L’Audiència Nacional confirma les multes a dues consultores del càrtel que va manipular licitacions públiques arreu de l'Estat, també a les Balears

PalmaL’Audiència Nacional ha confirmat les sancions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a Regio Plus Consulting i Hidria, Ciencia, Ambiente y Desarrollo, dues de les empreses que van participar en un càrtel destinat a manipular licitacions públiques durant almenys una dècada. Les consultores hauran de pagar, respectivament, 33.744 i 11.979 euros, unes multes imposades per la CNMC l’any 2021.

La resolució judicial posa el focus en un cas concret que afecta Calvià 2000 i que es remunta al desembre del 2016. Segons la sentència, diversos correus electrònics intercanviats entre Regio Plus i Hidria constitueixen una prova directa de la coordinació entre les empreses per preparar les seves ofertes en una licitació destinada a contractar un servei de consultoria per elaborar la documentació de l’Estratègia Integrada de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI). L’Audiència Nacional considera que aquests missatges són prou explícits per descartar qualsevol altra interpretació que no sigui "segons la licitació”.

Els correus que evidencien la coordinació

El 22 de desembre del 2016, Hidria va reenviar a un representant de Regio Plus la invitació de Calvià 2000 per participar en el procediment. En el missatge, l’empleat d’Hidria li demanava indicacions sobre com actuar: “Master Garau! Digau-me què voleu fer amb això... per organitzar-me”. L’endemà, un responsable de Regio Plus va enviar internament un correu en què adjuntava un document titulat ‘Proposta EDUSI Calvià-Hidria’. El missatge explicava que havia preparat una proposta perquè fos traslladada a Hidria i indicava que aquesta empresa havia de completar la documentació administrativa necessària per presentar-se al concurs.

La comunicació, segons la sentència, mostra que Regio Plus no només coneixia la participació d’Hidria, sinó que preparava part de la documentació perquè aquesta pogués presentar la seva oferta. En un altre correu intern, també del desembre del 2016, un responsable de Regio Plus advertia dels terminis de presentació de les altres empreses i proposava contactar amb Hidria: “El problema és que tal vegada les altres dues empreses tal vegada no estan operativas el 29, per enviar elles el correu electrònic. Pots parlar amb Geronimo d'Hidria”. Per a l’Audiència Nacional, aquestes comunicacions evidencien la familiaritat entre empreses que, sobre el paper, eren competidores, a més del coneixement compartit sobre el funcionament de la pràctica. La sentència destaca especialment els “sobreentesos de la mecànica de l'operativa”, que, segons els magistrats, evidencien que aquest tipus d’actuacions no eren puntuals, sinó habituals i reiterades.

El funcionament del càrtel

El cas de Calvià 2000 encaixa amb el sistema que la CNMC va acreditar en la seva investigació. Entre els anys 2008 i 2018, diverses consultores es van organitzar en dues xarxes de col·laboració –una de caràcter nord i una altra d’àmbit estatal– per coordinar-se en concursos públics.

El mecanisme consistia sovint en les anomenades “ofertes de cobertura”. Una empresa interessada a obtenir un contracte contactava amb altres consultores de la seva xarxa perquè presentessin una oferta perdedora o renunciessin a participar. En alguns casos, segons la CNMC, la mateixa empresa que pretenia obtenir el contracte preparava les propostes dels seus suposats competidors. D’aquesta manera, les empreses reduïen la competència real en les licitacions i augmentaven les possibilitats que una determinada consultora acabàs adjudicant-se el contracte. La CNMC va analitzar 200 contractes públics corresponents al període investigat i va acreditar pràctiques irregulars en almenys 101 licitacions vinculades a la xarxa nord i 72 de la xarxa estatal.

El contracte de Calvià 2000

El procediment afectat a Calvià tenia com a objectiu contractar un servei d’assessorament per elaborar la documentació relacionada amb l’estratègia DUSI. Finalment, el contracte va ser adjudicat a Consultors de Polítiques Comunitàries (CPC) per un import de 16.900 euros. CPC era administrada per Jaume Garau, que va ser responsable d'una campanya electoral de MÉS per Mallorca i que posteriorment es va veure involucrat en el cas Contractes que va acabar arxivat.

Quan el cas va generar controvèrsia política i mediàtica, l’Ajuntament de Calvià va defensar que el procediment s’havia desenvolupat d’acord amb la legalitat. En un comunicat del 2017, el Consistori va assenyalar que no existia vinculació societària entre les empreses convidades i que tampoc constava cap altre tipus de relació entre elles. Ara, però, l’Audiència Nacional considera acreditada la coordinació entre diverses d’aquestes empreses. La sentència assenyala que els correus analitzats, tant els relacionats amb Calvià com altres comunicacions incorporades a l’expedient, constitueixen una prova directa de la participació de les consultores en la infracció.

L’Audiència confirma les sancions

La resolució de l’Audiència Nacional, publicada el 10 de juliol passat, confirma així la responsabilitat de Regio Plus Consulting i Hidria en les pràctiques sancionades per la CNMC. L’organisme regulador havia imposat el 2021 multes per un total de 5,87 milions d’euros a 22 empreses de consultoria, a més de 439.000 euros a diversos dels seus directius. Entre les empreses sancionades hi havia algunes de les principals firmes del sector, com Deloitte Consulting, Idom Consulting i PwC. La CNMC va considerar que les actuacions constituïen dues infraccions molt greus de la Llei de defensa de la competència i de l’article 101 del Tractat de funcionament de la Unió Europea.

Per a l’organisme, la manipulació de concursos públics és especialment perjudicial perquè afecta directament els recursos de les administracions. La coordinació entre empreses pot provocar preus més elevats, menys competència i una menor qualitat dels serveis contractats amb doblers públics. La sentència de l’Audiència Nacional reforça aquesta conclusió i considera que el cas de Calvià 2000 és un exemple de “l'elevat nivell de coordinació” existent entre les empreses del càrtel per evitar, sempre que fos possible, haver de competir realment per aconseguir els contractes públics.