El ioga com a antídot per a l'aïllament i l'ansietat dels pacients amb trastorns mentals

Centres comunitaris comencen a oferir aquesta pràctica dins l'oferta de teràpia ocupacional

El dimecres toca ioga. La Sonia o el Samuele, en setmanes alternes, són els voluntaris de l'ONG YogaSinFronteras encarregats d'impartir classes a la Clínica Coroleu de Barcelona. Aquesta ONG treballa per acostar el ioga a col·lectius vulnerables "perquè no hauria de ser una pràctica exclusiva només de qui s'ho pot permetre", assegura Meritxell Martorell, impulsora de l'organització. El centre sociosanitari del barri de Sant Andreu ofereix des del mes de juliol la possibilitat als interns de sortir al pati a practicar-ne durant una hora. S'ha creat una rutina, cada setmana igual. Tothom se saluda i de mica en mica s'asseuen a les màrfegues. La classe dura una hora i, en aquest temps, hi ha qui segueix al peu de la lletra les indicacions, qui s'ho mira des del banc i qui hi participa de forma intermitent. 

"Les primeres classes generaven expectació i curiositat però al cap de deu minuts ja se n'havien cansat i perdien l'interès. Ara, de mica en mica, s'hi concentren més i intento connectar-hi a través de l'humor", explica la Sonia. No a tots pacients del centre se'ls ofereix la possibilitat de fer ioga, puntualitza la gerent de la clínica Coroleu, Rosa Pujol. "Fem una valoració segons el quadre mèdic de cadascú i, de forma voluntària, ho oferim sobretot als pacients que necessiten més consciència corporal". Segons Pujol, l'oferta de ioga dins el marc d'activitats de la clínica respon a l'objectiu de disminuir el nivell d'ansietat i de medicació dels pacients, així com millorar les seves habilitats comunicatives i de convivència. 

 Segons l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, l'any 2017 van ser ateses 168.688 persones en centres de salut mental d'adults. En el cas de la Coroleu, els pacients s'hi estan entre dos i quatre anys. Durant aquest temps es treballa sobretot pensant en la vida que tindran a fora. La Georgina Segovia i el Sergio Sada, terapeutes ocupacionals del centre, valoren molt positivament que es practiqui ioga perquè és una activitat que poden seguir fent després. "Treballem per donar-los eines perquè, quan surtin del centre, tinguin autonomia i prou eines per integrar-se", comenta Segovia. En la mateixa línia, la Federació Salut Mental Catalunya assegura que hi ha prou indicis per assegurar que "l'activitat física augmenta els nivells de benestar i satisfacció alhora que trenca l'aïllament social de les persones amb trastorn, els ajuda a tenir hàbits de vida saludables i relacionar-se amb altres persones".

Però el ioga no és només útil una vegada a fora. La seva pràctica està concebuda perquè, cadascú al seu ritme, pugui incorporar coses apreses en el seu dia a dia durant el temps que són al centre. A més, de forma indirecta es treballa el sentit de pertinença a un grup, la paciència i el respecte cap a un mateix i, amb sort, a la llarga el ioga ajudaria a reduir les dosis de medicació. "Això és molt ambiciós i cal treballar amb petits objectius, però que incorporin la respiració apresa a classe abans d'anar a dormir en comptes de demanar pastilles ja seria un gran èxit", comenta Segovia.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF