“La meva mare va intentar tota la vida que no patíssim per la seva història familiar”

Llibertat Picornell i Femenias va néixer l’any 1920 al barri del Molinar de Palma. Era la petita dels set fills de Gabriel Picornell Serra i Joana Femenias Coll. 

Era el 22 de juliol de 1936 quan atracava al port de Barcelona un vaixell procedent de Mallorca en el qual viatjaven joves que havien de participar en l’Olimpíada Popular de Barcelona. Unes competicions, obertament de caire antifeixista, que a causa de la guerra no es varen arribar a fer. A bord, entre d’altres, hi viatjaven els germans Joan i Llibertat Picornell. La seva germana Aurora els havia d’haver acompanyat, però poques hores abans de la sortida, hi havia renunciat. Per a Llibertat Picornell, aquell era un viatge especial, era la seva primera sortida fora de Mallorca. Una sortida que mai s’hauria imaginat que fos definitiva. 

Aquell juliol del 1936, Llibertat Picornell i Femenias no tenia encara els 16 anys. Tot just arribada a Barcelona, era conscient del cop d’estat. Tant ella com el seu germà i altres d’aquells joves van intentar tornar a Mallorca, però no ho van aconseguir. De fet, Llibertat Picornell no tornaria a trepitjar l’illa fins a final dels anys 50 del segle passat, gairebé 20 anys després de l’assassinat de la seva germana Aurora.

Tristesa i record

Però Aurora no era l’única germana que havia perdut Llibertat. El seu pare, Gabriel Femenias, i els seus germans Gabriel i Ignasi, patiren la mateixa sort. Uns fets que, tot i la distància i el temps, van marcar la vida de la petita dels Picornell Femenias. La tristesa i el record la varen acompanyar fins que morí l’any 2015.

Llibertat Picornell, malgrat no viure a Mallorca durant les detencions i assassinats del seu pare i germans, no va tenir una vida gens fàcil. Quan va arribar a Barcelona, va viure una temporada a l’hotel Colón amb altres militants comunistes. Va residir a la ciutat comtal fins l’any 1939. Amb la caiguda de la ciutat, ella i el seu company, Tomás Molinero, travessaren la frontera cap a França. S’establiren uns mesos a París, i d’allà s’exiliaren a Mèxic. Varen tornar a França l’any 1946, esperançats que la caiguda de Franco no trigaria. Una caiguda que no arribaria fins gairebé trenta anys després. 

Malgrat això, i a partir de mitjan anys 50, Picornell tornà diverses vegades a Mallorca per visitar-hi la seva mare i dues germanes. Unes visites que feia sense la intenció de tornar-hi a quedar a viure. La seva vida, la seva família, ja estava definitivament establerta a França. S’havia casat amb Tomás Molinero, i havien tingut tres fills, Aurora, Tomás i Jorge.

Jorge Molinero i Picornell, fill de Llibertat Picornell i nebot d’Aurora Picornell viu actualment a Le Chesnay-Rocquencourt, prop de París. Contactam amb ell gràcies a les gestions de l’historiador David Ginard. No se sorprèn de la nostra telefonada, però sí de saber que en els darrers anys, la seva tia, Aurora, s’hagi convertit en un símbol de lluita antifranquista a Mallorca.

Per Molinero, la història de la seva família va ser una incògnita durant molts anys. La seva mare, Llibertat, era una dona molt reservada amb el passat i, segons ell, “va intentar tota la vida que no patíssim per la seva història familiar”. Ella va patir molt, però, com tants altres, ho va fer en silenci. 

Una de les vingudes a Mallorca va ser l’any 2003 amb motiu de l’acte Homenatge a les preses antifranquistes (1936-1943) al 60è aniversari del tancament de la presó de les dones a Palma, organitzat per l’Institut Balear de la Dona. La feu acompanyada del seu fill petit Jorge Molinero. D’aquella visita el fill en recorda amb molta claredat l’acte i la visita a l’IES Aurora Picornell. Però també recorda que va ser quan va tenir coneixença de la història familiar dels Picornell. Molinero explica que la seva mare va parlar en públic per primera vegada. “Li va costar fer-ho, però era necessari que ho fes. A partir d’aquell moment, en va parlar més sovint”. De fet, recorda que ella mateixa va encoratjar i ajudar altres familiars de represaliats i exiliats a continuar reclamant justícia. 

Molinero recorda l’emotivitat que els envoltà aquells dies a Mallorca. Per ell, la política, la repressió i l’exili no eren termes gens desconeguts. El seu pare, Tomás Molinero, en parlava molt a casa. Unes converses en les quals recorda que Llibertat no participava. “Ella va estar molts anys sense voler parlar de política, era molt reservada i a casa només en parlaven ell i els seus amics”, recorda.

La figura d’Aurora

Creu que la seva mare va estar tota la vida marcada per la figura d’Aurora. Tot i això, es continua sorprenent de la magnitud que ha pres la figura de la seva tia Aurora. Per Molinero, la feina d’entitats memorialistes i de les administracions per la dignificació dels represaliats de la Guerra Civil ha estat imprescindible per poder acabar de conèixer la història de la seva família, del seu passat. Agraeix especialment la tasca de l’historiador David Ginard en posar la figura d’Aurora Picornell en el mapa i no deixar que aquella història i totes les que se’n deriven caiguin mai en l’oblit. 

A hores d’ara, Jorge Molinero, fill de Llibertat Picornell i nebot d’Aurora Picornell, només espera, com tantes altres persones, que es pugui recuperar i enterrar dignament el cos de la seva tia.