Neandertals o 'Homo sapiens': qui va construir les eines d'una cova d'Alemanya?
La trobada de restes humanes en un jaciment confirma que fa 47.000 anys Europa ja era un mosaic de cultures
BarcelonaFa uns 45.000 anys, Europa travessava canvis profunds. Els neandertals, l'espècie humana que fins aleshores havia predominat al continent, començava a desaparèixer mentre que una exultant nova espècie, l'Homo sapiens, s'expandia per Europa. En aquesta transició entre el paleolític mitjà i el superior, i durant uns quants milers d'anys, les dues espècies humanes van coexistir i fins i tot van arribar a creuar-se. De fet, encara conservem un 2% d'ADN neandertal al nostre genoma.
A més, neandertals i sàpiens van desenvolupar diferents cultures on avui és Polònia, el Regne Unit i Alemanya, que no sempre han estat fàcils d'identificar per als investigadors. Per exemple, l'anomenada cultura Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (LRJ), a la qual s'atribueix la construcció d'eines amb pedres per, segurament, poder caçar. Fins ara, hi havia dubtes sobre a qui s'havia d'atribuir. Aquest dimecres, l'anàlisi de les restes de la cova d'Ilsenhöhle a Ranis, a Alemanya, un jaciment associat a la cultura LRJ, ha demostrat que aquest lloc va ser ocupat esporàdicament per humans moderns des de fa 47.500 anys, molt abans de la fi dels neandertals. La troballa reforça la idea d'un mosaic de poblacions i cultures humanes diferents i presents a Europa durant el paleolític mitjà i superior, informa Efe.
Els detalls s'han donat a conèixer aquest dimecres en diversos articles publicats a Nature i Nature Ecology & Evolution, tots liderats per Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig. La cova de Ranis va ser excavada el 1930, però aleshores no s'hi van trobar restes humanes. Gairebé cent anys després, una nova excavació feta entre el 2016 i el 2022 va arribar fins als vuit metres de profunditat i, després de retirar una roca d'1,7 metres, l'equip va descobrir noves restes, aquesta vegada humanes i excepcionalment ben conservades.
A més, van reexaminar els fragments ossis trobats a la dècada de 1930, un minuciós treball en què van descobrir diversos ossos humans que durant tot aquest temps havien estat catalogats erròniament com a ossos d'animal. En total, van identificar tretze restes òssies humanes, l'ADN de les quals va revelar que pertanyien a un mateix individu d'Homo sapiens o a diversos parents materns que fa 47.500 anys van formar part dels primers éssers humans moderns que van habitar Europa.
En paral·lel, dos equips de científics més van estudiar les condicions climàtiques i l'entorn que van trobar aquells grups pioners d'Homo sapiens a Ranis, i van examinar la seva capacitat d'adaptació. Les anàlisis d'isòtops estables en dents i ossos d'animals van ajudar a descobrir que fa entre 45.000 i 43.000 anys Ranis era un lloc molt fred amb paisatges esteparis similars als de la Sibèria actual o el nord d'Escandinàvia i que les condicions climàtiques es van refredar encara més al llarg dels anys.
Adaptació climàtica
"Això demostra que fins i tot aquests primers grups d'Homo sapiens que es van dispersar per Euràsia ja tenien una certa capacitat d'adaptació a unes condicions climàtiques tan dures", explica Sarah Pederzani, de la Universitat de La Laguna (Tenerife) i del Max Planck, i directora de l'estudi paleoclimàtic de la cova. La troballa és "fascinant i sorprenent" perquè fins no fa gaire es pensava que la resistència a les condicions climàtiques no havia tingut lloc fins diversos milers d'anys després, apunta.
L'estudi explica que aquells primers sàpiens es desplaçaven en petits grups i en incursions curtes i expeditives en què caçaven grans mamífers terrestres, com cavalls, rinoceronts i rens. El conjunt d'aquests estudis –que inclouen excavacions arqueològiques, identificació taxonòmica morfològica i proteòmica, anàlisi d'ADN mitocondrial, datació per radiocarboni de material arqueològic i de restes humanes, zooarqueologia i anàlisi isotòpica– marquen una fita important en la comprensió de les incursions inicials d'Homo sapiens a Europa al nord dels Alps durant la transició del paleolític mitjà al superior.
"Els resultats d'Ilsenhöhle a Ranis canvien radicalment les nostres idees sobre la cronologia i la història dels assentaments a Europa al nord dels Alps. És especialment emocionant que ara tinguem l'Homo sapiens més antic aquí, a Turíngia, Alemanya", conclou Tim Schüler, de l'Oficina per a la Preservació de Monuments i Arqueologia de Turíngia.
