María i Antonio, els noms més utilitzats a les Balears
Els noms tradicionals continuen dominant el padró balear, mentre que Marc, Paula i Martina guanyen pes entre les generacions més joves
PalmaAntonio i María continuen sent, un any més, els noms més habituals entre els residents a les Illes Balears, segons les dades publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i actualitzades l’1 de gener del 2025.
En el cas dels homes, hi ha aproximadament 19.100 persones que nomen Antonio a l’Arxipèlag, cosa que representa el 30,8 per cada 1.000 habitants. Entre les dones, María manté també la primera posició amb unes 18.500 portadores (29,6 per mil).
El rànquing masculí es completa amb noms de fort arrelament tradicional com Juan (14.000), José (11.000), Francisco (10.000), Miguel (9.600) i Manuel (7.600), seguits de Pedro, David, Jaime i Daniel, tots ells amb xifres molt properes.
Entre les dones, el pes dels noms clàssics també és evident: Catalina (13.200), Margarita i Antonia (ambdues amb 11.300), Francisca (10.900) i María del Carmen (8.700) encapçalen una llista on també hi apareixen Laura, Isabel i Marta.
Pel que fa als cognoms, el mapa balear manté una notable estabilitat. Martínez és el més freqüent (15.100 persones), seguit de Rodríguez i López (13.800), Sánchez i González (13.300), Fernández (13.100) i Pérez (10.600). Completen el top deu Torres, Pons –un dels cognoms d’origen més arrelat a les Illes– i Gómez.
Canvis lents en un segle
L’estadística de l’INE també permet observar l’evolució dels noms més comuns al llarg de les dècades. El patró general és de continuïtat: durant gran part del segle XX, noms com Antonio, Juan, María, Catalina i Francisca han ocupat sistemàticament les primeres posicions.
No obstant això, a partir dels anys 2000 es detecta un canvi progressiu en les preferències. En el cas dels homes, Marc es consolida com el nom més habitual entre els nascuts en aquesta etapa, mentre que entre les dones es produeix més diversitat, amb María, Paula i Martina que es disputen el primer lloc.
Malgrat aquesta evolució, les dades confirmen la persistència dels noms tradicionals en el conjunt de la població balear, que conviuen amb noves tendències en les generacions més joves.