Les professores defensen la tasca de les escoletes: "No guardam infants, els educam"

PalmaA l’estat espanyol, l’educació obligatòria comença quan l’infant té sis anys (primer de Primària), tot i que la majoria de les famílies escolaritzen els fills a tres anys (quart d’Infantil). Prèviament, hi ha l’etapa 0-3, que fins fa pocs anys era la desconeguda a la qual només un petit nombre d’infants podia accedir-hi. Tot plegat en un context de gran varietat, amb centres públics, privats, concertats, de gestió directa i indirecta. Amb la gratuïtat d’aquesta etapa iniciada pel Govern del Pacte i continuada pel PP, s’ha disparat el nombre de sol·licituds de plaça, però les que hi ha no basten per atendre la demanda. Mentrestant, les professionals de 0-3 no se senten valorades, i consideren que les escoletes encara es perceben com a llocs on deixar els infants i prou.

Ara bé, a les escoletes es fa una feina essencial per afrontar les etapes formatives posteriors. “La LOMLOE diu que el cicle 0-3 és educatiu. Cal tenir en compte que, a l’hora d’entrar a escola amb 3 anys, hi ha una gran diferència entre els infants que han estat amb nosaltres i els que no. Els nostres tenen molts avantatges pel que fa a rutines adquirides, autonomia i socialització”, explica Xisca Arbós, directora de l’escoleta d’Esporles.

A la majoria dels centres 0-3 tots els infants fan el seu camí sense que les professionals els marquin un ritme determinat. La seva funció és acompanyar-los en el progrés autònom i, si escau, guiar-los. “Cada fillet fa el seu trajecte. L’infant comença a caminar, no pas perquè jo el faci caminar, sinó perquè en té la necessitat. Les persones que acompanyam hem de saber com posar la mirada en ell per garantir que l’infant tingui la seguretat afectiva, estigui ben atès i vulgui caminar. Posar-li la mà al pit, i dir-li ‘som aquí’”, explica per la seva banda, Mandi Mir, mestra a l’EI Es Busquerets de Maó.

Feina infravalorada

La professional menorquina lamenta que, tot i que hi comença a haver un canvi de mentalitat en relació amb les escoletes, queda camí fins a aconseguir que tinguin la mateixa valoració que la resta de centres educatius. “És impossible atendre infants amb les ràtios altes que tenim. S’ha anunciat la gratuïtat sense tenir en compte que calen ràtios baixes per atendre la diversitat i que l’educació que es dona a tots els nadons ha de ser de qualitat. No basta deixar-los a un lloc, sinó que aquest lloc ha de complir uns requisits”, exposa.

L’acompanyament d’infants petits requereix temps, tant d’espera com d’intervenció directa dels professionals. “En una aula amb set infants de quatre mesos a un any hi falten molts moments per atendre la individualitat, perquè cada infant té el seu propi ritme i necessitats”, explica Mir.

Si bé la norma fixa que, per accedir a l’escoleta, els infants han de tenir quatre mesos com a mínim, també permet que, en casos excepcionals, s’hi poden escolaritzar nadons de més de vuit setmanes “És molt prest. Són molt petits per anar a una escoleta, perquè els primers mesos és necessari que l’infant construeixi vincle amb la família i, sobretot, cal que l’entrada posterior al centre es faci de manera progressiva”, exposa Mar Oliver, vicedegana de la Facultat d’Educació i cap d’estudis del grau d’Educació Infantil. L’etapa 0-3, afegeix, és fonamental en el desenvolupament humà, en ser un període en què la persona es forma a escala cognitiva, psicomotriu i emocional. “Són tres anys en què s’avança moltíssim”, resumeix.

Els centres 0-3 no només acompanyen els infants, sinó que també emparen a les famílies en la nova etapa vital de criança. Aquesta intervenció és clau en els casos de progenitors que no tenen una xarxa familiar que els pugui donar suport. “Hi ha gent que ve de fora, que no té ningú aquí, i nosaltres validam les seves emocions, perquè vegin que ho fan el millor que saben i que ningú estima tant els seus fills com ells. Cada família és un món i cada infant, per molt petit que sigui, ve amb una motxilla que nosaltres hem d’atendre”, explica Susana Páramo, presidenta de l’Associació de directores d’Escoles Infantils de titularitat Pública de les Illes Balears (Adeipib), que lamenta que de cada vegada reben infants més petits. “Amb quatre mesos un infant hauria d’estar a casa seva. Els feim surar, però haurien d’estar amb la família”, diu.

