Els nacionalistes escocesos tenen les claus de Westminster

LondresDe sobte, el Partit Nacional Escocès (SNP) ha passat de ser el partit que volia trencar el Regne Unit a ser la clau per formar govern a les eleccions generals del 7 de maig a Westminster. En un discurs recent a Londres, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es va presentar com “l’alternativa progressista” i va aparcar el discurs independentista (almenys fins a les pròximes regionals) després de perdre el referèndum del setembre.

També ha anunciat una gira per Anglaterra tot i que els seus electors no són anglesos. “Vol canviar la imatge de l’SNP després del referèndum davant la possibilitat d’haver de pactar amb els laboristes per formar govern a Westminster”, explica David Torrance, periodista escocès i autor d’una biografia de Sturgeon que es publicarà el mes que ve. Segons Torrance, “Alex Salmond [el líder del partit fins a la consulta] és un personatge que dividia, mentre que Sturgeon aglutina”. Sturgeon no opta a cap escó a Westminster, però Salmond sí.

Torrance destaca dos canvis importants després del referèndum. El primer ha sigut l’augment extraordinari de militants de l’SNP, que han passat dels 25.000 abans de la consulta als 100.000 actuals, fins i tot més que els laboristes. La majoria van entrar en política durant la campanya: “L’SNP ha sabut canalitzar l’energia dels votants de la consulta”, assegura. L’altre gran canvi és que tothom ha assumit que, com el 2010 -quan els conservadors van formar coalició amb els liberaldemòcrates-, els dos grans partits (laboristes i tories ) no trauran majoria i els petits partits seran determinants per formar coalicions. L’SNP es preveu clau.

Sturgeon s’ha posicionat més a l’esquerra que els laboristes, per descartar cap pacte amb els tories i obrir les portes a una possible aliança amb els laboristes, tot i que per ara no es planteja entrar en una coalició. Posa com a condició que Ed Miliband, el líder laborista, es comprometi a acabar amb la política d’austeritat i i que retiri el Trident, el programa nuclear britànic en aigües escoceses.

Nicola McEwen, professora de política de la Universitat d’Edimburg, creu que en aquesta gira per Anglaterra Sturgeon “no està parlant als anglesos sinó als escocesos”. L’estratègia és moderar el discurs independentista, posicionar-se com a progressista i tenir rellevància mediàtica perquè els electors escocesos vegin que el partit és important a Londres. “Els seus votants veurien bé un pacte amb els laboristes”, assegura McEwen.

L’opinió general, però, és que l’objectiu últim de l’SNP continua sent la independència. Al gener els tres principals partits britànics es van comprometre a donar-los el control de l’impost sobre la renda i de la taxa per a passatgers als aeroports escocesos, i Escòcia té més autonomia ara que abans del referèndum. No obstant això, McEwen creu que demanaran el control de l’impost a les empreses i de les polítiques de treball. Torrance, per la seva banda, considera que l’objectiu de l’SNP és aconseguir totes les competències excepte política exterior i interior.

¿S’acosta un daltabaix laborista a Escòcia?

El percentatge de votants de l’SNP es manté en el 45%, com en el referèndum. Però hi ha una dada significativa, i és que estaria concentrant el vot (el sistema electoral britànic no és proporcional sinó que funciona per concentració de vot) en circumscripcions fins ara controlades pels laboristes. Algunes enquestes suggereixen que els nacionalistes escocesos podrien guanyar fins a 46 parlamentaris dels 59 que estan en joc a Escòcia, cosa que seria un autèntic daltabaix polític, ja que el 2010 en van aconseguir 6 (el màxim històric són 11) i els laboristes 41.