L’ANC escull nou (i últim?) secretariat nacional

BarcelonaL’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va fundar el 30 d’abril del 2011 amb un objectiu clar: treballar per la independència de Catalunya. Tres anys després, l’organització s’ha erigit en la principal impulsora de la societat civil en favor del procés i encara un curs polític decisiu per al país. El seu full de ruta, fixat el 5 d’abril, passa per la convocatòria de la consulta el 9-N i la consecució de l’estat propi l’abril del 2015. Uns objectius ambiciosos que, si es complissin, comportarien la dissolució de l’organització. “Esperem que sigui l’últim mandat de l’Assemblea, perquè significaria que s’han aconseguit els seus objectius: un marc jurídic propi per a Catalunya”, expliquen a l’ARA fonts del secretariat nacional.

Amb l’esperança que aquest sigui l’últim cop, prop de 30.000 socis van ser cridats ahir a les urnes per triar els 75 membres -25 de representació nacional i 50 de territorial- que integraran la nova executiva de l’ANC, la tercera des de la seva fundació. Els estatuts interns fixen per als seus integrants un màxim de tres mandats, una condició que afecta entre un terç i la meitat dels candidats, que, si fossin escollits, no podrien optar l’any vinent a la reelecció. Entre ells hi ha la presidenta, Carme Forcadell, que va tornar a ser la més votada, amb 2.855 vots, segons els resultats provisionals que es van fer públics a mitja tarda. Per darrere d’ella van quedar Jaume Marfany (2.105 vots), Ferran Civit (2.078) i Ignasi Termes (1.902). Tot i que Forcadell afronta el seu últim any com a cara visible de l’entitat, el traspàs de poders no espanta l’organització: “Si es dilatés el procés i haguéssim de seguir, trobaríem bons relleus. El país té molta pedrera”. La jornada d’ahir va transcórrer amb “normalitat i tranquil·litat” a les 190 seus electorals de tot el país, tal com va explicar l’ANC en un comunicat.

Des del secretariat ho corroboren, i desmenteixen els rumors de les últimes setmanes que apuntaven a una divisió entre la cúpula i alguns sectors de les bases. Prefereixen parlar de “divergències” pròpies de qualsevol “moviment assembleari”, i més si és de caire independentista, afegeixen. La polèmica la va desencadenar el naixement aquest abril del grup d’opinió Essència, titllat de corrent crític per alguns mitjans de comunicació.

Sensibilitats diverses

La seva portaveu, Raquel Torres, ho nega i assegura que la seva intenció no és “dividir ni destruir” l’ANC, sinó millorar alguns aspectes i fer “autocrítica”. El decàleg d’Essència demana, entre altres coses, més protagonisme de les assemblees territorials i la millora del flux comunicatiu entre aquestes assemblees, el secretariat i el comitè permanent de l’Assemblea. “La grandària de l’ANC ha fet que, en pro de l’eficiència, s’hagi produït un cert distanciament o s’hagi oblidat l’assemblearisme”, explica Torres. “En un procés com l’actual, les coses passen de pressa i hem de tenir capacitat d’actuació”, es justifiquen des de l’executiva.

Per canalitzar la diversitat d’opinions, les candidatures individuals a la direcció de l’ANC van poder agrupar-se, si així ho volien, en grups de treball: #Equipdetreball, de caire oficialista; Unitat i Compromís, format per membres del nucli fundador de l’ANC, i Tots Som ANC, que recull les propostes d’Essència, són els tres principals. Forcadell va rebutjar unir-se a cap grup per evitar que el seu gest fos malentès com a propaganda electoral. Els resultats definitius es proclamaran dimarts vinent i el nou secretariat es constituirà el dia 17 de maig.

Més enllà dels resultats, la direcció i les bases coincideixen a remarcar que la pluralitat de l’ANC és una riquesa, i insisteixen que l’organització es manté unida per assolir el seu objectiu. “Tothom té la maduresa perquè imperi el sentit comú”, apunten des del secretariat.

La CUP esbossa el seu projecte programàtic

Els grups de treball de la CUP van reunir-se ahir a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, dins dels Punts de Trobada per a la Unitat Popular, per tancar els documents programàtics que presentaran a la seva assemblea nacional, aquest juliol. Segons va informar la formació en un comunicat, l’objectiu dels documents és “traçar les línies polítiques” de la CUP a les institucions, en campanyes i en moviments socials.