La migració és responsable del 76% del creixement de població a les Illes

PalmaNo es pot entendre el desenvolupament del turisme de masses a les Balears sense l’arribada de mà d’obra forana per ocupar uns llocs de feina que els locals no poden o no volen cobrir. A partir dels anys 60 va començar la immigració procedent d’altres territoris de l’Estat i els anys noranta varen marcar l’arribada de migrants d’altres països, amb dos vessants. D’una banda, hi ha treballadors no qualificats provinents d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, però, de l’altra, també començaren a venir treballadors qualificats i empresaris d’altres estats europeus.

Si l’any 1978 les Balears tenien una població de 627.000 habitants, el 2018 varen arribar a 1.128.000. Es tracta d’un augment de 501.000 persones, 381.570 de les quals són migrants. D’aquesta manera, la migració és responsable del 76% de l’augment de població a les Balears, segons es desprèn de l’estudi Dinàmiques migratòries a les illes europees de la Mediterrània: impactes, diferenciació i reptes de governança (Coppieters Foundation/ Fundacions Darder Mascaró). Els seus autors, David Abril (professor de Sociologia de la UIB i coordinador de l’estudi), Marta Barros (treballadora social) i Josep Valero (llicenciat en Geografia) no només analitzen el cas de les Balears, sinó que el comparen amb els de Xipre i Malta.

“Un dels missatges d’aquest estudi és que si vols tocar la tecla de la immigració, també has de tocar la del turisme, perquè tocar-ne només una és fer trampa”, comenta David Abril, qui remarca que els tres exemples que analitza l’informe “tenen vides en paral·lel de bracet del turisme, la pressió immobiliària i la immigració, tot i que són territoris insulars molt diferents entre ells” –a diferència de les Balears, Xipre i Malta són estats amb un gran poder de decisió en matèries com la immigració. “No voler tocar el model turístic i a la vegada no voler que vingui gent és una hipocresia. Hi ha una correlació entre el creixement econòmic i el ritme de creixement de la població, i amb una explotació intensiva necessites més gent de la que hi ha per fer feina”, insisteix Abril.

La percepció de la immigració

Un altre tret compartit pels tres territoris de l’estudi és que la immigració es percep com a problema, malgrat la necessitat de mà d’obra, i que la pressió humana la provoca l’arribada massiva de turistes. A les Balears, un 54% dels residents considera que el fenomen migratori és un problema greu i un 32% el veu com un problema, encara que no greu –és a dir, un 86% dels residents a les Illes percep la immigració com a problemàtica. Només un 9% creu que l’arribada de migrants no ho és.

A més, els migrants dels països del sud són tractats d’una manera utilitària i pateixen la manca de polítiques d’integració. “Hi ha un procés d’estratificació social en funció de l’origen dels ciutadans i la població migrant es tracta de manera utilitarista”, explica per part seva Marta Barros, qui considera que “cal involucrar la ciutadania en la definició de les estratègies” i que “s’han de trobar espais on es pugui treballar sobre dades reals i no esbiaixades”. Basta un exemple per entendre el biaix: a les Balears, varen arribar-hi 2.175 migrants en pastera (aquesta dada prové de la Delegació del govern espanyol) i 17,8 milions de turistes en 2023 (segons Ibestat), però els discursos de l’extrema dreta se centren en l’allau de migrants, amb exigències com la retirada de les subvencions a les ONG que els atenen –Vox va presentar una Proposició No de Llei (PNL) en aquest sentit a començaments de 2024.

Perquè igual que es preveuen xifres rècord de turistes, les previsions quant al nombre de migrants també van a l’alça: mentre que en 2020 varen arribar a les Balears 9.044 migrants estrangers, en 2035 es podrien fregar els 20.000 (aquesta xifra inclou els que venen de països de la Unió Europea). A més, a diferència de Malta i Xipre, que són estats, les Illes no tenen cap competència sobre les seves fronteres.

“Aquí tenim polítiques socials més avançades, però no hi ha hagut una política que reconegui la diversitat social i cultural”, lamenta Abril, qui considera que aquest fenomen “no té marxa enrere”. “Cal treballar la convivència”, afirma. I Barros remarca que “falta una política a escala europea que tracti amb respecte les persones”.

Ara bé, la percepció no és la mateixa quan es tracta de migrants que venen d’altres països europeus, malgrat el paper que juguen sobre l’augment de preus de l’habitatge a causa del seu elevat poder adquisitiu i les inversions immobiliàries que fan. Perquè cal tenir en compte que les illes europees de la Mediterrània estan a cavall entre les ribes nord i sud d’aquesta mar i són un punt on es troben i es fan paleses les desigualtats socials. A la situació que s’ha descrit cal afegir-hi l’auge de l’extrema dreta i que hi ha unes eleccions al Parlament Europeu a les portes –del 6 al 9 de juny– a les quals els partits d’extrema dreta i euroescèptics aconseguirien controlar aquesta cambra a través d’una coalició, segons assenyala un estudi del grup de reflexió del Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR).