L'autor de l'informe que avala el pont de Rafal Rubí precipita una dimissió política a Galícia

La responsable de Patrimoni Cultural de la Xunta de Galícia, María del Carmen Martínez, ha dimitit després de signar l’informe que donava per bo convertir la xemeneia de 75 metres de la fàbrica d’Altri, a Palas de Rei (Lugo), en una “icona” a través de la incorporació d’elements decoratius i artístics.

El GOB-Menorca ha cridat aquest dimarts l’atenció sobre el fet que el consultor que ha fet l’estudi d’impacte patrimonial, Jordi Tresserras, és el mateix que ha avalat que s’acabin les obres del pont a doble nivell que amenaça la visió del paisatge de les navetes funeràries de Rafal Rubí (Alaior), fent cas omís així al dictamen que va sustentar la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat i que recomanava esbucar-lo.

El fet que Tresserras fos abans el president del Consejo Internacional de Monumentos y Sitios (Icomos) a Espanya, una ONG vinculada a la Unesco, ja ha obligat també aquesta entitat a fer un comunicat públic per desvincular-se dels informes emesos per Tresserras i que li han servit a la Xunta per avalar el projecte d’Altri.

L’informe d’avaluació patrimonial elaborat per Tresserras a Menorca duu data de novembre de 2024 i té 95 pàgines. L’elaborà per encàrrec directe del Consell Insular en qualitat de consultor en Patrimoni Cultural i Desenvolupament Sostenible, mesos després de deixar de ser el president d’Icomos a Espanya, l’entitat que havia fet l’informe favorable, però condicionat, per a la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat.

L’avaluació feta per Tresserras ratifica la proposta del departament de Carreteres, que troba més segur el pont a doble nivell que una rotonda en superfície, i avala que el soterrament del cablejat elèctric i l’establiment d’una pantalla vegetal amb ullastres i alzines és suficient per garantir la preservació del jaciment respecte de l’obra viària. Textualment, Tresserras diu que “no veu inconvenient” a continuar amb el projecte i demana que el seu informe sigui remès al Govern balear i el Ministeri de Cultura per tal que aquest darrer el faci arribar al Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco, però només “a títol informatiu”. Per això, precisament, el conseller de Cultura i Patrimoni de Menorca, Joan Pons Torres, ja dona per superat el tràmit. De fet, el projecte de l’obra està a punt de concloure el seu període d’exposició pública –el darrer dia és aquest divendres, dia 16– i el president Vilafranca ja ha anunciat que les obres per acabar el pont i construir la intersecció a doble nivell començaran el pròxim mes d’octubre.

Hi manca un informe de Patrimoni

Però el GOB i les altres set entitats que a final d’any van fer arribar el seu escrit de rebuig davant la Unesco preparen un feix d’al·legacions en contra del projecte i troben a faltar que cap tècnic del Consell hagi emès un informe preceptiu, ni que sigui donant per bo l’encarregat a Tresserras.

Les entitats no entenen com el Consell es pot negar a plantejar una solució en superfície quan la cruïlla entre els camins de Rafal Rubí i Alcaidús suporta molt menys trànsit que altres trams de la carretera general on sí que s’ha considerat vàlida una solució d’aquest tipus, com és el cas de la rotonda de l’aeroport i les interseccions amb la Naveta dels Tudons i els Alocs, en el tram entre Ciutadella i Ferreries.

“Ens sorprèn que l’aposta per acabar el pont es vulgui plantejar com una qüestió tècnica perquè totes les opinions que van demanar-ne la demolició també eren tècniques, i perquè a Menorca s’estan fent carreteres amb solucions menys impactants damunt el paisatge que les rotondes a doble nivell”, diuen les entitats. El col·lectiu remarca que la declaració de Menorca Talaiòtica es va fer presentant els 280 monuments com a vinculats al seu entorn paisatgístic, en tant que zones d’interès patrimonial. Per aquest motiu, recorden, el Centre del Patrimoni Mundial de la Unesco va demanar en la seva resolució final que l’estructura a mig construir de Rafal Rubí fos esbucada, el que ara el govern del PP al Consell ha contravingut.

El conseller Pons Torres recorda que la solució a doble nivell disposa del vistiplau de l’Agència Menorca Talaiòtica i del seu comitè científic, com també dels propietaris de la finca de Rafal Rubí Nou, on es troben les navetes, i de la finca veïna de Rafal Rubí Vell, que es dedica a l’agroturisme.

L’informe de Tresserras se sustenta també en els emesos el 2017 i 2022 per l’arqueòleg i avui conseller de Medi Ambient de Menorca, Simón Gornès, per tal d’obrir les navetes a les visites públiques, promogudes per l’historiador Rafa Duran, exregidor popular de l’Ajuntament de Palma. Però Duran ha deixat la iniciativa en suspens a l’espera que el Consell de Menorca hagi executat l’obra a la carretera.

La visita ‘inesperada’ de la directora de la Unesco

En el rerefons hi ha també la visita que va fer a l’illa aquest abril la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, i que el Consell de Menorca no va comunicar fins deu dies més tard. Una visita per la porta del darrere que el president Adolfo Vilafranca va celebrar com “un reconeixement a la feina feta a favor de l’equilibri entre la diversitat natural i cultural de l’illa i el desenvolupament socioeconòmic”, però que va obviar el conflicte encara obert entorn de Rafal Rubí. De fet, les entitats que han denunciat el tema encara esperen que el Centre del Patrimoni Mundial de la Unesco enviï algun expert a l’illa per donar-los resposta.

Tresserras remet al Consell i el Ministeri

Consultat al respecte per l’ARA Balears, el mateix Tresserras ha declinat fer cap valoració pública sobre la polèmica, tot al·legant que “el tema s’ha polititzat” i que correspon pronunciar-se tant al Consell Insular com al Ministeri de Cultura. El consultor diu que està “molt preocupat pel patrimoni menorquí” i proposa que “s’assoleixi un compromís de territori on tothom es pugui sumar, en consens”. El conseller Esteve Barceló (Més per Menorca) diu que la dimissió registrada a Galícia “referma els nostres dubtes sobre la solvència d’aquests informes, que el PP encarrega a mida perquè arribin a conclusions preconcebudes d'acord amb criteris polítics i no tècnics. Com el d’Altri, l’informe contractat pel Consell de Menorca tampoc no compliria així amb els requisits mínims que exigeixen Icomos i la Unesco per justificar el manteniment del pont de Rafal Rubí”.