Però també entén que, si arriben nadons tan petits, és perquè el model econòmic fa que moltes famílies no es puguin permetre allargar el temps amb els fills. Fins i tot n’arriben alguns que no han esgotat la baixa per maternitat. “Les escoletes, és clar que ajudam a conciliar, però no som espais de conciliació, sinó educatius. La nostra funció no és guardar. Feim una feina tan important com la que es fa a les escoles”, reivindica.

Un cicle precaritzat

Tot i la importància del cicle, les educadores consideren que la diversitat de tipologies de centres, de gestió, de salaris (alguns mileuristes) i la manca de normatives específiques, van en detriment de l’infant. Per exemple, el centres 0-3 no tenen regulació de menjador, tot i que molts ofereixen el servei. Disposar d’un suport legal és una reclamació històrica. “Si no passa cap desgràcia és perquè tenim sort”, diu Páramo. Ningú no els informa de com gestionar les al·lèrgies i cada centre obra segons el que creu, normalment amb poques mans. “Hi pot haver un infant que sigui al·lèrgic als fruits secs i just en un moment que et despistes n’agafa un i ja hi ha un desastre”, indica la presidenta.

Les treballadores s’enfronten a aquestes dificultats i moltes d’elles, les que treballen a escoletes externalitzades i privades, ho fan a canvi dels 1.611 euros bruts mensuals que dona a les mestres el conveni estatal. “A les Balears tenim taules salarials diferents, en funció de si són de Menorca, d’una escoleta de la Conselleria, d’un Ajuntament, externalitzada o privada”, exposa la responsable d’educació 0-3 de CCOO, Pepa Ramis. “Dins de la mateixa categoria professional hi ha diferències de 600-700 euros mensuals, depenent del tipus de centre”, diu. Actualment, es prepara un conveni autonòmic 0-3 que aspira a dignificar la professió.

La funció compensadora de les desigualtats que fan les escoletes no sempre pot evitar que els canvis socials impactin en el desenvolupament dels infants. On més es nota, és al segon cicle d’Infantil (3-6), on els infants arriben amb vicis adquirits i que són difícils de corregir si les famílies no ajuden. L’abús de les pantalles és un dels maldecaps dels professionals. “Molts infants hi estan enganxats, i tenen dificultats per parlar i socialitzar”, explica Toni Perelló, mestre al CEIP Ses Cases Noves, a Marratxí. “Hi ha infants que arriben asseguts al cotxet, amb el xumet a la boca i el mòbil a la mà”, resumeix Joana Maria Mas, professora d’Infantil al CEIP Ses Rotes Velles. “Quan acaben les classes, aquest nin que durant tot el dia ha caminat el tornes a veure assegut al cotxet, amb mòbil i xumet”, explica. Hi ha situacions que sorprenen els docents. Aconsegueixen que els infants es llevin el xumet, però hi ha famílies que a casa no ho respecten. “Tota la feina per terra”, resumeix Arbós.

L’alumnat de tres anys ha canviat molt al llarg de la darrera dècada. Ara, explica Mas, hi ha infants “molt poc desenvolupats”, i amb un retard lingüístic que fa que xerrin malament. La situació és tal que hi ha centres que han implantat programes d’estimulació lingüística que fan la logopeda o el tutor. Ara bé, és a canvi de posposar altres continguts que han deixat de ser prioritaris.

Cati Cebrián és pedagoga i membre de la de Federació de Famílies de Mallorca (FAPA). Defensa que, durant el primer any de vida, tot infant hauria d’estar amb la família, encara que el model turístic no ho facilita. Cebrián assenyala que l’augment de la demanda de places 0-3 arran de la gratuïtat “evidencia que hi havia una necessitat que no s’havia resolt mai”. Segons indica, és important fer molta pedagogia per mostrar que les escoletes atenen els infants, però també a les famílies. “Les escoletes són ambients de cura, de suport, entorns amables on l’infant pot desenvolupar les seves habilitats amb adults formats per impulsar-les. S’ha de fer feina perquè tota la societat valori la gran feina que es fa a 0-3. Una feina indispensable”, sentencia.