Territori
Societat 06/08/2023

L’Advocacia de l’Estat deixa clar que a Costes comanda Madrid

Un informe a petició de la Demarcació de les Balears recorda que per a qualsevol concessió o autorització al litoral illenc és preceptiu un informe del Ministeri

6 min
L’Advocacia de l’Estat deixa clar que a Costes comanda Madrid

PalmaDesprés del triomfalisme polític i d’afirmar que “les competències de Costes arriben a les Balears”, el que ha arribat és la realitat. Ni hi ha cap transferència, ni les Illes són competents en Costes, una matèria exclusiva de l’Estat. Així ho constata un informe jurídic de l’Advocacia de l’Estat a petició de la Demarcació de Costes de les Balears, al qual ha tingut accés l’ARA Balears i que explica amb detall com és el govern espanyol i no les Balears qui es reserva les competències fonamentals de Costes. “Hi ha hagut un traspàs d’algunes funcions, però les competències com a tals no s’han transferit, perquè són exclusives de l’Estat. Tampoc és res nou, perquè és el mateix que ha passat en els altres casos, com Andalusia, Canàries i Catalunya”, explica una font del Ministeri de Transició Energètica i Repte Demogràfic que demana no ser identificada.

L’informe de l’Advocacia respon una per una les qüestions que planteja la Demarcació de Costes, i és a partir de les contestes que queda clar el que ja varen anticipar alguns experts:l’únic que s’ha traspassat a les Balears, així com a la resta de comunitats, és la gestió i els tràmits de les concessions i les autoritzacions per ocupar temporalment el domini públic, però aquest domini és propietat intransferible de l’Estat i és sempre l’administració central qui té la darrera paraula a l’hora d’autoritzar les principals intervencions dins el que és la seva propietat.

De fet, dels dos grups de funcions que han estat traspassades, l’Advocacia diferencia clarament les concessions, que són les que concentren bona part dels conflictes perquè són molt més atractives des d’un punt de vista d’explotació econòmica que no les autoritzacions. Les autoritzacions fan referència a construccions d’obra que poden ocupar el domini públic fins a 30 anys. En aquest cas, la jurista que signa l’informe recorda que, perquè el Govern pugui atorgar una nova concessió, sobretot en els casos dels usos que la llei tipifica com a “intensos, rendibles i perillosos” –que abasten els negocis com bars i restaurants–, l’Estat emetrà “un informe en el termini de dos mesos. L’acte d’atorgament de la concessió només podrà discrepar de l’informe de manera expressament motivada”, afirma l’Advocacia. Dit en altres paraules, per atorgar qualsevol tipus de negoci, o ús intensiu de la costa que afecti el domini públic, les Balears hauran de tenir el permís de l’Estat mitjançant un informe. Això sí, si després de dos mesos de demanar-lo el Ministeri de Transició no l’emet, “es prosseguirà amb la tramitació de l’expedient”, com queda reflectit en el decret de traspàs.

El Bungalow, a Palma

Per tant, les Balears no podran donar o llevar concessions al litoral sense que l’Estat hi estigui d’acord. També passarà el mateix en el cas de les autoritzacions, que fan referència només a instal·lacions desmuntables i amb un termini màxim d’ocupació de 4 anys. Els coneguts quiosquets en serien la mostra més clara. En l’autorització de totes aquestes instal·lacions de temporada, l’Estat també es reserva el dret d’emetre un informe preceptiu i vinculant.

Per tant, en tots aquells exemples que ens venen al cap, com bars i restaurants famosos que han lluitat per mantenir l’explotació sobre el litoral –tot i, en alguns casos, ni tan sols tenir permisos–, el Govern no podria autoritzar res sense el vistiplau de Madrid. A més, una segona qüestió que resol l’informe jurídic de l’Advocacia és que en tot allò que ja té un expedient d’infracció en marxa –és a dir, la major part dels casos coneguts– “serà l’Administració de l’Estat” qui n’acabi l’expedient i, per tant, no hi ha possibilitat que cap membre de l’Executiu hi pugui ficar cullerada.

Una estafa

Per tot plegat, mentre el Pacte celebrava la victòria d’haver aconseguit el que es va vendre com unes competències, El Pi va denunciar que era “una estafa”, segons va afirmar el president de la formació. “No pot ser que l’Estat es reservi el dret del cobrament del cànon per ocupació i explotació d’instal·lacions a la costa. És a dir, les Balears hauran de fer la feina i l’Estat s’endurà els doblers”, assegura el president de la formació, Tolo Gili. “El traspàs no és total, ja que l’Estat es reserva el cobrament del cànon d’ocupació, la decisió final de les concessions i la planificació de projectes i obres d’interès general”, va dir fa unes setmanes. “Aquest traspàs de competències és una estafa i una vergonya. L’Estat es queda pràcticament tot el poder de decisió i es quedarà amb els doblers”, sentencià.

El conseller que era titular de Medi Ambient quan es negociaren les competències, Miquel Mir, i que juntament amb Mercedes Garrido va dur el pes dels contactes amb l’Estat, ja va admetre en el seu moment a l’ARABalears que “és cert que Madrid podrà dir-hi la seva, però crec que és important destacar que hem aconseguit que es posi un termini molt limitat, acabat el qual, si l’Estat no s’hi ha pronunciat, la Comunitat Autònoma podrà continuar la tramitació amb total independència”, va subratllar. Mercedes Garrido, aleshores consellera de Presidència, va anar més enllà i va parlar constantment de “competències de Costes”. La font consultada del Ministeri de Transició Energètica explica que “sovint els polítics autonòmics intenten rendibilitzar allò que aconsegueixen de Madrid, però el que es fa és un traspàs. A les Balears i a la resta de comunitats, es fan cessions de funcions pràcticament idèntiques unes a les altres. Hem de recordar que l’article 132 de la Constitució ho diu ben clar: les zones maritimoterrestres i les platges són béns de domini públic estatal; per tant, només es pot transferir parcialment la gestió, però no les competències”, afirma.

Sense director general

Mentrestant, el nou Executiu no s’hi vol pronunciar, entre d’altres motius “perquè Costes i Litoral és l’única direcció general que encara no s’ha cobert”, precisa una font de l’equip del conseller de la Mar, José Manuel Lafuente. Segons ha pogut saber l’ARABalears, més d’un candidat ha dit que no al repte de gestionar aquesta complicada àrea, que sens dubte rebrà pressions de molts adjudicataris que exploten el litoral i que estan convençuts que el Govern “en té les competències”, perquè així ho han sentit i llegit a les declaracions de diversos polítics.

La mateixa presidenta del Govern, Marga Prohens, quan era candidata, va anar dos cops a Formentera i va fer servir el conflicte sobre l’ús del litoral com un dels arguments per entusiasmar els possibles electors. “El proper Govern de les Illes Balears tindrà una Conselleria de la Mar per primera vegada a la seva història. Una Conselleria de la Mar que serà l’únic interlocutor amb totes aquelles persones que tenen una concessió o que treballen al sector nàutic. Un sol interlocutor perquè, des del Partit Popular, volem posar en un primer nivell tot allò que és el sector nàutic i que és la protecció de les nostres costes. Però no des del prohibicionisme, no des de l’intervencionisme, sinó fent-la compatible amb les persones que, des de fa tants anys, han viscut i han treballat a casa nostra”, va dir Prohens en més d’una ocasió. Ara, el seu conseller té el complicat repte d’explicar que totes les autoritzacions i concessions actuals són responsabilitat de Madrid i que, respecte de les noves, serà també Madrid qui hi tingui la darrera paraula.

El que sí que preveu el decret de traspàs al Govern autonòmic com a funció sense cap necessitat de demanar permís a Madrid són els expedients sancionadors. Tant en el cas de les instal·lacions de temporada (autoritzacions) com en les més llépoles des d’un punt de vista de rendibilitat, les concessions de fins a 30 anys, la comunitat podrà aixecar actes cada vegada que un funcionari de Costes hi trobi una infracció. De moment, tot i que fa ja un mes que formalment han estat transferits, més enllà de cobrar la nòmina, no han rebut cap instrucció d’un superior autonòmic.

El restaurant Cas Patró March
Cas Patró March va caducar el febrer

El restaurant Cas Patró March és un dels grans casos mediàtics del conflicte entre la protecció del domini públic i la pressió empresarial per treure’n un rendiment. El mes de febrer va caducar la pròrroga de la concessió de què havia gaudit. Per aquest motiu, els seus propietaris varen demanar disposar d’un període de gràcia, i el varen aconseguir per part de Costes. Però una vegada ha caducat la pròrroga, no disposa de cap habilitació per continuar oferint els seus serveis de restaurant a la mítica cala. També a Cala Deià el restaurant Can Lluc està pendent d’aclarir la seva situació.

L'hotel Don Pedro
Denegada l’ocupació del Don Pedro

L’hotel Don Pedro és un dels altres concessionaris que han tingut problemes amb Costes. Per començar, perquè qui gaudia del permís no era originàriament la societat, sinó un particular, Pedro Darder, que el va transferir a l’empresa. Però després l’hotel va ser absorbit per Optursa (Hoteles Globales) i va ser en aquest moment quan el Ministeri de Transició Energètica va considerar que el termini per transferir el títol ja s’havia exhaurit. Per tant, va denegar que la societat actualment propietària de l’hotel de Cala Sant Vicenç (Pollença) pugui ocupar amb una terrassa un important espai litoral.

El cas del litoral formenterer és molt singular a efectes de la Llei de costes
El complex cas de Formentera

El cas del litoral formenterer és molt singular a efectes de la Llei de costes: una illa petita que viu dels negocis al litoral i que té desenes d’expedients per ocupacions caducades o directament inexistents. L’actual presidenta va prometre arreglar la situació, però no serà tan senzill. Per començar, a Madrid no sembla que pugui governar el PP, que havia anunciat una reforma de la Llei de costes. De totes maneres, la modificació que ja varen fer els populars en temps de Rajoy va acabar tombada pels tribunals gràcies a l’acció dels grups ecologistes. Madrid continua essent sobirà a la costa de Formentera.

stats