Llums i ombres del Kit Digital: sobrepreus i poc control

BarcelonaEl Kit Digital és una iniciativa del govern espanyol, que, a través de fons europeus Next Generation, té com a objectiu subvencionar autònoms, micro, petites i mitjanes empreses (fins a 250 treballadors) per implantar solucions digitals. Compta amb un pressupost de 3.067 milions d'euros, es va posar en marxa el gener del 2021 i s'ha allargat –només per als autònoms– fins a l'octubre del 2025. Segons les dades oficials de Red.es, es comptabilitzen més de 670.000 beneficiaris a tot Espanya, i Catalunya acumula més del 20% de les tramitacions.

D'entrada, la premissa és atractiva: en funció de la categoria d'empresari (autònom, micro o pime), el beneficiari opta a fins a 3.000 euros per digitalitzar-se. El Kit ofereix diverses opcions, que van des d'un ordinador 100% subvencionat fins a plans de màrqueting o software de gestió, facturació o ciberseguretat, entre altres, a través del que s'anomenen agents digitalitzadors, és a dir, empreses tecnològiques acreditades pel programa Kit Digital per implementar solucions i serveis de digitalització. N'hi ha més de 10.000 d'acreditats i, en un principi, el beneficiari pot triar el que més li agradi dins d'una llista per fer la feina que necessita.

Amb tot, la principal crítica és "la manca de control" per part de l'administració. Si bé hi ha una part molt feixuga de justificació de la feina feta per part de l'agent digitalitzador, no està tan controlat com es tria aquest agent. "Alguns posen preus abusius i, per tant, l'ajuda de 2.000 euros per fer una web, per exemple, és insuficient", explica una autònoma a l'ARA.

Feta la llei, feta la trampa

Un primer problema és la competència deslleial que hi ha entre els agents digitalitzadors. D'entrada, una empresa o autònom pot demanar la subvenció i triar, entre una llista d'agents digitalitzadors acreditats, l'empresa tecnològica que més li convingui, i fins i tot pot requerir a aquest agent que li faci el tràmit de demanar el Kit. Amb tot, alguns d'aquests agents digitalitzadors han utilitzat el nom de la subvenció, Kit Digital, per posicionar-se en els cercadors i fins i tot que sembli que les seves pàgines són la web oficial de l'ajuda.

Si el lector fa una cerca ràpida ho veurà de seguida: la primera entrada que surt és una web que es diu kitdigital.cat i en entrar-hi hi ha una explicació detallada de què és l'ajuda i un enllaç per sol·licitar-la, de manera que es podria pensar que és l'oficial, però no, és d'un agent digitalitzador: Hooba. Com aquest, n'hi ha diversos exemples. D'aquesta manera, molts beneficiaris entren directament des d'una d'aquestes pàgines sense adonar-se que, sense voler-ho, ja han triat qui els farà la feina.

També s'ha donat la contractació telefònica: grans empreses com Vodafone, CaixaBank, Telefónica i moltes altres, també acreditades com a agents digitalitzadors, han fet campanya del Kit a través del telèfon, trucant a clients i oferint-los el programa. El director de tecnologia i innovació de Pimec, Andreu Bru, explica a l'ARA que els problemes s'han donat a l'hora de gestionar l'acord: "Hi ha hagut incidents a l'hora de justificar què s'ha fet, perquè, com en tot, hi ha gent que ha vist una via de facturació fàcil –explica Bru–. Hi ha més de 10.000 agents digitalitzadors acreditats; és important triar-ne un que t'agradi i sobretot evitar la contractació telefònica.

Trencar els contractes també pot arribar a ser un malson: "Vaig tenir uns clients que els va passar que l'agent digitalitzador no va fer bé la feina; ells van decidir trencar el contracte i això era molt difícil amb el Kit. No van tenir suport", diu la Clara B., una advocada autònoma. "L'agent digitalitzador, al trencar el contracte, va decidir que es quedava l'IVA. Aquest cas ha acabat als tribunals", apunta l'advocada. Per la seva banda, Bru considera que "s'hauria pogut fer més fàcil el procés de justificació, i, sobretot a l'hora de fer pàgines web, els mínims haurien de ser més elevats. Hi ha hagut molts xurros".

Preus i sobrepreus

La Martina Gatell, una autònoma que fa feines de màrqueting per a una farmacèutica i porta les gestions d'una empresa immobiliària, explica que va obtenir 1.000 euros per un ordinador i 2.000 per a un programa de facturació. En el cas de l'ordinador, Gatell critica que "només es podia triar entre una llista": "En comptes de donar-me els 1.000 euros i jo afegir el que calgués a l'ordinador que volia, em van dir que o un dels de la llista o res", detalla. A més, relata que "l'ordinador va arribar obert", i al preguntar per què, "em van dir que era normal, que ells l'havien obert per posar-hi un programa de rastrejament per saber que almenys durant un any el continuava tenint la mateixa persona", relata aquesta autònoma.

"És poc transparent. Jo no sé què m'hi han posat i em fa estar molt intranquil·la", explica. Però els dubtes de la Martina no acaben aquí: "També vaig contractar un programa de facturació. Tenia els 2.000 euros per a això, i em van dir que el programa costava 150 euros fer la instal·lació i després una subscripció de 15 euros al mes, que amb el Kit Digital tenia coberta durant un any. Això són 330 euros l'any. On van els 1.670 euros restants?", es qüestiona Gatell, que ho va preguntar i li van dir que eren "per la gestió de la contractació i altres tràmits", però la resposta no la va satisfer. "És, com a mínim, estrany", critica.

Segons Andreu Bru, cal tenir en compte que "els agents digitalitzadors són els que assumeixen el risc i han de suportar el cost financer. Per això, gastar el bo digital en un programari que sense Kit Digital val 150 o 200 euros, amb el Kit sempre és més car. El preu el posa el digitalitzador, i alguns carreguen molt per sobre del PVP", apunta Bru.

La Raquel Pérez, autònoma que ha exercit com a agent digitalitzadora, critica que, a l'hora d'acreditar-se com a agent, no es topava per dalt, de manera que qualsevol gran empresa podia entrar com a agent i fer la competència a gent com ella, que són autònoms o microempreses. Amb tot, assegura que està contenta d'haver fet aquesta feina: "Tornaria a fer-ho, perquè tot i que com a agent digitalitzador trigues molt a cobrar i la burocràcia és feixuga, sense aquesta ajuda moltes pimes no haurien tirat endavant", assevera.

Bru apunta que "des del primer moment hi ha hagut molta crítica, però, vist en perspectiva, la valoració és molt positiva. Ha sigut la primera vegada que s'han injectat més de 3.000 milions dedicats exclusivament a la digitalització de les petites empreses o autònoms; només això ja és positiu", acaba.