Com era Maria de la Pau Janer segons la seva amiga: “És seductora i coqueta, li surt sense voler”

PalmaLa vida real pot assemblar-se molt a una pel·lícula. Fins i tot, a vegades, pareix que el temps va en càmera lenta. Un d’aquests moments cinematogràfics és quan dues persones arranquen a córrer des de dos punts diferents per trobar-se i abraçar-se. El pa de cada d’estiu quan arribaven les vacances en temps que no hi havia mòbils i els amics estiuencs podien estar mesos –tot el curs escolar– sense saber res l’un de l’altre. Així va ser la infància i adolescència de Maria de la Pau Janer (Palma, 1966), que cada agost arribava a Llubí enlluernant tothom. Ens ho conta la seva amiga llubinera Maria Llompart, mentre recorda com corrien per abraçar-se. “Sereu amiguetes”, els va dir la seva tieta, que vivia davant ca la padrina de Maria de la Pau. No es va equivocar.

“La família Janer Mulet s’instal·lava a Llubí el mes d’agost. Des del principi em va parèixer que na Maria era diferent de les meves amigues del poble. Jugàvem molt amb els seus germans (són 4): tenien un gronxador, una petita piscina de plàstic. Passàvem hores jugant amb les Nancys, inventant mons, i quan ja érem un poc més grans escrivíem obres de teatre, especialment per Sant Bartomeu, que el seu germà feia festa. Les representàvem al corral”, fa memòria Maria Llompart. De fet, destaca que l’escriptora és una persona molt familiar: “La relació que ha tingut sempre amb els seus pares, dona Alícia i don Gabriel, és admirable. També amb tots els germans. Adora la família, l’estima amb bogeria”, apunta.

Amb els anys, la personalitat de les dues amigues s’anà desenvolupant. I una cosa que s’ha mantingut en el temps és el caràcter obert de Maria de la Pau: “Amb ella podies parlar de qualsevol cosa, fins i tot de les intimitats més personals”, comenta. I la descriu com una persona “extravertida, xerraire i molt generosa”: “Valora molt el que la gent fa per ella”, diu, gairebé en forma d’agraïment, la llubinera.

Hi ha una altra cosa destacable de la manera de ser de l’escriptora, i és una manera de saber estar que “mai no ha deixat indiferent ningú”: “Quan era adolescent i arribava a Llubí el mes d’agost, morena i amb vestits hippies, eclipsava tothom. I no només era per l’aspecte físic: quan parlava es feia escoltar perquè és intel·ligent, culta i molt viva. Sempre ha estat especial”, diu l’amiga tot remarcant el natural de Maria de la Pau Janer. “És molt seductora i coqueta, desperta passions, bones i dolentes, però mai no deixa indiferent. I és una cosa que no sempre cerca, això de seduir; senzillament, li surt. Va arreglada fins i tot per estar per casa. Crec que ho ha heretat de la seva padrina, que també era ben presumida”, recorda Maria Llompart.

Una imatge de Maria de la Pau que es repetia cada estiu: “La record escrivint, llegint i compartint literatura. Anàvem a les golfes de ca la seva tia Carme, que ens donava llibretes plenes de poemes d’amor, i els recitàvem com si fossin tresors”.

Les dues Maries que, amorosament, es diuen Pacitas i Mary Poppins, han compartit temps, xerrades, pors. El resultat d’això és que es coneixen profundament: “Ara, quan llegesc els seus llibres, hi veig els seus records, els seus fantasmes i les seves preocupacions. La llegesc i pens en una frase que deia son pare, Gabriel Janer Manila: ‘La literatura culta és una gran mentida que amaga una profunda veritat’”. Per la llubinera, és una cosa màgica trobar la veritat de Pacitas entre les línies de les seves novel·les.