Menys terra productiva i menys professionals
Des del 1982 s’han perdut la meitat de les explotacions de les Illes
PalmaSegons l’informe elaborat pel col·lectiu de pagesos ecològics que s’ha mostrat més crític amb la nova llei agrària, a les Illes només queden uns 5.000 pagesos professionals, i les explotacions censades –en totes les categories– no són més de 15.000. L’any 1982 eren més del doble que ara, amb 31.835 finques en actiu. “Som conscients que no podem recuperar les xifres dels anys 80. Ara bé, la nova llei que se’ns presenta en consolida el procés i la tendència. És la renúncia definitiva al manteniment d’una activitat agrària digna”, asseguren en la documentació aportada per esmenar el projecte de llei.
Segons dades recollides per l’ARA Balears, en només deu anys, el camp balear ha patit una davallada alarmant. Entre 2013 i 2023, les Illes han perdut prop de 28.500 hectàrees de superfície agrària útil, un retrocés que camina en paral·lel amb la desaparició de gairebé 1.700 explotacions agràries. Aquesta doble pèrdua suposa una reducció aproximada del 16% tant de sòl cultivable com del nombre de finques actives, un indicador clar de la crisi estructural que afecta el sector primari a l’Arxipèlag.
Les dades reflecteixen un procés sostingut de desmantellament del teixit agrari tradicional, marcat per l’abandonament de terres, la falta de relleu generacional i la pressió creixent sobre el sòl rústic, sovint revalorat per a usos no agraris. La tendència s’agreuja en un context de sequera, pujada de costos i una dependència alimentària exterior cada cop més accentuada.
Alguns experts han dit en més d’una ocasió que el sector “no pot viure sense ajudes”, perquè les dimensions de les petites explotacions illenques en fan impossible la viabilitat. És per aquest motiu que el Govern considera important fomentar més la venda directa i les campanyes promocionals, i fins aquí el sector s’hi mostra d’acord. En canvi, la forta discrepància una vegada més arriba en matèria territorial i urbanística, ja que l’Executiu aposta per més turistes i activitats d’oci, i molts pagesos ho consideren la mort definitiva del camp.u