Societat 01/03/2021

Els neandertals també parlaven

Aquests homínids tenien una audició semblant a la nostra i una capacitat lingüística molt similar

3 min
Model 3D i reconstrucció virtual de l'oïda en un humà modern (esquerra) i en un neandertal (dreta).
Disponible en:

Barcelona"Que els neandertals eren poc més que ximpanzés és una idea com una taca de tomàquet, perquè un cop cala, per molt que freguis no se’n va". Són paraules d’Ignacio Martínez, director de la càtedra d’otoacústica evolutiva i paleoantropologia d’HM Hospitales i la Universitat d’Alcalá de Henares. Tot i que la mala premsa dels neandertals ha sigut habitual durant moltes dècades, la realitat és que els últims quinze anys s’han fet descobriments que la contradiuen. L’últim s’acaba de publicar en un article a la revista Nature Ecology and Evolution i aporta una prova que els neandertals parlaven. El signen, a més de Martínez i altres investigadors, els paleoantropòlegs Eudald Carbonell, Juan Luis Arsuaga i José María Bermúdez de Castro.

Ja fa anys que se sap que aquesta altra espècie humana, que va conviure amb la nostra i fins i tot s’hi va creuar, tenia cura dels malalts, es guarnia amb objectes purament decoratius i enterrava els morts. Analitzant-ne mostres d’ADN, també s’ha descobert que al seu genoma hi havia un gen anomenat FOXP2, que també tenim els Homo sapiens i que està relacionat amb el llenguatge. Aquesta nova troballa "és l’última peça que faltava i que encaixa amb les altres", explica Martínez.

L’enfocament que han utilitzat els investigadors per trobar aquesta peça és especialment enginyós: en lloc d’analitzar les parts del cos que produeixen el so en què es materialitza el llenguatge, com la mandíbula o les dents, han estudiat la zona receptora, l’oïda. Més concretament, han analitzat cinc cranis de neandertals i nou cranis de la Sima de los Huesos del jaciment d’Atapuerca.

Gràcies a una tomografia, els científics han creat una imatge en tres dimensions de les cavitats auditives i, mitjançant tècniques d’enginyeria de telecomunicacions, han obtingut el patró d’audició de cada espècie, és a dir, quins sons eren capaços de sentir. "L’ample de banda o el rang de freqüències que sentien els neandertals és el mateix que el dels humans moderns", explica Mercedes Conde-Valverde, primera autora de l’article i també investigadora de la càtedra d’HM Hospitales i la Universitat d’Alcalá.

El raonament en què es basa la conclusió de l’estudi és que si els neandertals no tinguessin la capacitat d’articular un llenguatge semblant al de l’Homo sapiens, probablement no tindrien la capacitat de sentir les mateixes freqüències sonores. A més, els investigadors també han vist que els habitants de la Sima de los Huesos, que són hominins més antics que els neandertals, tenien un ample de banda més estret, de manera que podien sentir menys sons. Això voldria dir que no tenien la mateixa capacitat lingüística. "Els australopitecs de fa tres milions d’anys, per exemple, tenien un ample de banda encara més estret, semblant al dels ximpanzés", explica Conde-Valverde.

"És un resultat que no em sorprèn", valora Carles Lalueza-Fox, director del laboratori de paleogenòmica de l’Institut de Biologia Evolutiva de la UPF i el CSIC, que no ha participat en l’estudi. "Hi ha hagut molta gent que, històricament, ha buscat diferències entre els neandertals i nosaltres, cosa que em sembla un enfocament erroni", afegeix. "Els neandertals eren humans que tenien multitud de petits canvis respecte a nosaltres, però cap d’ells representa una diferència substancial", explica Lalueza-Fox. "De fet –conclou–, jo sempre he pensat que tenien una capacitat de comunicar-se com la nostra".

stats