Les matemàtiques revelen el secret de la pesta que va matar 6.000 mallorquins el 1820

PalmaLa pesta que va assolar part de Mallorca l'any 1820 podria haver estat molt més letal del que s'havia considerat fins ara. Un estudi publicat a la revista científica PNAS apunta que el brot no va ser exclusivament de pesta bubònica, sinó que les formes pneumònica i septicèmica també hi haurien tingut un paper important. Els investigadors han arribat a aquesta conclusió a partir de l'anàlisi estadística de dades registrades fa més de dos segles.

L'epidèmia va causar unes 6.000 morts entre el maig i el novembre de 1820 en quatre municipis de Mallorca. La investigació s'ha centrat en Son Servera, on es va iniciar el brot, i Capdepera, les dues localitats de les quals s'han conservat els registres més complets.

L'estudi és obra de Pedro Puig, catedràtic d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joana María Pujadas-Mora, investigadora ICREA Acadèmia i professora titular de la Universitat Oberta de Catalunya. Pujadas-Mora ja havia investigat l'epidèmia des d'una perspectiva historiogràfica, però el descobriment d'uns estadells amb dades diàries sobre l'evolució del brot va permetre fer un pas més i aplicar-hi models matemàtics. Els documents, conservats a la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, recullen les dades que la Junta Superior de Sanitat rebia diàriament dels municipis afectats des del juny de 1820. Els registres indiquen el nombre de nous casos, morts i persones recuperades, diferenciats per sexe i també entre adults i infants.

Una letalitat del 78%

L'anàlisi d'aquestes dades ha permès estimar alguns dels principals paràmetres de l'epidèmia. Tant Son Servera com Capdepera varen registrar una taxa global de letalitat del 78%, amb una mortalitat més elevada entre els infants que entre els adults. A més, el període durant el qual una persona infectada podia morir o recuperar-se era d'uns 2,5 dies.

Aquests registres són especialment reveladors perquè la rapidesa de l'evolució de la malaltia i l'elevada mortalitat no encaixen del tot amb el que s'esperaria d'una epidèmia exclusivament de pesta bubònica. Segons els investigadors, els períodes molt breus de contagi, les descripcions històriques del deteriorament clínic i la taxa de letalitat suggereixen que les formes pneumònica i septicèmica varen contribuir de manera substancial a la transmissió.

La pesta bubònica es transmet habitualment mitjançant el cicle entre rates, puces i humans i pot arribar a presentar una mortalitat del 60% o 70% sense tractament. Les formes pneumònica i septicèmica, en canvi, poden transmetre's per gotes respiratòries o pel contacte amb fluids i presenten taxes de mortalitat molt més elevades, pròximes al 100% en absència de tractament. Amb tot, els autors adverteixen que es tracta d'una reconstrucció basada en models matemàtics i fonts històriques. "No hem tocat os", assenyala Pujadas-Mora, que reclama prudència a l'hora d'interpretar els resultats.

Una epidèmia que va arribar per mar

La investigació també aporta pistes sobre com es va introduir la pesta a Mallorca. Els investigadors consideren poc probable que el brot seguís estrictament el mecanisme clàssic de transmissió a través de rates i humans. La documentació històrica indica que l'epidèmia va arribar ràpidament després de l'entrada a Mallorca d'un vaixell procedent de Tànger.

La mercaderia es va traslladar a terra mitjançant petites barques de rems i, a més, habitants de la zona haurien anat directament fins al vaixell per comprar-hi productes. Per això, l'equip considera plausible que la transmissió es produís a través de puces o polls associats als humans.

Els documents permeten reconstruir fins i tot els primers casos. La primera víctima identificada va ser Francisca Brunet, a la qual seguiren ràpidament el seu marit, el seu fill i diversos veïns. Davant la propagació del brot, les autoritats varen establir un triple cordó sanitari: per terra, per mar i entre els quatre municipis afectats. Segons Pujadas-Mora, aquestes mesures varen "funcionar molt bé" i varen evitar que l'epidèmia s'estengués per la resta de l'illa.

El brot que va impulsar la salut pública

Més enllà de les víctimes, els investigadors consideren que la pesta de 1820 va actuar com un catalitzador per a la salut pública de les Balears, que aleshores presentaven una de les esperances de vida més elevades de l'Estat. L'epidèmia va mostrar a la població la necessitat d'adoptar mesures sanitàries i de confiar en el coneixement mèdic i científic. Dos-cents anys després, les dades conservades permeten ara reconstruir aquella crisi des d'una perspectiva que combina història, epidemiologia i matemàtiques.

La pesta, però, també va deixar una empremta en la memòria popular. Durant anys va circular una llegenda segons la qual l'epidèmia hauria començat després que un pastor adolescent es posàs una capa que havia recollit d'una tomba a la platja, on acabaven d'enterrar una persona procedent d'un vaixell. La història forma part de la memòria de Son Servera fins avui. El 2008, l'Ajuntament va aixecar una petita estàtua dedicada al pastor com a homenatge a les víctimes de l'epidèmia de 1820.