illes, inicialment, ni ens ho plantejam. Si només se n’explicàs la història, ens consideraríem satisfets”, afirma el màxim representant dels jueus a l’Arxipèlag.

La idea de posar en marxa una escola hebraica a les Balears sí que està damunt la taula, però les coses van a poc a poc, segons explica Dani Rotstein, membre de la comunitat jueva que pensa que es podria fer realitat en aproximadament cinc anys. “No tenim un professor rabí. Hem de cercar fons perquè es puguin educar els nins en la nostra religió”. Per ara, s’imparteixen classes a la sinagoga als més petits i als més grans. El que en cap cas es fa, assenyalen, és invertir esforços a guanyar adeptes. “El judaisme no és gens proselitista; qui s’hi vulgui acostar és benvingut”, assenyala Molina.

Explicar l’Holocaust als col·legis

La comunitat jueva centra l’energia a fer que no s’oblidi la història. Enguany arribaran per primera vegada als centres educatius. Es tracta d’una iniciativa organitzada pel col·lectiu Limud Mallorca i coordinada amb la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Palma. “Oferirem activitats a totes les escoles de Ciutat per explicar el que va significar l’Holocaust i els perills de l’antisemitisme”, diu Rotstein. “Jo mateix som aquí perquè la meva família va poder fugir d’Alemanya: la part de la meva mare, als EUA, i la de mon pare, a Israel”.

Rotstein recorda el cas de la fotografia que varen protagonitzar alumnes del col·legi Llaüt de Palma fent la salutació feixista darrere dues banderes d’Espanya. “Denunciam aquest tipus d’actitud, però ho veiem com una oportunitat per educar la joventut, perquè fan coses sense saber què signifiquen”, diu. També lamenta que aquest centre concertat religiós no acceptàs l’oferiment que els va fer la comunitat jueva per parlar d’aquest tema als seus alumnes.

Els evangelistes de les Balears

El president de l’Església Evangèlica de les Balears, Miquel Navarro, apunta que tot i que per ara no s’han donat les circumstàncies per reclamar que s’imparteixi religió evangèlica a les escoles, “és un tema pendent d’activar, perquè és un dret que tenim”. Actualment, hi ha escoles a Madrid i a Barcelona que sí que ho fan, però la transmissió dels valors evangèlics es continuarà fent, per ara, a les Illes en el si de la família, i també a “les escoles dominicals on els nins aprenen el que diu la Bíblia de manera adaptada a la seva edat”.

Als col·legis, les famílies evangèliques trien ètica o religió catòlica en funció del que decideixen els pares. Navarro diu que no sap quina és l’opció més elegida. “Les famílies són lliures de triar el que vulguin”.

La religió evangèlica compleix enguany 150 anys d’existència a Menorca. Aquest aniversari serà l’any que ve a Mallorca. A Balears hi ha 6.000 evangelistes i entre 40 i 50 esglésies. “Les arrels a les Balears són profundes”, diu Navarro sobre aquesta religió.

SENSE VALORACIÓ DEL BISBAT: SEBASTIÀ TALTAVULL S’HI PRONUNCIARÀ MÉS ENDAVANT

Malgrat que l’ARA Balears ha demanat al Bisbat de Mallorca el seu parer sobre la introducció de l’ensenyament de l’Islam als centres educatius, des de la institució catòlica han indicat que se’n farà una valoració pública més endavant. Segons han explicat, el bisbe Sebastià Taltavull ho té previst des de fa dies. Els Acords amb la Santa Seu que permeten impartir religió catòlica a les escoles es varen signar el 1979. Les negociacions són preconstitucionals i tenen més força legislativa que els acords de l’any 92 amb les comunitats islàmica, jueva i evangèlica, perquè es tracta d’un pacte entre estats, l’espanyol i el Vaticà.

stats