Fi de la influència almohade
Amb la conquesta de Jaume I arriba el punt d'inflexió i el canvi en els àmbits cultural, religiós, institucional... i també en l'urbanístic
PalmaLa influència almohade a l’illa amb prou feines es deixa sentir entre l’any 1203, en què la conquereixen els almoràvits, i l’any 1229, en què són derrotats i desplaçats pel rei Jaume I. Aquella data, part de la cavalleria d’Abu Yahyà s’acabaria refugiant al recinte fortificat de l’Almudaina, nucli primitiu de la ciutat.
Es desconeix quin era el recinte de la ciutat, si bé se suposa que s’havia de correspondre de manera aproximada amb el representat en el mapa de capçalera. Aquesta seria, a grans trets, la ciutat que possiblement es van haver de trobar les hosts de Jaume I, tot i que no deixa de ser una suposició recolzada sobre la descripció de la crònica de la conquesta. Al Llibre dels Feits s’explica, per exemple, que la capital estava ben defensada per les seves murades i torres, un vall i una barbacana.
La conquesta de Jaume I serà un vertader punt d’inflexió per a Ciutat. Malgrat que la Madina Mayurqa ja era una de les grans ciutat europees, és a partir de la conquesta que els nous ciutadans crearan una cultura ben diferent de la islàmica, encara que utilitzaran moltes de les seves obres. Els catalans crearan noves institucions i edificis que han esdevingut la imatge icònica de la ciutat, edificis que configuren la Palma ‘eterna’: la Seu, la Llotja, el castell de Bellver... O d’altres també molt importants com l’església de Santa Eulàlia o el claustre de Sant Francesc.
El desenvolupament de la ciutat es veurà potenciat per les relacions comercials que, des de i a través del port de Palma, es mantenen amb la ciutat de Barcelona i amb altres ciutats de la Mediterrània.
