Més de 2.200 al·legacions contra el nou parc solar d'Aena que amenaça l'entorn de Son Bonet

PalmaLa plataforma Son Bonet Pulmó Verd, amb el suport del GOB, Xaloc i Mares del Pla, ha recollit més de 2.200 al·legacions contra el parc fotovoltaic que Aena vol construir a l'aeròdrom de Son Bonet, a Marratxí. La mobilització arriba quan encara falta una setmana perquè acabi el termini per presentar-ne i confirma que la important oposició veïnal envers el projecte continua ben viva. La companyia que gestiona els aeroports de l'Estat ha tornat a impulsar una versió reduïda de la instal·lació, tot i que acumula cinc anys de protestes i els pronunciaments contraris de les institucions.

Les al·legacions registrades aquest migdia a la Direcció General d'Indústria del Govern reclamen que es denegui l'autorització i la declaració d'utilitat pública. També demanen que Aena retiri definitivament el projecte i cerqui alternatives en superfícies ja construïdes, sense ocupar un dels pocs grans espais oberts de la zona.

La xifra supera les 1.300 al·legacions, que es varen recollir el març del 2021 contra la primera proposta. Aena, però, no ha abandonat els plans. Després que el Govern denegàs l'autorització del projecte el 2023, la companyia va recórrer les decisions administratives i ha continuat defensant la instal·lació als terrenys de l'aeròdrom. Ara torna a tramitar-la i en sol·licita l'autorització corresponent i el reconeixement d'utilitat pública.

Les al·legacions qüestionen la iniciativa per motius urbanístics, ambientals, jurídics i socials. Les entitats insisteixen que no s'oposen a la producció d'energia neta, sinó a l'emplaçament escollit. Ho resumeixen amb una frase: "Renovables sí, però així no", en paraules de Manel Gomáriz, portaveu de la plataforma Pulmó Verd. "Se'ns ocorren mil ubicacions per a plaques solars, sobretot a edifis existents, dels quals, per cert, Aena en té molts. Només a Son Sant Joan hi ha milers de metres quadrats per solaritzar. Matxacar un espai públic, verd, és una irresponsabilitat i va contra els residents, una vegada més", ha criticat.

Per als residents del Pont d'Inca, el Pla de na Tesa, Cas Capità i Sant Llatzet, Son Bonet és molt més que un conjunt de terrenys aeroportuaris. Des de fa dècades, els espais oberts que envolten l'aeròdrom s'utilitzen per passejar, fer esport i sortir a prendre l'aire. També hi acudeixen veïns de Palma. La plataforma defensa que aquest ús ciutadà s'ha de preservar i rebutja que una part dels terrenys es transformi en una instal·lació industrial.

Una negativa del Govern que no va aturar Aena

La controvèrsia es remunta al 2021, quan Aena va presentar una primera proposta que preveia instal·lar uns 32.000 panells fotovoltaics sobre prop de vint hectàrees de terreny. La dimensió del projecte va desencadenar una forta contestació ciutadana i el rebuig de l'Ajuntament de Marratxí. El novembre d'aquell any, el Consell de la Indústria va decidir que el parc no reunia les condicions per ser declarat projecte industrial estratègic. El vicepresident del Govern d'aleshores, Juan Pedro Yllanes, va posar l'accent en la falta de consens social i va recordar que Aena disposava d'altres superfícies susceptibles d'acollir plaques, com les cobertes i els aparcaments dels aeroports.

El juliol del 2023, el projecte va rebre una altra negativa. El Govern va denegar-ne l'autorització administrativa enmig de problemes en la tramitació, entre els quals, la vigència dels permisos d'accés i connexió a la xarxa elèctrica. Però aquella decisió no va tancar el conflicte. Aena va impugnar decisions administratives i va acudir als tribunals per defensar la continuïtat de l'expedient. El gener del 2024, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va estimar parcialment una petició de mesures cautelars de la companyia, fet que permetia continuar la tramitació ambiental.

