Mas demana ser correspost per haver-se-la jugat “al 100%”

BarcelonaArtur Mas creu que ha llegit el clam del carrer, si més no dels sobiranistes, i que s’ho ha guanyat. El president té molt clar que els ciutadans demanen aprofundir en la unitat política, que s’ha convertit, sens dubte, en un punt dèbil del procés. I considera que, pel seu full de serveis sobiranista, es mereix que sigui atesa l’última proposta: que siguin les entitats sobiranistes, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència, les que liderin una llista unitària a la qual ell se sumaria: “On m’hi vulguin”.

Mas va formular la proposta dissabte en un acte de partit a Molins de Rei i ahir va intentar aclarir alguns dubtes i donar més raons en l’entrevista que li va fer Mònica Terribas a TV3. També es van abordar les retallades, les estructures d’estat i, de manera més col·lateral, el trencament amb Unió després de 37 anys de matrimoni polític amb CDC, una fractura que ha obligat a refer el Govern, que ara “té una validesa de tres mesos” atesa la proximitat de les eleccions.

La meitat dels vots, resultat curt

Mas va afirmar que del que es tracta ara és que el president “se la jugui al 100%” i decidir a les urnes quin ha de ser el futur del país. Un futur que, va dir, seria “espectacular i decisiu” amb una majoria de dos terços per la independència, però que aniria just de suport “per culminar” si es queda “un pèl per damunt o per davall del 50% dels vots”. Unes xifres que sí que permetrien continuar perquè donarien al sí la majoria absoluta d’escons.

Pel que fa a les entitats, que en els pròxims dies prendran una decisió, va assegurar que no pretén que “prenguin partit” per una formació o una altra sinó que facin un pas endavant. “Em van demanar que me la jugués i vaig avançar eleccions, pactar la pregunta, posar les urnes el 9-N, posar-les ara de nou... Ho he fet i m’ha costat querelles, però cada cop que hi ha hagut un clam jo he intentat estar a l’altura. Ens l’hem jugada molt”, va dir. Un currículum que creu que l’habilita “per demanar” ser correspost. La seva proposta “posaria el turbo de la il·lusió” i seria la que permetria superar amb escreix el llindar del 50%. Tot plegat gràcies a una fórmula “que és el que demana la gent per la màxima unitat” després que fracassés la llista unitària sobiranista amb ERC i la CUP.

Entre els riscos i el leitmotiv

Mas es va mostrar comprensiu amb les entitats, “molt significades”, i va admetre que el debat les pot tensionar i fins i tot “trencar”. Uns “riscos” que lamentaria que els duguessin a dir no. Ell, aleshores, es considera habilitat per preguntar-se “si tindrà sentit signar la convocatòria electoral del 27 de setembre”. Ho farà, tal com els va garantir ahir, però va fer notar que el caràcter plebisicitari quedaria debilitat. Mas va mirar especialment a l’ANC i va recordar les exigències de Carme Forcadell, la seva expresidenta, perquè posés les urnes després del 9-N. I va indicar que l’Assemblea, sotmesa a fortes tensions internes sobre quin rumb cal seguir i quin rol cal adoptar, va ser “creada per buscar sempre la màxima unitat”, i això vol ara ell.

Si la proposta és acceptada, Mas es creu amb dret de tenir-hi un paper rellevant, però acceptaria no encapçalar la llista o, fins i tot, apartar-se’n si ell és “un problema”. ¿I si l’aposta de llista cívica amb el president tampoc surt? No se n’anirà a casa ni tindrà posicions secundàries. “No estic per amagar-me sinó per servir i, si no funciona això, em sentiré legitimitat per encapçalar una llista amb CDC i independents, i veure després què fem”, va aclarir. El camí de després del 27-S l’haurà de fer amb ERC, però en la seva competència fins aleshores no va oblidar que Oriol Junqueras ni va voler ser al Govern el 2012 (“Ara tampoc tenia sentit plantejar-ho arran de la sortida d’Unió perquè podria semblar un govern de cara al futur”) ni va voler la llista unitària que va proposar arran del 9-N i a la qual estava condicionat fer eleccions al març.

El cap de l’executiu va ser interpel·lat sobre les estructures d’estat, com ara la Hisenda o la Seguretat Social pròpies, i va afirmar que Catalunya està “més preparada que mai tot i que no prou” i que cal seguir complint les lleis espanyoles. Pel que fa al pagament de pensions, va insistir que una Catalunya estat seria més solvent que Espanya.

Per bastir estructures d’estat com la Hisenda, són bàsiques les diputacions, ja consorciades per edificar Tributs de Catalunya. A Tarragona, CDC (i Unió) han pactat governar-la amb el PSC, tot i que mantenien converses amb ERC a nivell nacional. Mas va dir que l’acord, que fa president Josep Poblet, imputat pel cas Innova i a qui els republicans vetaven per aquesta causa, no compromet la Hisenda “perquè el president és de CDC”. L’acord respon, segons ell, a curtcircuitar els intents de desplaçar de la presidència la llista més votada, la de CiU.