La meitat de les víctimes mortals de violència masclista a les Illes eren estrangeres

Les dues dones assassinades enguany per les seves parelles o exparelles eren de fora de l’Estat: una sueca i l’altra, búlgara

Un 47% de les dones assassinades per violència masclista fins ara a les Balears eren estrangeres. Del total de 38 víctimes mortals que hi ha hagut a les Illes d’ençà de l’any 2003, quan es varen començar a comptabilitzar a tot l’Estat, 18 havien nascut a l’estranger i la resta (20) tenia nacionalitat espanyola. Així ho recullen les dades publicades per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CPGJ) en una memòria publicada amb motiu del feminicidi número 1.000 a Espanya.

Aquesta xifra no és proporcional al nombre oficial de dones estrangeres que viuen a l’Arxipèlag, les quals representen un 18,5% del total de dones. D’acord amb les dades del padró de l’1 de gener de 2020, que recull l’Institut Nacional d’Estadística, a les Illes hi resideixen 108.612 estrangeres, mentre que les espanyoles són 586.909.

De fet, les dues dones que han mort a mans de les seves parelles o exparelles a les Balears enguany són de fora de l’Estat, com l’única víctima mortal del 2019. Hebibe, assassinada amb una escopeta el 15 d’octubre a Peguera, era de Bulgària. Lillemor, que va morir a l’hospital Son Espases el passat 21 de juliol -una setmana després que el seu marit l’apallissàs- havia nascut a Suècia. Veronika, apunyalada pel seu company el 22 de setembre de 2019 a la Colònia de Sant Jordi, era alemanya.

Per què les Illes són campiones en agressions masclistes?

Una anàlisi més profunda d’aquest llistat de dones, que arriba fins a les 18, permet extreure algunes conclusions. Per una banda, es pot observar que la meitat compartia nacionalitat amb el seu agressor, concretament en nou dels 18 casos. En set, l’assassí era espanyol i en dos, de fora d’Espanya però d’un país diferent que la víctima (un era rus i l’altre, marroquí).

Les nacionalitats més comunes entre les assassinades varen ser l’alemanya -tres casos-, l’anglesa -dos casos- i la búlgara -dos casos, també. Juntament amb aquesta darrera, hi ha nacionalitats d’altres països de l’est, com Eslovàquia, Ucraïna i Romania, amb un cas cadascuna. A les víctimes europees -la majoria, amb 12 casos- cal afegir-hi una dona de França i una de Suècia. També hi ha tres casos de dones d’Amèrica del Sud: el d’una boliviana, un altre d’una paraguaiana i un tercer d’una veneçolana. Quant a les dones procedents del continent africà, hi ha hagut dos assassinats: el d’una kenyana i el d’una marroquina.

A banda de les nacionalitats, les fitxes tècniques de cada víctima que va elaborar l’Observatori del CGPJ permeten saber si havien denunciat i si tenien una ordre d’allunyament. Si bé un 20% de les espanyoles havia denunciat el seu assassí, aquesta dada entre les estrangeres va ser del 22,2%. És a dir, en quatre dels 18 casos es té constància que varen denunciar, i tres d’aquestes dones varen aconseguir una ordre d’allunyament. Crida l’atenció que totes tres vivien a Palma, fet que eleva la probabilitat d’obtenir protecció si vius en aquest municipi, tenint en compte que només sis feminicidis de dones estrangeres es varen cometre a Ciutat. De la resta, deu es varen registrar a la Part Forana (Santanyí, Calvià, Pollença-amb dos casos-, Montuïri, Capdepera, Santa Margalida i ses Salines -amb un cas), i dos, fora de Mallorca: un a Ciutadella i un altre a Eivissa.

Més vulnerabilitat

Aquestes dades demostren la importància de tenir a l’abast els recursos per fer front a la violència. En aquest sentit, la sociòloga i directora de l’Observatori Social de les Illes Balears, Maria Antònia Carbonero, recorda que el distanciament que pateixen aquestes comunitats no és només físic. “També hi ha guetos culturals”, adverteix Carbonero, qui assenyala que les persones poden acabar “estancades dins cercles, amb dificultats d’integració”. Aquestes circumstàncies, juntament amb una “manca de xarxa social d’amics i familiars”, fan que les dones estrangeres estiguin en una situació de major risc i vulnerabilitat. I d’això n’és conscient l’agressor. “Tenen menys suport i el que les maltracta sap que estan més soles i desprotegides, i que no poden demanar la mateixa ajuda que una persona que té un entorn familiar proper”, alerta l’experta en igualtat de gènere.

Així mateix, Carbonero considera que s’ha de valorar el pes del turisme en aquestes xifres. “Si tenim un milió d’habitants més, hi ha més probabilitats que hi hagi població en risc”, apunta. Certament, la densitat de població censada de l’Arxipèlag és de 226,1 habitants per quilòmetre quadrat, mentre que el càlcul incloent-hi els turistes es dispara fins a les 713,2 persones per quilòmetre quadrat. Tot i que la informació sobre les víctimes no especifica si eren turistes o no, la data de la seva mort permet saber que set de les 18 dones varen morir durant els mesos en què hi hagué major afluència de població, és a dir, entre el maig i el setembre.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF