Hàbitats naturals
Societat 28/01/2022

Ja has fet el Paraulògic?

4 min
El Paraulògic és un passatemps que proposa un joc de paraules en català.

PalmaCom que no tot han de ser mutacions del virus i tambors de guerra a Ucraïna, és necessari que ens fixem en les bones notícies, per petites que siguin. O no tan petites. L’èxit sobtat i fulgurant que ha conegut el Paraulògic –un passatemps que proposa un joc de paraules en català– ve almenys a desmentir les veus funeràries que es dediquen a vaticinar un futur negre per a la nostra llengua (sempre ho han fet, però, d’un temps cap aquí, ho fan amb una especial insistència). Una llengua amb la qual la gent es posa a jugar no és cap llengua moribunda. El Paraulògic ha vingut a demostrar això, i a més, a fer-nos passar una bona estona. Que no és poc.

La mecànica del joc és ben simple: se’ns proposen set lletres, una de les quals apareix situada enmig de les altres, i es tracta de compondre totes les paraules que siguem capaços, tenint en compte que la lletra que surt enmig sempre ha de formar part de cadascuna de les paraules que formem. Gràficament, les lletres se’ns ofereixen dins uns hexàgons que fan pensar en les cel·les d’un rusc d’abelles: els hexàgons de les altres sis lletres són d’un color entre cel i gris, mentre que la del mig surt dins un hexàgon de color vermell, perquè quedi clar que és la que no ens podem deixar. L’al·lusió a les abelles no és gratuïta, atès que el Paraulògic s’inspira en el joc Spelling Bee, del diari The New York Times, tot i que en fa una adaptació tota nova, atès que Spelling Bee (literalment, ‘l’abella que lletreja’) no és un joc de compondre paraules, sinó de lletrejar-les –i també és ben distret.

El furor que ha causat el Paraulògic ha mig fet saber (però també mig eclipsat) el lloc d’on ve: Rodamots, una publicació digital que té un eslògan que a la vegada és la seva raó de ser: “Cada dia un mot”, diu. Efectivament, Rodamots envia cada dia als seus subscriptors una paraula amb el seu significat, una frase que serveix d’exemple d’ús i una cita literària que contingui la paraula en qüestió. L’impulsor de Rodamots és el lingüista Jordi Palou, a qui correspon de felicitar per la seva tenacitat –fa més de vint anys que Rodamots fa rodar els mots entre la comunitat catalanoparlant i catalanoaprenent, dia rere dia– i ara, també, per la troballa del Paraulògic, que van posar en marxa entre el mateix Palou i els programadors Pere Orga i Jaume Ortolà. Per encertar-la, la van encertar també amb la interfície, que és elegant i entenedora, a fi que faci encara més juguera.

Tanta juguera que el que ha fet ha estat furor. A final de desembre (el joc es va fer públic el dia 8 d’aquell mes), el Paraulògic ja tenia 137.000 usuaris. És de suposar que dins el mes de gener el nombre de paraulogistes ja no hagi crescut al mateix ritme, però ens permetrem fer ús d’una de les frases més lletges entre les moltes que ha generat la pandèmia per assegurar que aquest joc ha vingut per quedar-se. Entre les múltiples gràcies del Paraulògic, hi ha el fet que es pot compartir per WhatsApp i xarxes diverses, i d’aquesta manera els jugadors poden comparar resultats i competir entre ells a veure qui forma més paraules amb les lletres en joc. Per altra banda, el mateix joc informa del nombre de paraules vàlides que es poden formar amb cada combinació de set lletres: 147, posem per cas. Aconseguir les 147 seria fer el ple, que ve a ser una espècie d’èxtasi paraulogístic, la plenitud en aquest món. Com que això és molt difícil, com més ens acostem al màxim possible, més bons serem en el joc. A més, hi ha un altre ple que podem assolir, més a l’abast, que consisteix a compondre paraules que continguin les set lletres proposades: d’això se’n diu un ‘tuti’. Fer un ‘tuti’, o més d’un i de dos, fins a aconseguir un ple, és el somni de tot jugador del Paraulògic. I acumular tants de punts com sigui possible, perquè la destresa aquí es mesura en punts: les paraules de tres lletres valen un punt, les de quatre lletres, dos punts, i, a partir de cinc lletres, s’obtenen tants de punts com lletres tingui el mot, és a dir, cinc, sis o set. Si es competeix amb altres jugadors, qui tingui més punts serà el guanyador.

Com que el creador de la cosa és lingüista, s’ha preocupat que l’entreteniment no vagi renyit amb la solvència. El joc dona per vàlides o no vàlides les respostes dels jugadors d’acord amb el diccionari normatiu de la llengua catalana, que és el de l’Institut d’Estudis Catalans. Això ha duit discussions i queixes dels jugadors, que de vegades no entenen que un substantiu, un adjectiu o una forma verbal que, per a ells, és d’ús corrent, no els sigui donada per bona al Paraulògic. Això pot voler dir que havíem proposat una paraula incorrecta, però no necessàriament ha de ser això: també pot voler dir, senzillament, que la paraula en qüestió no està recollida al diccionari, perquè (afortunadament) la llengua va sempre per davant del diccionari. Com deia el nostre gran Blai Bonet, quan el corrector de l’editorial li canviava alguna paraula: “No és al diccionari? Idò que l’hi posin!” I citava com a autoritat lingüística la seva mare, amb qui seia a la camilla mentre ell anava escrivint ‘Míster Evasió’ o ‘L’Evangeli segons un de tants’.

Efecte humorístic

Encara hem d’esmentar, en fi, entre els al·licients que troben els usuaris del Paraulògic al seu joc preferit, el de formar paraules grollerotes, per després compartir-les als grups de WhatsApp. Trobar entre les combinacions possibles els clàssics que ja cercàvem d’al·lots (‘teta’, ‘cul’, ‘pardal’, ‘follar’ i un llarg etcètera) continua produint, en algunes ments clarament immadures, el mateix efecte humorístic i alliberador que a la preadolescència. I és cert que també hauríem d’haver parlat del Wordle, però ens hem quedat sense espai i ho deixarem per a un altre dia.

stats