Joan Ferrer: “En sortir de la llar no tenen casa, ni recursos, ni feina”

PalmaEl coordinador de la FEIAB alerta que es deixa els joves tutelats desemparats quan arriben a la majoria d’edat i quan només necessiten una darrera empenta i això els aboca a un escenari de precarietat i exclusió social. Reclama un pla integral de suport a aquests joves.

Quina és la realitat dels joves tutelats quan compleixen 18 anys?

A Balears, aquests joves s’han d’espavilar i han d’aconseguir finalitzar la seva formació, aconseguir feina i casa. El procés d’emancipació, que per als joves amb suport familiar pot arribar fins als 30 anys o més, que és quan surten de la llar familiar, per als més vulnerables, que són aquells que han estat protegits i, per tant, que han passat per unes vivències que poden haver suposat un trauma i no tenen suport familiar o aquest és molt feble, resulta un procés que han de fer de manera més accelerada i als 18 anys. Una vegada que surten de la llar de protecció, no tenen casa on viure, ni recursos per continuar formant-se, ni feina.

Quina és la situació que tenen davant?

És una situació de precarietat i exclusió social. No poden continuar la seva formació perquè primer han d’aconseguir el menjar i lloc on viure. Les expectatives que tenen davant són poc estimulants.

Quines ajudes han rebut fins ara?

La paradoxa de la situació dels joves extutelats és que fins a la majoria d’edat tenien una mesura de protecció que els oferia una llar i les necessitats cobertes. Just quan el camí del seu desenvolupament personal quasi està acabant-se i només necessiten una darrera empenta, entesa com un suport a la transició a la vida adulta de per exemple dels 18 als 21 anys, finalitza la protecció, i a més els recursos invertits en aquesta persona durant la infància i l’adolescència es desaprofiten, perquè se la deixa tota sola en una situació d’exclusió.

Quins són els sentiments d’aquest joves que estan a punt de deixar la tutela?

Hi ha ganes d’arribar a la majoria d’edat, però a la vegada angoixa del que hauran de fer i com es podran desenvolupar.

Abans hi havia més ajudes, més oportunitats?

En altres legislatures hi ha hagut iniciatives que han aconseguit millores per als joves extutelats. Per exemple, Fina Santiago, com a consellera de Serveis Socials, va aconseguir que grans empreses ubicades a Mallorca fessin contractes per als joves, i també va aprovar una renda per als joves extutelats, però els següents administradors públics ho varen anul·lar. El més important i que no s’ha fet fins ara és la necessitat de regular el suport als joves extutelats i desenvolupar un pla integral de suport.

Com seria aquest pla integral?

Cal una coordinació des dels diferents organismes, com la Conselleria d’Educació, per oferir formació alternativa; des de la Conselleria de Treball, per oferir facilitats per a la contractació d’aquests joves; des de Joventut, per proporcionar recursos que empoderin els joves i no els deixin en la situació d’exclusió en la qual estan avui dia; des dels consells insulars, com a responsables de la protecció dels menors; i principalment, com a administració màxima responsable, des de la Conselleria de Família i Serveis Socials, perquè reguli un marc normatiu i desenvolupi un pla estratègic de suport a l’emancipació dels joves, i coordini les actuacions de les diferents administracions implicades en col·laboració de les entitats no lucratives que són referents en la nostra comunitat en l’atenció als joves extutelats.

Quina és la resposta dels responsables polítics?

Tenim unes expectatives optimistes perquè coneixem la bona predisposició de la consellera de Família i Serveis Socials, Sandra Fernández.