La contradicció de Prohens amb els migrants: nega que empitjorin els serveis públics i l'endemà assegura que sí

Palma"L'assistència [sanitària] a persones sense residència legal representa l'1%. Els hem d'atendre per raons d'humanitat i per raons de salut pública". Així va parlar Prohens en el ple del Parlament de dimarts del que suposa per als serveis de les Illes l'atenció a migrants que, malgrat que resideixen a les Balears, encara no han regularitzat la seva situació administrativa. La presidenta va haver de respondre a una pregunta de Vox sobre la despesa sanitària de l'atenció a persones en situació irregular, una petició sense sentit, segons va deixar palès la mateixa Prohens: "L'IB-Salut només té un pressupost i una comptabilitat, i no es distingeixen partides en funció d'on es ve". "Això ho hauria de saber una representant pública", li va retreure a la portaveu de l'extrema dreta, Manuela Cañadas, que aquest dimecres ha acusat el Govern d'opacitat per no fer públiques unes dades inexistents. "La senyora Prohens ha decidit que els doblers de tots els ciutadans són un secret d'Estat", ha criticat Cañadas.

Malgrat que dimarts va semblar que Prohens plantava cara a l'extrema dreta, a qui va advertir dels perills del populisme, la presidenta ha capgirat els seus arguments aquest dimecres, una vegada s'ha publicat en el BOE la regularització decretada pel govern espanyol. La presidenta ha assenyalat que la regularització provocarà un empitjorament dels serveis públics, que ja atenen aquests migrants –fa mesos que resideixen a les Illes. També ha indicat que hi haurà una pressió més gran sobre el mercat de l'habitatge. "El resultat seran pitjors serveis públics per als ciutadans de les Balears, perquè aquesta regularització no ve amb el compromís de més finançament", ha continuat la presidenta, a més de reiterar la necessitat de reformular el sistema de finançament autonòmic.

Malgrat que les competències de migració són exclusives de l'Estat, el Govern presentarà un recurs contra la regularització davant del Tribunal Suprem amb l'objectiu que se suspengui cautelarment aquesta mesura, que entrarà en vigor dijous. "El cost pràctic d'aquesta regularització recau exclusivament sobre les comunitats autònomes, motiu pel qual consideram que podem recórrer", ha argumentat.

La presidenta també ha reiterat dues crítiques habituals de la dreta i l'extrema dreta a la regularització. D'una banda, ha dit que aquesta mesura suposarà "un efecte crida", malgrat que només es regularitzarà persones que fa mesos que resideixen a l'estat espanyol; i, de l'altra, ha augurat que aquesta mesura "beneficiarà" les màfies que trafiquen amb persones, sense mencionar les empreses que tenen treballadors migrants en situació irregular amb condicions laborals abusives.

A més, Prohens ha lamentat que el govern espanyol ignori "les advertències de la Comissió Europea", que va assenyalar que els migrants regularitzats de manera extraordinària "només serien legals a Espanya". "El Govern, en la mateixa línia que tots els països europeus de diferent signe polític, defensa una migració legal i ordenada. Les Balears sempre han estat una terra d'acollida per a qui ve a treballar, a sumar, a integrar-se i a respectar les lleis i la cultura", ha subratllat.

Quant a la inclusió de l'exigència d'un certificat d'absència d'antecedents penals en el procés de regularització –ja no n'hi haurà prou amb una declaració responsable–, la presidenta ha ironitzat: "Si esperen que doni les gràcies per limitar que no entrin delinqüents en aquest procés de regularització... Em sembla el mínim que es demani un certificat de penals més enllà de la declaració responsable. No tothom que arriba és un delinqüent, però no tothom és un ésser de llum", ha comentat. En aquest punt, Prohens ha criticat que l'esquerra la qualificàs de "racista i feixista" per "no voler deixar entrar delinqüents sense demanar-los si són delinqüents".

En demanar-li sobre l'estimació de 30.000 beneficiaris potencials a les Balears de la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, Prohens s'ha mostrat prudent. "No tenim dades fiables del govern [espanyol]", que va estimar que els regularitzats a les Illes serien uns 10.800. "Ens demanen que estiguem preparats per a un procés que no sabem quantes persones afectarà", ha afegit. La presidenta ha manifestat preocupació per les reunificacions familiars i el "col·lapse" a les oficines consulars arran de la regularització, i també ha acusat part dels migrants de perdre "de cop el seu passaport" per acollir-se a aquesta mesura. "La irresponsabilitat és tal que no m'atrevesc a donar una xifra fins que no acabi el procés", ha sentenciat.