Societat 21/07/2022

Els experts preveuen menys incendis, però més intensos i perillosos a les Illes

De moment, la situació de les Balears "no té res a veure" a la que travessa la Península, perquè la onada de calor a l'Arxipèlag no ha arribat a temperatures tant altes com a altres comunitats

3 min
Una avioneta socorr l’incendi registrar el setembre de 2020 a l’Albufera de Mallorca.

PalmaEspanya ha registrat durant els darrers dies uns 30 incendis, que han calcinat unes 25.000 hectàrees de territori, especialment a Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Extremadura. L'onada de calor ha deixat temperatures per damunt dels 40 graus en algunes comunitats autònomes, però, de moment, no està afectant "tan violentament" la conca de la Mediterrània que abraça les Balears, segons assenyala el bomber de Bombers de Mallorca Francisco Grimalt. "Per ara, el que està passant a la Península no té res a veure amb el que està passant aquí", remarca.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) adverteix que les Balears travessen actualment l'onada de calor més llarga des que se'n tenen registres, que suma ja vuit dies i du camí d'anotar els 12, segons el seu portaveu, Miquel Gili. Si bé normalment les temperatures màximes de l'estiu estaven entre els 30 i els 32 graus, aquest juliol han rondat entre els 34 i els 38. "Ha estat un mes per damunt del que és normal, molt per damunt", destaca. Durant els nou primers anys d'aquest segle hi va haver quatre onades de calor, del 2010 al 2019 varen ser set, però ja només durant els tres darrers anys se n'han anotat cinc.

Abandonament agrari

Davant aquesta situació meteorològica, els experts demanen precaució i alerten del risc que pot suposar l'abandonament agrari. “A les Balears tindrem menys incendis, però seran més grans, més intensos i més perillosos”, preveu el tècnic del Servei de Gestió Forestal de les Balears Oriol Domènech. “Tenim més continuïtat de bosc, no és el mateix tenir 500 hectàrees seguides que 500 hectàrees dividides per camins o una foravila”, explica. Habitualment, aquest abandonament agrari juga un paper fonamental en la proliferació de xivatos, que són petits incendis agrícoles que alerten que el combustible forestal ja comença a estar disponible per cremar.

En aquest sentit, s'identifiquen dos protagonistes principals: les altes temperatures i la baixa humitat. La suma de més calor i menys humitat fa que les branques, les fulles i el rostoll perdin la hidratació que havien tingut durant els mesos més freds, de manera que estan més predisposats a cremar-se. “Qualsevol espira, imprudència, crema fora de temporada o llosca fa que sigui molt més fàcil que tot aquest material pugui començar a prendre”, adverteix Grimalt. És per això que mantenir les voravies de les carreteres, les finques i els boscos adesats és "fonamental" per prevenir els incendis.

Ecosistemes més vulnerables

Per altra banda, el doctor en Geografia i climatòleg de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Enrique Moran corrobora que l’estrès hídric —quan la demanda d'aigua és major que l'aigua disponible— fa que les plantes siguin més combustibles. El que passa és que l'increment anticipat de les temperatures i l'arribada sobtada del clima estiuenc fan que el comportament dels incendis estigui canviant. “És un perill per als ecosistemes perquè la vegetació de la Mediterrània està adaptada al foc, però a l’estiu, no a la primavera, i això fa que els ecosistemes siguin més vulnerables”, assenyala.

Com Domènech, també adverteix que "la deixadesa" del camp i de les activitats tradicionals fan que hi hagi zones més propenses a incendiar-se, a causa de la proliferació de males herbes. “L’ocupació per part de l’home de terrenys forestals amb urbanitzacions, que és un model molt típic de Califòrnia, també augmenta el risc d’incendi”, alerta. De fet, Grimalt lamenta que la societat actual “viu més d’esquena al món rural”. No obstant això, aquest bomber valora que, habitualment, solen rebre els avisos de fum o incendi "molt ràpid". "Aquí el que passa és que hi sol haver gent pertot, a platges perdudes, a la muntanya, al camp...", afegeix.

Un peix que es mossega la cua

Per altra banda, el doctor destaca els incendis atreuen més incendis. “Sabem que el canvi climàtic es deu a l’augment d’emissions de diòxid de carboni”, introdueix Moran. “Quan perds un bosc per un incendi, estàs eliminant un embornal natural d’aquests gasos contaminants, que atrapa i recicla el diòxid”, continua explicant. És a dir, la crema d’àrees forestals elimina eines naturals que poden contrapesar la contaminació, això fa que el diòxid de carboni es mantingui en l’atmosfera i afavoresqui l’escalfament global. Com a conseqüència, les temperatures segueixen augmentant i el risc que hi hagi més incendis s’incrementa.

Per evitar que els incendis forestals o en zones agrícoles agafin força, aquests experts remarquen la importància de gestionar els boscos, de mantenir les cunetes lliures de massa vegetal i de continuar promovent el sentit comú. “Un bosc que no està cuidat crema més i un que està ben gestionat és molt més resilient als grans incendis forestals”, reivindica Domènech. Grimalt, per la seva banda, subratlla que les voreres de les carreteres s’han de mantenir amb la mínima vegetació possible perquè són un punt d’inici d’incendi. “També s’ha de posar seny a les coses; per exemple, no és el moment de cremar quan fa molta calor”, conclou. 

stats