L’Escola de Mallorquí de Manacor, l’eina cultural en català que ja supera els 3.000 alumnes

ManacorPocs dubtes queden que l’Escola de Mallorquí de Manacor (EMM) és, per mèrits propis i prolongats, una meravellosa anomalia. Una institució municipal en forma de patronat que, aquest dimecres i per 53è any consecutiu ha presentat la seva oferta formativa que, a més del català, té diversos punts culturals que enforteixen des de fa uns anys la proposta.

Si parlam de xifres, tot fa preveure que enguany se superin el nombre d’alumnes de l’any passat, que van passar del mil·lenar (1.036), repartits entre els cursos de llengua catalana (551), els de ball de bot i instruments tradicionals (238) i els que assistiren als cursos d’història de Mallorca (247).

Una quantitat que arriba a 3.131 si comptam també els assistents als diferents tallers, cicles i actes organitzats per l’Escola durant els cursos 2024-2025. Xifres que signifiquen un augment del considerable respecte les registrades fa cinc anys i que foren de 632.

Projecte Benvinguda

Però si d’una cosa se sent orgullosa l’Escola de Mallorquí, des de la seva fundació a les persones castellanoparlants, i ara, entrat el segle XXI als nouvinguts, és d’haver estat pont docent i cultural per a l’ensenyament de la llengua catalana oral i escrita.

Així, enguany, a més d’ampliar la seva programació amb classes presencials i en línia per a tots els nivells (A2, B1, B2, C1, C2 i llenguatge administratiu), l’EMM continuarà adaptant-se a les necessitats detectades: des de la preparació per a certificats professionals fins a l’acollida de les persones nouvingudes.

En aquest sentit, “es mantenen i s’impulsen projectes com el Projecte Benvinguda, en col·laboració amb Serveis Socials, que començarà el mes de novembre a Manacor i Portocristo, i que facilita el primer contacte lingüístic i social de les persones recentment arribades”, explica Margalida Rosselló, directora de l’EMM.

Això vol dir que, a través dels Serveis Socials, s’hi derivaran totes aquelles persones que faci menys de sis mesos que hagin arribat al municipi i vulguin integrar-se en les coses més bàsiques del dia a dia, des de defensar-se amb un tràmit administratiu, poder anar al metge en català o comprar (aprenent en viu allà mateix) a la plaça de les Verdures manacorina.

També es tornen a oferir tallers de conversa en col·laboració amb el Centre de Català de l’Institut d’Estudis Baleàrics a Manacor, molt orientats a la part oral i de fluïdesa, i cursos de català per a pares i mares als centres educatius de Portocristo (CEIP Ses Comes, Mitjà de Mar i IES Portocristo). Rosselló recorda que “els cursos de català sempre els orientam en funció de les necessitats que detectam. És una tasca meravellosa que reverteix després en el sistema educatiu i en la convivència”.

Ball de bot

Els cursos de ball popular inclouen grups d’iniciació, intermedi i perfeccionament, amb horaris diversos per facilitar-ne la participació. També se'n mantenen els cursos específics. Segons la direcció de l’Escola, el ball de bot viu actualment “un moment molt dolç, amb una alta participació i interès", com també l’aprenentatge dels instruments tradicionals. Per això, l’oferta de l’Escola de Mallorquí inclou tallers de xeremies, tamborí i flabiol, percussió tradicional i sons de pagès, tant d’iniciació com de nivell intermedi.

Compromís

Amb aquesta programació, que també inclourà cursos d’història i conferències, l’Escola Municipal de Mallorquí “reafirma el seu compromís amb la promoció de la llengua, la cultura i les tradicions de Mallorca, i es consolida com a espai de col·lectivitat, acollida i formació contínua al servei de la ciutadania”, diu Sebastià Llodrà, delegat de Política Lingüística.

“Hi ha una Escola de Mallorquí amb més forces i més necessitats que mai, perquè les matrícules no fan més que pujar, tant la llengua com el ball, la història i els instruments. En moments com aquests, en què la llengua en l'àmbit autonòmic és menyspreada i fins i tot atacada, és més necessari que mai que el municipalisme, amb l'escola, reivindiquem que als pobles també podem fer feina per la llengua i la cultura”.