Els llibres de text, fins a un 7% més cars que altres anys

PalmaTornar a l’escola vol dir tornar a preparar la motxilla. Cada any, les famílies destinen part dels seus ingressos a comprar llibres de text, quaderns i bolígrafs, com també a renovar els xandalls foradats de l’any anterior o la roba i el calçat que han quedat petits. Però enguany la inflació a l’alça dels darrers mesos suposarà que la despesa econòmica sigui extra: l’Institut Nacional d’Estadística (INE) avançava dimarts passat que els preus han pujat un 10,4% acumulat el mes d’agost del 2022 respecte del 2021.

“Parlam d’un sobrecost que no esperàvem”, diu el president de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes (FAPA), Albert Lobo. Un dels motius principals és l’increment del cost de les matèries primeres, sobretot del paper, que ha pujat entre un 30% i un 40%, segons ha explicat l’encarregat de la secció de papereria de la Distribuïdora Rotger, Tomeu Sastre. El darrer any, el preu dels productes de paper ha augmentat un 23,1%, segons les dades de l’Índex de Preu de Consum (IPC) publicades el mes de juliol. Bolígrafs, retoladors i altres articles de papereria s’han encarit un 4,9%, així com un 1,5% els llibres de text. Pel que fa al vestuari, el preu del calçat infantil ha pujat un 9,4% en un any, i un 2,4% el de la roba d’infants.

Llibres nous o tauletes

Sastre veu complicat avaluar quina serà la tendència de consum de les famílies durant la primera setmana de la tornada a l’escola, però afirma que “els preus s’han incrementat bastant i suposarà un pes per a les famílies”. En culpa la manca de subministraments i el retard en les importacions. El responsable de la secció de llibres de text i educatius, Joan Dedéu, explica que, lligat a la pujada del preu del paper, “el preu dels llibres ha augmentat entre un 5% i un 7%”. I afegeix que, a banda dels endarreriments externs, enguany les editorials tindran problemes per imprimir-ho tot a causa de “la gran quantitat de llibres que s’han de fer amb els nous currículums” d’Educació.

Pel que fa als hàbits de consum, l’experiència de la Distribuïdora Rotger diu que “els clients són fidels a la llista que fa l’escola, se solen regir pels productes que els recomanen”. N’hi ha que tenen productes fixats i d’altres que cerquen alternatives; “qui cerca opcions, pensa en marques econòmiques”, diu Sastre. Dedéu també recalca que, “en general, les escoles han disminuït l’ús dels llibres”, ja sigui perquè tenen materials propis o perquè es decanten per altres metodologies. Però, per a aquells que sí que els utilitzen, el fet que hi hagi un canvi de currículums “fa que s’hagin de comprar sí o sí”, diu Lobo, i no es puguin acollir als programes de reciclatge dels centres.

Per evitar que les famílies topassin amb el problema de la compra de llibres, Lobo recorda que la FAPA va “demanar que aquest curs fos un any de transició, però la Conselleria ens va dir que no”, malgrat que “la despesa principal de les famílies són els llibres”, afegeix.

Ajudes per als més vulnerables

Càritas ha fet una campanya de sensibilització el mes d’agost per recollir material i doblers. La tècnica Maria del Mar Moll explica que, si la tornada a l’escola és una gran despesa, “per a les famílies vulnerables l’inici de curs suposa una despesa extra”. L’entitat fa ajudes durant tot l’any, però la demanda creix el mes de setembre. Parlam de famílies amb pocs ingressos, en què només treballa una persona, es troben a l’atur o depenen de l’Ingrés Mínim Vital. “Són famílies que no poden estalviar amb temps, tot i que facin una previsió”, perquè just els basta per viure. “N’hi ha en què la despesa per comprar el material és igual a la quantitat mensual que han ingressat”, afegeix Moll.

Les ajudes poden ser de material escolar; de vals de roba per gastar a les botigues mode re- de Càritas; d’ajudes econòmiques puntuals per a productes concrets, com les tauletes, vestuari especial que no poden trobar a les seves botigues, activitats extraescolars o beques de menjador.