La industrialització fallida de Lloseta, l’origen del ‘colador’ dels macroparcs solars

PalmaLa Llei 14/2019 de projectes industrials estratègics de les Illes Balears es va aprovar en temps del Govern del Pacte (l’any 2019) per combatre la dependència total del turisme, però amb el temps va esdevenir un veritable colador de macroprojectes de parcs solars, “i poca cosa més”, lamenta un tècnic de l’Administració que demana l’anonimat.

Aquesta normativa tenia com a objectiu incentivar la implantació de projectes d’inversió importants que contribuïssin a l’expansió del teixit industrial balear. L’objectiu era millorar-ne la competitivitat i facilitar la reindustrialització del territori.

Inicialment, la llei limitava aquests projectes a sòl urbà o urbanitzable, però amb l’arribada de la crisi energètica causada per la guerra d’Ucraïna, s’hi va introduir una modificació amb un decret llei que va permetre la tramitació dels parcs fotovoltaics com a projectes industrials estratègics en sòl rústic. Se n’accelerava així la tramitació i minimitzava els filtres de planificació territorial i ambiental. “Va ser un despropòsit monumental”, ha assenyalat en diferents ocasions la portaveu territorial del GOB, Margalida Ramis.

Curiosament, l’origen d’aquesta via legal ‘exprés’ va provenir d’un projecte específic a Lloseta: la reindustrialització de la zona després del tancament de la cimentera del municipi. Es va presentar amb molt d’entusiasme per part del Govern del Pacte una planta de reciclatge d’olis, on s’incorporava una instal·lació fotovoltaica de 350 kWp i una planta d’hidrogen. El projecte va ser declarat com a industrial estratègic i marcava el precedent per obrir la porta legal a tramitacions similars per a renovables en sòl rústic.

El projecte de la planta de transformació d’olis usats a Lloseta, declarat com a projecte industrial estratègic el desembre de 2023, no ha assolit cap dels seus objectius.

El fracàs més absolut

La iniciativa prevista a Lloseta, que va dur el Pacte a obrir la porta a cimentar el sòl rústic per fer-hi indústries, ha estat un fracàs absolut. La plataforma Reviure Tofla va assegurar que el projecte era una cortina de fum i que no era ‘verd’, mentre que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ho va qualificar d’ecoestafa. Mentrestant, desenes de projectes de macroparcs han estat autoritzats en sòl rústic per la via ràpida i sense les garanties ambientals.