Col·lapse circulatori

Els 'rent a car' planten cara al límit de vehicles a Mallorca i demanen la intervenció de Competència

La patronal de les empreses de lloguer de vehicles de les Illes Balears presenta 22 esmenes a la llei de Galmés i alerta que les quotes poden vulnerar el lliure mercat

Els ‘rent a car’, mateixos beneficis que el 2019 però
 Amb 40.000 cotxes menys
22/09/2026 - 07:10 h.
4 min

PalmaLa proposició de llei del Consell de Mallorca de regulació de l'afluència de vehicles a l'illa de Mallorca ja ha trobat el primer escull: la patronal dels vehicles rent a car, Baleval. L'Associació Balear de Vehicles amb i sense conductor agrupa operadors grans, mitjans i petits que desenvolupen l'activitat a les Illes. En un contundent document registrat al Parlament el 17 de setembre, Baleval ha presentat 22 esmenes a la iniciativa que promet limitar l'entrada de vehicles de lloguer a Mallorca amb l'objectiu de frenar el col·lapse circulatori i la saturació.

Baleval considera que la proposició de llei impulsada per l'executiu de Llorenç Galmés restringeix l'accés a una activitat econòmica sense demostrar que els vehicles de lloguer siguin la causa específica i principal del problema: “La llei parteix d'una atribució de responsabilitat singular al sector del lloguer de vehicles que no apareix prou acreditada en l'expedient legislatiu”. Per això, si no s'acredita aquesta responsabilitat, consideren que la llei pot resultar arbitrària o discriminatòria. Creuen que la proposició de llei no incorpora una anàlisi suficent d'alternatives regulatòries menys restrictives ni acredita per què la limitació específica dels vehicles de lloguer és la mesura més adequada. La patronal sosté que limitar flotes i repartir quotes de vehicles és una “intervenció intensa” del mercat que necessita dades sòlides, una justificació detallada i l'estudi d'alternatives menys restrictives.

La patronal del rent a car considera que les limitacions que promou el Consell presenten “dubtes seriosos de compatibilitat amb l'ordenament jurídic espanyol”. Defensen que la norma vulneraria la lliberta d'empresa, la unitat de mercat, la lliure competència i el lliure accés a l'activitat econòmica.

En aquest sentit, alerten dels efectes negatius de la norma sobre els preus i la competència, ja que creuen que els sostres i les quotes podrien crear barreres d'entrada, afavorir algunes empreses, impedir el creixement d'altres i encarir els serveis. “La reducció artificial de l'oferta de vehicles pot provocar increments de preus, dificultar l'entrada de nous operadors, reduir els incentius per intervenir en la renovació de flota i limitar la capacitat d'adaptació de l'oferta a la demanda real”, exposa el document registrat al Parlament de les Illes Balears. Això no és tot: adverteixen que les restriccions també podrien afectar especialment els residents, treballadors i visitants de zones que no disposen d'alternatives adequades de transport públic.

Intervenció de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència

Davant de tot això, Baleval reclama la intervenció de la Comissió nacional dels Mercats i la Competència. En primer lloc, demana al Parlament que valori sol·licitar un informe a la CNMC en relació amb la totalitat de la llei, però l'esmena 11 va més enllà i proposa introduir dins el text normatiu l'obligació que el Consell demani un informe a l'organisme estatal abans d'aprovar els criteris d'adjudicació, d'acord amb “els principis de lliure competència, accés al mercat i absència de discriminació entre operadors”.

Segons la proposta de les empreses de cotxes de lloguer, la CMNC hauria d'examinar si les quotes estan justificades per dades objectives, si hi ha alternatives menys restrictives, si el sistema preveu realment l'entrada de nous operadors, si afavoreix empreses ja implantades, i si les exempcions per mida de flota són discriminatòries, entre d'altres. En definitiva, si els instrumets fixats pel Consell restringeixen la competència més del que és necessari.

El document també considera problemàtic que la llei deixi elements essencials com el sostre, les quotes i els criteris de distribució a acords posteriors del Consell de Mallorca. Per això Baleval demana conèixer les regles del joc amb antelació: que les quotes s'adjudiquin amb un any de marge i que la motivació sigui “suficient, transparent i verificable”.

Els antecedents d'Eivissa i Formentera

Baleval recorda que la CNMC ja ha qüestionat, mitjançant recursos, “determinats criteris d'assignació” dels sistemes de limitació de vehicles aplicats primer a Formentera i després a Eivissa. Assenyalen aquests precedents com a mostra que els sistemes de quotes podrien afavorir determinats operadors i limitar “injustificadament” l'accés o el creixement empresarial.

L’organisme estatal ha instat el Consell d’Eivissa a revisar el sistema de repartiment, atès que el considera potencialment perjudicial per a les grans empreses, i ha advertit d'emprendre accions judicials.

“No som els principals responsables de la congestió”

La patronal del rent a car admet que Mallorca pateix problemes de congestió a les carreteres, però rebutja que els vehicles de lloguer en siguin la causa principal. Baleval assegura que els estudis no acrediten que el sector del lloguer sigui el principal responsable de la saturació viària. “Ni l'estudi de càrrega de la xarxa viària del 2024 ni l'estudi d'impacte dels vehicles de lloguer del 2017 permeten concloure que els vehicles de lloguer constitueixin la principal causa dels problemes de congestió existents a Mallorca”, apunten.

L'associació empresarial sosté que el col·lapse circulatori s'explica sobretot pel creixement demogràfic, la dependència del vehicle privat, la insuficiència del transport públic i la concentració del trànsit en punts concrets.

El Consell confia en la tramitació parlamentària

Fonts del Consell de Mallorca han assegurat a l'ARA Balears que confien en la tramitació parlamentària i que totes les esmenes que es presentin seran consensuades amb tots els grups parlamentaris que donen suport a la llei. Per això, sostenen que en sortirà “una llei amb el màxim consens polític i ciutadà”.

stats