La negativa del Govern, per tant, no va fer desistir Aena. La companyia gestiona els terrenys aeroportuaris i ha mantingut la voluntat d'aprofitar-los per produir energia. Aquesta capacitat de promoure projectes dins el recinte, però, no l'eximeix d'obtenir les autoritzacions energètiques i ambientals que estableix la normativa.

Ara hi torna amb el projecte Aeropuerto de Son Bonet - Fase 1, una versió modificada de la iniciativa inicial. La tramitació s'ha reactivat, però això no significa que la instal·lació ja disposi de tots els permisos necessaris per construir-se.

Per què Son Bonet i no Son Sant Joan?

Una de les grans preguntes que deixa obertes aquest conflicte és per què Aena continua apostant per Son Bonet quan disposa de superfícies ja construïdes a l'aeroport de Son Sant Joan, on es concentra bona part de l'activitat a Mallorca i, per tant, també de les necessitats energètiques. La mateixa companyia ha reconegut el potencial de les cobertes i els aparcaments aeroportuaris per generar electricitat. El 2022 va anunciar una inversió per ampliar i adaptar l'aparcament general de Son Sant Joan, amb una nova planta exterior preparada per acollir plaques fotovoltaiques. Les obres es varen materialitzar el novembre del 2024, quan va entrar en servei la setena planta de l'aparcament, amb unes 750 places i marquesines habilitades per instal·lar-hi panells solars.

La informació pública i les respostes aportades per Aena a l'impuls d'energies renovables a l'aeroport de Palma no són especialment generoses. Per aquest motiu de moment no s'ha respost a la pregunta dels veïns de Son Bonet: "Quina necessitat energètica pretén cobrir Aena amb el parc de Son Bonet i quines alternatives ha estudiat abans d'escollir uns terrenys que fa cinc anys que provoquen aquest impacte?" es demana Manel Gomáriz.

Aena disposa d'un pla fotovoltaic per reduir les emissions de la xarxa aeroportuària. La documentació corporativa del 2025 també identifica oportunitats de connexió a la xarxa elèctrica a Son Bonet, una circumstància que pot influir en la viabilitat tècnica de la instal·lació. Però això, per si mateix, no explica per què la companyia manté aquesta ubicació ni permet descartar altres emplaçaments. Els veïns insisteixen que la transició energètica no hauria d'implicar la pèrdua d'espais oberts que ja tenen un ús social consolidat. Per això demanen que, abans d'ocupar Son Bonet, Aena aprofiti les superfícies que ja estan artificialitzades.

El Parlament també n'ha reclamat la retirada

L'oposició al projecte ha anat molt més enllà de les associacions veïnals. El passat 16 de juny, el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat una iniciativa que instava el Govern a reclamar a Aena la retirada del parc fotovoltaic. L'Ajuntament de Marratxí també s'hi ha manifestat en contra en diverses ocasions.

Tot i aquests pronunciaments, Aena ha mantingut la tramitació. Aquest mes de setembre es va obrir el període d'informació pública de la nova proposta, un tràmit que permet als ciutadans i a les entitats presentar al·legacions abans que l'Administració resolgui sobre les autoritzacions sol·licitades.

La mobilització no es limita a les al·legacions. Durant aquests cinc anys, els veïns han impulsat concentracions, campanyes de signatures i iniciatives per reivindicar Son Bonet com a espai verd. El març passat ja havien recollit més de 2.300 signatures de suport, una campanya diferent de les al·legacions que ara es tramiten. "La participació ciutadana és enorme, s'hi ha implicat l'Ajuntament de Marratxí, la majoria de partits, i per tant, és evident que Aena torna ignorar la ciutadania, com ha passat recentment a Eivissa, on tota l'illa demana que no s'ampliï un aeroport i se'n riuen", ha sentenciat Gomáriz.