SUCCESSOS

L’incendi d’un edifici ocupat a Eivissa podria ser un crim masclista

La Policia Nacional arresta un home que vivia a l’immoble cremat i pot ser la parella de la dona que va morir en la tragèdia, la qual va deixar deu ferits

Al tancament d’aquesta edició encara s’han d’enllestir les proves d’ADN, però gairebé tothom dona per fet que l’única víctima mortal de l’incendi de dilluns 13 en un edifici ocupat del barri eivissenc del Viver és Rossanna Venturini. La seva parella va ser qui va avisar de la desaparició a la policia però, segons fonts amb accés a dades de la investigació, els agents sospiten que és ell qui podria haver encès el foc i, per tant, l’incendi podria ser un crim masclista. Aquesta és una de les hipòtesis amb què treballen i, segons han admès a l’ARA Balears fonts de la Policia Nacional, divendres varen arrestar un home que vivia a l’immoble, però no han volgut confirmar que sigui la parella de Venturini. Aquest dissabte la policia ha confirmat a través d'un comunicat la detenció d'un home de 46 anys d'origen hongarès, que vivia a l'edifici cremat del Viver d'Eivissa, per maltractament i retenció il·legal de la seva parella. Tot i això, la Policia Nacional continua sense confirmar que sigui la parella de la víctima mortal.

La tragèdia, que va deixar deu persones ferides i desenes més sense cap lloc on viure, no només es podria convertir en un altre cas de violència masclista, sinó que també fa evident el problema de l’habitatge a l’illa. Més enllà de les imatges espectaculars del rescat amb helicòpter d’una parella que vivia a l’immoble i es va refugiar a la teulada, que varen sortir als principals informatius estatals, l’incendi delata la realitat de molts habitants de l’illa que no es poden pagar un pis encara que tinguin feina: com a mínim 40 treballaven i tot i això vivien a l’immoble ocupat, pagant un lloguer a una màfia búlgara.

Encara se saben pocs detalls de la investigació. Els agents de la Policia Científica de Mallorca que varen anar fins a Eivissa per investigar l’origen del foc varen acabar la inspecció dimecres, i ara és la Unitat de Delinqüència Especialitzada i Violenta de la Policia Nacional d’Eivissa l’encarregada d’esbrinar com va morir la dona i el perquè del foc. Per ara el cas es manté sota secret. Malgrat això, fonts amb accés a dades de la investigació asseguren que una de les línies que segueixen és que pugui ser un cas de violència masclista, tot i que tampoc no es poden descartar encara altres hipòtesis. Segons les mateixes fonts, la velocitat d’expansió del foc indica que és molt probable que fos intencionat.

Encara que el departament de Benestar Social del Consell d’Eivissa va comunicar que Venturini mai havia demanat ajuda a l’Oficina de la Dona, persones de l’entorn de la víctima expliquen que l’home amb qui mantenia una relació sentimental la maltractava. N’hi ha que creuen, fins i tot, que quan ell no era a l’habitacle que tenien a l’immoble ocupat, la deixava tancada a dins. A més, segons ha pogut saber l’ARA Balears, un jutge havia dictat a l’home una ordre d’allunyament de Venturini de dos anys de durada. Quan es va acabar el termini, fa poc, ella va deixar el pis on convivia amb una amiga i va tornar a viure amb ell.

En un infrahabitatge i amb feina

L’incendi també ha posat de manifest el drama dels residents que, malgrat que tenen feina, viuen en infrahabitatges perquè no es poden pagar res millor. Rossanna Venturini treballava, com molts dels habitants de l’immoble ocupat arrasat per les flames. Originària d’Itàlia, havia arribat a l’illa feia devers quatre anys, segons expliquen alguns dels seus coneguts, i ara treballava al call center de Palladium Hotel Group -propietat del Grup d’Empreses Matutes- com a fixa discontínua. Feia un mes que vivia a l’edifici cremat.

Segons va informar l’Ajuntament d’Eivissa l’endemà del foc, dels 41 habitants de l’immoble incendiat que havien atès, 37 eren estrangers amb permís de treball i residència a Espanya. D’aquests, 27 tenien feina estable i la resta, feines esporàdiques. Tres persones més, tot i que no tenien els papers en regla, també tenien feina. 14 de les persones ateses feia menys de nou mesos que eren a l’illa, però la resta feia tres anys o més que hi havien arribat.

Encara que a l’edifici hi vivia gent de nacionalitat espanyola i d’altres de diferents orígens europeus, com Venturini, la majoria dels residents eren d’origen magrebí -com els tres homes ingressats en estat crític el dia del foc, un dels quals el varen haver de traslladar a l’hospital de La Fe de València per la gravetat de les cremades- i treballaven majoritàriament en el sector de la construcció. El seu entorn explica que la majoria intentaven estalviar tant com podien per enviar diners a les seves famílies, i l’elevat preu de l’habitatge a l’illa els feia difícil aconseguir-ho. La CGT d’Eivissa i Formentera ha denunciat reiteradament la proliferació de treballadors pobres a l’illa, i també l’augment dels infrahabitatges i els campaments en zones boscoses. “Quantes persones han de morir perquè els nostres polítics reaccionin? Per què no s’ha aplicat el Decret d’emergència d’habitatge aprovat el 2017 i la Llei d’habitatge aprovada el 2018?”, demana el sindicat.

Especulació amb l’allotjament

Moltes de les víctimes de l’incendi no vivien de franc en aquest edifici que havia quedat a mig construir fa devers 15 anys. Fonts amb informació sobre la situació de l’immoble ocupat han assegurat a aquest diari que un grup organitzat d’origen búlgar en llogava espais de manera il·legal, un assumpte que actualment també investiga la Policia Nacional. Però no només la màfia búlgara especulava amb l’immoble. L’havia construït l’empresa United Global Gest SL, una promotora immobiliària domiciliada a Catalunya que va desaparèixer deixant l’esquelet de l’estructura i l’edifici a mig fer, amb una perillosa grua que va quedar allà durant anys, rovellant-se, fins que l’Ajuntament d’Eivissa la va retirar d’ofici al principi d’aquesta legislatura.

La Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb), el banc dolent, va acabar assumint el deute de l’empresa constructora que havia deixat l’immoble a mitges. Davant l’acumulació de deixalles i l’arribada dels ocupes, que vivien en condicions insalubres, l’Ajuntament d’Eivissa va intentar comprar el terreny a la Sareb per gestionar la situació, però el banc dolent s’hi va negar, argumentant que no n’era la propietària, sinó només del deute. Malgrat aquests arguments, el 2017 la Sareb ja havia posat a la venda el terreny -el banc dolent deia que havia posat a la venda el deute del solar- per 2,4 milions d’euros. Finalment, aquell desembre el fons d’inversió irlandès Nightwing Issuer Designated Activity Company es va fer càrrec de la hipoteca que havia constituït la Sareb a partir del deute que havia assumit de la promotora.

Fins ara, l’Ajuntament d’Eivissa, tal com recorda el batle Rafa Ruiz, és l’únic que ha actuat durant els darrers quatre anys per resoldre o millorar la situació, intentant comprar el solar, llevant la grua, netejant tones de deixalles o oferint els seus serveis socials als habitants de l’immoble (malgrat que ells varen rebutjar l’ajuda per por del grup que els cobrava el lloguer il·legal). Ara també serà l’Ajuntament de Vila el que tancarà l’edifici i hi prohibirà l’accés “per qüestions de seguretat” quan la recerca de la Policia Nacional conclogui. A més, el Consistori ja redacta un informe que s’enviarà a la propietat perquè es faci càrrec de l’estat de l’edifici.

Així mateix, l’Ajuntament manté el dispositiu especial per aixoplugar els afectats per l’incendi. Tan sols en la nit de dijous va atendre 27 persones. A més, la xarxa d’inclusió, formada per entitats com Creu Roja i Càritas, s’ha fet càrrec de l’ajuda d’emergència, que ha fet curt tal com va ocórrer l’any passat, quan una pastera que venia d’Algèria va arribar a l’illa. Així ho va denunciar el coordinador de Càritas Eivissa, Gustavo Gómez, que lamenta la manca de recursos per atendre tant els habitants de l’edifici com les desenes de persones que l’entitat ajuda habitualment. Per això, Gómez va demanar al Consell que activàs urgentment el projecte d’alberg del Gorg, petició que el govern insular ha escoltat: divendres el Consell Executiu va aprovar d’urgència un conveni pluriennal de col·laboració entre el Consell Insular i l’Ajuntament d’Eivissa per finançar la construcció del centre de baixa exigència per a persones en situació d’exclusió social.

El vistiplau al projecte arriba amb més d’una dècada de retard. Estava previst des del 2004 i malgrat que el 2009 el Consell, llavors en mans del PP, va assegurar que el 2011 ja estaria en marxa, no va ser fins fa pocs dies que es va desbloquejar el conveni.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF