Grups locals denuncien que el Mallorca Live els utilitza com a quota local per accedir a subvencions públiques

PalmaEl col·lectiu Neura ha fet públic un recull de testimonis de músics de les Illes que qüestionen el model del Mallorca Live Festival i denuncien que el festival utilitza els artistes locals com a "quota" per justificar subvencions públiques mentre els reserva espais secundaris de la programació, amb caixets baixos i poques oportunitats de projecció real.

La iniciativa forma part d'una campanya crítica amb el paper dels grans festivals dins el model turístic de Mallorca. Segons els artistes que hi han participat, el Mallorca Live no només actua com un esdeveniment musical, sinó també com una eina de promoció territorial orientada al consum turístic.

Els testimonis, difosos per Neura, recullen experiències de músics que han actuat al festival durant els darrers anys i apunten a qüestions com la precarietat de les condicions laborals, la manca de protagonisme dels artistes illencs dins la programació i la utilització de la seva presència com a argument per accedir a finançament públic.

"Per una banda, subvencions, i per l'altra, desgravacions. Doble extracció de recursos i zero inversió en infraestructura pública", assenyala un dels textos recollits pel col·lectiu.

"Érem els primers i encara no havien obert les portes"

El grup manacorí Reïna va actuar al Mallorca Live el juny de 2022, quan els seus integrants tenien poc més de vint anys i acabaven de publicar el primer disc. Segons expliquen, van acceptar una oferta inferior als 500 euros bruts amb l'expectativa que tocar en un festival de gran format els ajudaria a consolidar la seva trajectòria. La realitat va ser diferent, apunten.

"Férem les proves de so en un escenari minúscul, ben allunyat dels escenaris grossos que havíem imaginat", relaten. El concert estava programat a les 18.15 h, abans de l'arribada de bona part del públic. "No hi havia absolutament ningú. Un rècord de zero persones", recorden. Els músics expliquen que no van descobrir fins al moment de sortir a escena que el seu concert coincidia pràcticament amb l'obertura de portes del recinte.

Una crítica recurrent entre els testimonis és que els grups emergents accepten condicions econòmiques precàries moguts per la il·lusió de formar part d'un esdeveniment de gran dimensió.

Per part seva, el músic Daniel Gómez, vinculat a projectes com Saïm, Nita i Jorra i Gomorra, sosté que els grans festivals alimenten la idea que participar-hi representa un pas endavant en la carrera artística, però considera que l'impacte real és limitat. "Participar en aquests festivals no serveix per pujar un escaló més en la teva trajectòria", afirma. Segons la seva experiència després d'actuar-hi en diverses ocasions, el reconeixement que obtenen els grups locals és sobretot simbòlic i temporal. Gómez defensa que els grans festivals "serveixen per absorbir recursos del territori" i que els artistes locals acaben actuant com a element legitimador d'un model centrat en l'atracció de públic i inversió.

Altres testimonis apunten directament a les condicions laborals. El grup Amulet denuncia que, durant l'edició de 2022, el festival els va imposar un contracte sense marge de negociació i que van acabar actuant gratuïtament en dues programacions associades al Mallorca Live. "No ens van ni preguntar el caixet", asseguren. També consideren que la seva falta d'experiència dins el sector va ser aprofitada per obtenir actuacions sense remuneració. "Tenir ganes de tocar no justifica l'explotació", conclouen.

Escenaris secundaris i presència testimonial

Una altra de les crítiques compartides pels músics és la ubicació dels artistes locals dins la programació. El cantant i compositor Jorra Santiago recorda la seva participació en el festival el 2019 amb Jorra i Gomorra. Explica que el tracte rebut va ser correcte i que fins i tot van gaudir de l'experiència, però considera que el problema és estructural.

"Als grups mal anomenats locals ens donen els roïssos i ens posen a mala hora", afirma. Segons el músic, la presència d'artistes illencs resulta necessària perquè el festival pugui acreditar suport a l'escena local a l'hora d'optar a subvencions públiques. Una percepció similar expressa el músic Caspary, que assegura que els grups de les Illes acostumen a concentrar-se en les primeres franges horàries dels diferents escenaris.

"Als quatre grups locals de torn els programen per obrir diferents escenaris i a les 19 h la música en català ja ha acabat", lamenta. Segons ell, aquesta situació transmet la sensació que els artistes illencs formen part d'una presència testimonial més que no d'una aposta artística central.

Amb tot, el col·lectiu que ha impulsat la iniciativa sosté que els macroesdeveniments contribueixen a la turistificació de l'illa i que la cultura queda subordinada als interessos de promoció turística. Consideren que els recursos públics s'haurien de destinar prioritàriament a sales de concerts, espais autogestionats, programacions estables i projectes culturals arrelats al territori.