20 pedres per a la memòria, la justícia i la veritat

Els batles assassinats pel franquisme seran recordats amb una llamborda als seus municipis

Per primera vegada a l’Estat es recordarà amb uns petits monuments de pedra el nom i el destí de vint persones represaliades durant la Guerra Civil a Mallorca. Es tracta dels denou batles republicans i del president de la Diputació, assassinats pels franquistes.

Fins ara, la iniciativa Stolpersteine, com es coneix el projecte ideat per l’artista alemany Gunter Demnig i que vol dir “pedra o llambordí que et fa travelar”, estava dedicada als deportats i assassinats pel règim nazi a Europa. Amb la col·locació de les ‘pedres de la memòria’ ara també es recordaran les víctimes de la dictadura de Franco.

Nazisme i franquisme: el mateix

Per a la presidenta de Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que una fundació internacional com Stolpersteine reconegui que les víctimes del franquisme estan relacionades amb el feixisme italià i el nazisme alemany “s’ha de destacar”, segons va dir ahir durant la presentació del projecte en companyia del vicepresident segon del Consell de Mallorca, Jesús Jurado. “No és un fet massa conegut, perquè sempre es considera que el règim de Franco fou menys dur, quan sabem que no va ser així”, va dir Oliver.

A més, la presidenta cità l’impulsor i dissenyador de les pedres, ja que “ell entén perfectament que la resolució de 1948 de Nacions Unides vinculava el nazisme i el franquisme”, va dir. Oliver volgué afegir que “Demnig afirmà una vegada que sense l’ajuda de Hitler, Franco no hauria guanyat la guerra”.

Per la seva banda, Jurado expressà que “les institucions públiques han de fer aquesta passa cap a la justícia, la veritat i la reparació”. El conseller també va donar les gràcies a Memòria de Mallorca, per tota la seva tasca de documentació, i als ajuntaments, “siguin del color que siguin”, segons indicà, atès que tots s’han implicat en aquesta iniciativa.

Finalment, la representant de l’entitat memorialista, donà les gràcies a tots els familiars per tota la feina que han fet i per la seva presència. També recordà que fins ara, dels batles homenatjats, se n’han pogut recuperar els cossos del d’Esporles i Costitx; a més, “se sap on està Emili Darder”, digué. La resta, indicà, “no sabem on són, però si en coneixem el seu nom i la història”, va voler destacar Oliver.

L’Stolpersteine d’Artà

El departament de Patrimoni de l’Ajuntament d’Artà farà extensiu el projecte Stolpersteine a la població civil del municipi, a fi de fer visibles i reconèixer les onze víctimes del bombardeig aeri que tingué lloc al poble el 31 d’agost de 1936. Es tracta d’uns fets documentats per l’historiador Jaume Morey i esmentats en la moció per a la retirada de símbols i distincions franquistes i per a l’impuls de la memòria democràtica, aprovada en el plenari de setembre d’enguany.

La regidora de Patrimoni al consistori, Aina Comas Delgado, explica que “en el cas d’Artà hem pensat a posar l’accent en les víctimes civils, dones, homes i infants que foren assassinats”.
Segons Comas, gràcies a la feina dels historiadors locals, es vol que aquesta sigui la primera passa d’un projecte més ampli que “contribueixi a la recuperació de la memòria històrica, fomenti la reflexió crítica i l’estudi del nostre passat més recent com a element de prevenció contra el feixisme i la intolerància”, va declarar la responsable municipal de Patrimoni.

Per tot això, el pròxim dilluns, dia 17 de desembre, l’artista Gunter Demnig serà al municipi per parlar d’aquest projecte, en companyia de Jaume Morey, que en donarà els detalls. Serà a partir de les 19.30 h a la cafeteria del Teatre d’Artà.

La filla d’un batle assassinat: “Ara em puc morir”

“Quan se l'endugueren els falangistes, el meu pare ens deia bona nit perquè no s’imaginava el que li passaria”, explica la filla del darrer batle republicà de Montuïri Francisca Mas Mesquida. Amb 92 anys, encara recorda amb claredat l’últim cop que veuria son pare, Joan Mas Verd, de malnom Collet, militant d’Esquerra Republicana Balear i batle des de les eleccions de 1931 fins a 136, quan fou denunciat i detingut per un escamot de falangistes de la localitat. Provenia d’una família de pagesos, a més, ell també ho era. Estava casat i tenia 37 anys.

“No es pot oblidar mai, era una persona molt bona que va fer l’escola del poble i el cementiri”, recorda l’anciana, que es mostrà molt contenta amb la iniciativa Stolpersteine. Divendres, durant la presentació del projecte al Consell de Mallorca, va arribar a dir emocionada que “ara em puc morir”.

Segons Francisca Mas, uns companys de Palma avisaren el seu pare que havien de marxar del poble i de Mallorca, però ell es negà, atès que “no havia fet res dolent a ningú i per aquesta raó es va voler quedar”, afirma la filla. Tot i això, les circumstàncies el feren canviar d’opinió i es va amagar a les cases de la Font Bosseta, a foravila.

Joan Mas pogué tornar a la casa del poble, can Collet, però un temps després, el 3 de setembre, el trobaren. “Vingueren i no el vàrem tornar a veure mai més”, asseguren Francisca i la seva germana Maria de 84 anys.

El mateix vespre que el varen detenir a ell i a altres companys, el dia tres, tots foren assassinats a Son Pardo. La roba de les víctimes pogué ser recollida al cementiri de Palma. Segons expliquen els seus familiars, fins que no es varen construir els nous nínxols, podien anar al punt on els havien indicat que Joan estava enterrat, entre el forat 8 i 9 d’una de les fosses de Palma.

Per a Francisca, tot el que passà amb el cop d’Estat, es resumeix en “quatre ricots que volien ser els amos de tot, i per això varen fer desastres”.

El talp de la Indioteria 

Juana María Dolores Mora arribà a la presentació de la iniciativa impulsada per Memòria de Mallorca amb el suport de la institució insular, però no com a familiar d’un dels batles homenatjats.

El seu padrí, Bartolomé Mora Frasquet, era amic de Jaume Garcia Obrador, que fou president de la Diputació republicana i un dels que tindran una de les pedres de la memòria en record seu. Quan esclatà la guerra, el germà de la padrina de Juana va amagar Garcia. Durant la contesa, romandria allí, però fou traslladat amb els pares de la cunyada a una casa de la Indioteria. “Poc després fou descobert i el varen dur a presó, on poc més tard el condemnarien a mort”, assegura Mora. Garcia no va deixar descendència.

L’altra història, la familiar, no acaba aquí. El germà del pare de Juana “va acabar lluitant contra els nazis a França, fins que l’agafaren i fou un dels pocs supervivents de Mauthausen”.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF