Economia 04/01/2022

Les Balears pitgen perquè la població flotant s'inclogui en el sistema de finançament

La Conselleria es compromet a defensar el principi d'ordinalitat i la condonació del deute perquè hi hagi equitat financera amb les Illes

2 min
La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez.

PalmaLa població flotant o l'increment de població permanent de les Balears, que en els darrers 20 anys ha estat del doble que la resta de les comunitats, són les principals qüestions que el Govern vol que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte per posar la primera pedra del futur model de finançament autonòmic. Així ho ha explicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb els agents polítics, socials i econòmics de les Illes per valorar l'informe de població ajustada –la passa tècnica per encetar el debat polític– presentat pel Ministeri aquest dimarts .

En aquesta fase tècnica, en què es decideixen els criteris a tenir en compte per elaborar el model de finançament, el Govern s'ha compromès a recollir les aportacions dels grups polítics i la resta d'agents. Aquestes trobades tenen per objectiu elaborar un document de resposta a l'informe del govern espanyol sobre la proposta de càlcul de població ajustada. Ara, s'ha obert el termini perquè les comunitats hi presentin al·legacions, el qual acabarà a finals de gener.

La població ajustada és una variable correctora per compensar els costos fixos per a les comunitats autònomes amb una població inferior als dos milions d'habitants, com les Illes Balears. Així, entre aquestes variables, el Ministeri manté l'associada a la insularitat, però la consellera ha advertit que cal afegir-hi altres aspectes. "S'ha de tenir en compte la població flotant –que són tant turistes com treballadors de temporada i persones amb segones residències– i l'increment de la població permanent que tenim a les Illes, que són la comunitat autònoma que més creix", ha apuntat Sánchez, qui avisa que també s'han de valorar "la qüestió dels preus relatius, és a dir, els sobrecostos dels serveis públics derivats de la insularitat", per tal que aquesta variable tingui més pes.

A preguntes dels mitjans, Sánchez ha negat que el Govern ja tingui un càlcul de quantes persones representa la població flotant. No obstant això, ha indicat que es prendrien com a referència "els 16 milions de visitants que vàrem tenir el 2019 per saber com afecta això en la prestació de serveis".

Principi d'ordinalitat i condonació del deute

Rosario Sánchez ha insistit que aquest procés és "una primera passa" per abordar la negociació del model de finançament, atès que aquesta proposta no abasta tot el sistema. De fet, la segona fase del debat haurà de tractar altres temes, com ara el principi d'ordinalitat, el qual la consellera s'ha compromès a reivindicar. “El que hem defensat des de les Balears –i crec que hi ha un consens– és que cal anar cap a un sistema de valoració de la capacitat tributària de les comunitats autònomes, amb més autonomia fiscal i una major equitat vertical entre l’Estat i les comunitats”, ha declarat. 

En paral·lel, el Govern també reclama una condonació o compensació del deute públic generat per l’infrafinançament, provinent principalment del model anterior aprovat l’any 2002. "Nosaltres defensam, amb les altres comunitats que han estat històricament infrafinançades, que si tots hem de partir de les mateixes condicions, una part del deute s'hauria de condonar", ha assenyalat la membre del Govern. A més, ha recordat que "un canvi de titularitat de l'endeutament –de les comunitats a l'Estat, que és el que es demana– no canvia la posició global que té Espanya [per Brussel·les] i alhora fa justícia amb les comunitats".

stats