Societat 06/03/2018

Mor Antoni Artigues

L'activista cultural i professor de literatura de la UIB ha mort després de patir una malaltia

Ara Balears
2 min
Mor Antoni Artigues

PalmaAntoni Artigues (Palma, 1950-2018) professor titular de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i una persona compromesa en la defensa de la cultura i la llengua d'aquest país ha mort aquesta matinada.

Antoni Artigues Bonet es va llicenciar l'any 1975 en Filosofia i Lletres (Pedagogia) i l'any 1979 en Filologia Romànica (Catalana), a la Universitat de Barcelona. En aquesta mateixa universitat es va doctorar en Filologia Romànica (Catalana) l'any 1983, sota la direcció d'Antoni M. Badia i Margarit.

Des del curs 1977-78 va impartir docència als estudis de Mestre a la Universitat de les Illes Balears, i era catedràtic d'escola universitària des de 1986. Va ser subdirector de l'Escola de Magisteri de 1986 a 1988. En l'actualitat era professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i impartia docència als graus d'Educació Infantil i Educació Primària. Era també investigador del grup de recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de Música i Art.

Al llarg de la seva trajectòria universitària, va compaginar la docència i la recerca sobre cultura popular, sociolingüística i didàctica de la llengua i de la literatura catalanes amb l'impuls al teatre universitari. Així, a més de ser «mestre de mestres», també va ser l'ànima de Magisteri Teatre - Mag Poesia, un projecte que des del curs 1992-93 ha tengut com a objectiu implicar els alumnes dels estudis de Mestre de la UIB en la lectura i representació d’obres de teatre i poesia.

Al llarg d’aquests anys s’han treballat i escenificat textos d’autors com Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marçal, Joan Brossa, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona, Agustí Bartra, Miquel Bauçà, Pere Quart (Joan Oliver), Pere Capellà, Guillem d'Efak, Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés, Blai Bonet i Joan Vinyoli, entre molts altres.

Al marge de la Universitat, aquestes obres s'han escenificat en escoles i teatres arreu dels Països Catalans. Per aquest projecte, va ser mereixedor del premi Emili Darder, que l'Obra Cultural Balear va atorgar-li el desembre de 2017.

Publicacions

Va participar en vint-i-cinc projectes de recerca i va publicar més de cinquanta articles en revistes i, entre altres, els llibres següents: Guia didàctica de la llengua catalana (1979), Xeremiers (1982), Mecanismes de poder (1985), Repertori i construcció dels instruments de la colla de xeremiers (1988), Neó 5 (1988), Llumeneret blau (1989), Ecologia lingüística (1998), Llengua als Països Catalans (1999), Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca (2000), Poesia a l'escola. Educació primària (2000), Poesia 1. Educació primària, cicle inicial (2000), Poesia 2. Educació primària, cicle mitjà (2000), Poesia 3. Educació primària, cicle superior (2000), El teatre de Pere Capellà. Val més un dit en es front: propostes per a l'aprenentatge (2007), Enganxa't a la poesia (2008) i La poesia contemporània (2009). També va coordinar la col·lecció de poesia per a infants Cuca de Suro.

Juntament amb el seu company i amic Gabriel Oliver, Majoral, va fer possible el projecte Cançons republicanesCançons republicanes (2005), un recopilatori de cançons i poemes de lluita i esperança per fer memòria de la República, la Guerra Civil i la repressió franquista. També va fer de rapsode al disc Ferments. El mapa sensitiu d'una illa (2015), de Miquel Brunet.

stats