Miquel Mir reclama al govern espanyol "polítiques d'Estat" per protegir les Balears del canvi climàtic

PalmaEl conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha comparegut, aquest dijous, a la Ponència d'estudi sobre la insularitat, constituïda a la Comissió de Despoblació i Repte Demogràfic del Senat. Mir ha alertat que la insularitat converteix les Illes Balears en un territori "més fràgil que la Península" davant l'emergència climàtica i ha reclamat una major implicació de l'Estat a l'hora de planificar inversions per revertir-ne els efectes.

Mir ha defensat "el compromís del Govern de les Illes Balears amb la sostenibilitat del nostre arxipèlag", però ha advertit que, "si darrere no hi ha una política d'Estat, de poc servirà que un petit territori de la Mediterrània faci els deures". "Les Illes Balears han tret més d'una vegada Espanya d'una crisi econòmica; és l'hora que Espanya tregui el nostre país de la crisi climàtica", ha afegit.

"Es parla molt de la insularitat des del vessant econòmic i social, però sovint s'oblida que el vessant ambiental també és molt important", ha remarcat Mir, que insisteix que les polítiques ambientals del govern espanyol no tenen en compte la singularitat dels territoris insulars. En aquesta línia, ha defensat la importància que es traspassin les competències de costes a la comunitat per posar fi a la "manca de planificació de les darreres dècades".

El conseller ha remarcat les polítiques adoptades pel Pacte des del 2015, com ara l'ampliació de les zones marines protegides i lleis pioneres com la de residus, canvi climàtic i el Decret de posidònia. Amb tot, ha defensat que els reptes que l'Arxipèlag ha d'afrontar han de tenir "la complicitat de l'Estat, si vol superar amb èxit el repte climàtic". Pel que fa al medi marí en concret, ha demanat més inversió per part de l'Estat en polítiques de biodiversitat marina. A més, ha reclamat que es faci càrrec de la neteja dels residus.

Entre les accions duites a terme per l'Executiu illenc, ha destacat el control d'espècies invasores. "La incapacitat de decisió als nostres ports i aeroports, almanco en matèria de bioseguretat, ens està portant a una situació molt preocupant, especialment a les Pitiüses, amb l'entrada incontrolada d'ofidis", ha assenyalat, i ha afegit que "els territoris insulars són els espais amb més densitat d'endemismes, tant florístics com faunístics".

Augment demogràfic

El conseller ha posat èmfasi, també, en la necessitat d'adaptar les infraestructures i el finançament de polítiques com les de gestió de residus a la realitat demogràfica de l'Arxipèlag. Així, ha dit que no només s'ha de tenir en compte la població censada, sinó "una població flotant que pot arribar als quinze milions de persones anuals". En aquest sentit, Mir ha insistit que l'Estat "s'ha de fer càrrec del transport de residus de l'illa de Formentera a Eivissa, pels quals la Conselleria abona un milió d'euros anuals, malgrat que es tracta d'una competència estatal".

Finalment, ha recordat que les Illes Balears són la comunitat on més ha crescut la població les darreres dècades i en la qual ho continuarà fent, segons les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En aquest sentit, ha reclamat al govern de l'Estat que "no només s'impliqui amb l'Espanya buidada, que existeix i ha de ser atesa, sinó també amb aquelles regions saturades que perden riquesa i biodiversitat".