Invertir premiant el ciment o la preservació

El debat sobre quina ha de ser la destinació dels fons recaptats promet ser intens. La primera versió de l’ecotaxa no el va incorporar i les actuacions es decidiren una a una per part de l’equip de Celestí Alomar, aleshores conseller de Turisme. Compra de finques o enderrocament d’alguns edificis obsolets varen ser les principals realitzacions, que molts ciutadans valoren positivament. Però no es va incorporar cap criteri sobre la conveniència de destinar una part dels recursos a aquells municipis que no han desenvolupat oferta turística i residencial i, per tant, són els que més contribueixen a la “generació de paisatge” de què viu bona part del sector turístic. En aquest sentit, un corrent significatiu dins l’ambientalisme illenc veuria amb mals ulls que un dels criteris per repartir els recursos fos el del nombre de places. Perquè precisament es considera que com més alt és el nombre de places, menys contribució a la conservació del territori i més opcions de disposar de recursos per part de l’ajuntament. En tot cas, el debat sobre aquest i altres aspectes està servit.