Obituari

Mor Joan Roca, baixista d'Antònia Font

El músic del grup mallorquí tenia 54 anys d'edat i va participar en l'evolució del grup des dels inicis fins a convertir-lo en un fenomen musical

Joan Roca, baixista d’Antònia Font “Els animals saben veure el sentit de la vida millor que nosaltres”
Act. fa 0 min
3 min

PalmaL'històric baixista d'Antònia Font, Joan Roca, ha mort aquest dimecres de matinada a 54 anys. La seva desaparició suposa una gran pèrdua per a la música en català, després d'una trajectòria estretament lligada a una de les bandes més influents i estimades de les darreres dècades. Roca començà a formar part del grup, pràcticament, en els seus inicis i va participar en l'evolució de la formació fins a convertir-lo en un fenomen musical, amb discos i cançons que han marcat diverses generacions, entre ells Alegria i Taxi.

Antònia Font va néixer a Mallorca el 1997, amb Pau Debon a la veu, Joan Miquel Oliver a la guitarra, Jaume Manresa als teclats, Pere Debon a la bateria i Pere Estarellas al baix. Joan Roca va substituir aquest darrer al baix, just al començament de la banda, que va consolidar així la formació definitiva.

El 1997, Antònia Font va enregistrar una maqueta de quatre cançons i va oferir el primer concert a Bunyola. Dos anys més tard publicà el seu primer disc, inici d’una trajectòria que convertiria la banda en un dels grans referents del pop en català.

La consolidació arribà amb A Rússia (2001) i, sobretot, amb Alegria (2002), el disc que els obrí les portes al gran públic. Després arribarien treballs com Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Coser I cantar (2007), Lamparetes (2011) i Vostè és aquí (2012), amb cançons ja imprescindibles com 'Alegria', 'Wa yeah!', 'Calgary 88', 'Dins aquest iglú', 'Viure sense tu' i 'Me sobren paraules'.

Amb lletres de Joan Miquel Oliver, la veu de Pau Debon i un univers propi ple d’astronautes, paisatges mediterranis i personatges quotidians, Antònia Font va construir una identitat inconfusible. Joan Roca en va ser una peça clau des del baix.

Joan Roca, baixista d'Antònia Font, durant el concert abans de la seva aturada el 2013.

Un dels moments més destacats de la primera etapa fou Coser I cantar, enregistrat amb acompanyament orquestral i distingit amb el premi Nacional de Música de Catalunya. La gira culminà el 2008 amb un concert memorable al Gran Teatre del Liceu.

Després de setze anys de carrera, el grup es va separar el 2013, però vuit anys després anuncià el retorn amb Un minut estroboscòpica (2022) i una gira que passà pel Primavera Sound, el Palau Sant Jordi, el Liceu i el Mallorca Live Festival, entre d'altres.

El 2023, el Consell Editorial de l'ARA Balears va guardonar Antònia Font amb el premi Especial 10 anys. Aquesta distinció reconeixia que el grup mallorquí, a través de la seva música i les lletres, ha posat a l'abast de la societat els valors que l'ARA Balears comparteix i defensa.

Joan Miquel Oliver i Joan Roca, durant l'entrega de premis de l'ARA Balears 2023.

Més enllà d’Antònia Font, Roca també va desenvolupar altres projectes, com el trio de jazz experimental Geometrical Sardine, amb Jaume Rosselló i Pep Aspas. El pròxim concert del grup estava previst per aquest dissabte a la MoboFest, coincidint amb el desè aniversari del festival, i tot apunta que serà suspès arran de la seva mort.

"Gràcies, Joan, per fer-nos cantar, ballar, riure i somiar"

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha lamentat la mort de l'artista en un missatge publicat aquest dimecres a les xarxes socials: "Gràcies, Joan, per fer-nos cantar, ballar, riure i somiar. Per fer-nos sentir tanta alegria i per formar part de les nostres vides a través de la música".

Prohens ha traslladat el seu afecte a la família de Roca, als seus amics i a tots els integrants d'Antònia Font, que ha definit com “la banda sonora de grans moments i tantes històries”.

També ha fet al·lusió a una estrofa de la cançó 'Tristesa', inclosa al disc Alegria (2002): "Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral, de paraigües dins sa neu. D’arbres tan indiferents, de rellotges aturats, d’impossibles sentiments. Sa tristesa, s’alegria, sa tristesa". Avui tots canviam s’alegria per sa tristesa. A partir d’avui, aquesta cançó ja no sonarà igual sense el so inconfusible del teu baix", ha escrit.

Estem treballant per ampliar aquesta informació

stats