Violència masclista

La impunitat encara és la norma en els crims d’honor al Pakistan

El país, amb l’Índia, són amb un miler d’assassinats a l’any els estats amb més casos d’aquesta plaga

i
SÒNIA SANCHEZ
4 min
Un policia custodiant la cel·la on hi ha detinguts els familiars acusats d’assassinar Arooj i Anisa Abbas.

BarcelonaAl Pakistan, l’assassinat de les dues germanes de Terrassa va aixecar cert rebombori a la premsa els primers dies, però la televisió hi va passar de puntetes i de seguida les polèmiques polítiques han tornat a ocupar tot el protagonisme. I és que, malauradament, casos com els de l’Arooj i l’Anisa Abbas no són estranys al país, més aviat al contrari. Els anomenats crims d’honor són una pràctica molt estesa encara arreu del Pakistan, i, de fet, són justament els casos en què les víctimes residents o nacionals de països occidentals tenen més opcions d’ocupar titulars a la premsa. L’any passat va ser una dona del Regne Unit a qui van disparar quan va viatjar al Pakistan per haver rebutjat dues ofertes de matrimoni, o una altra dels Estats Units a qui va matar el seu marit. Fa dos anys, una jove italiana assassinada pel seu pare, el germà i l’oncle en una visita al país perquè va rebutjar un matrimoni acordat.

La història es repeteix un cop i un altre. Els assassins són pares, en alguns casos fins i tot la mare, germans, cosins, oncles, el marit o fins i tot els fills. “I els motius que donen per als seus delictes inclouen que les dones han mantingut relacions sexuals (reals o suposades), tenien parella, s’han casat sense el consentiment familiar, no han pogut demostrar la virginitat la nit de noces, han estat víctimes d’una violació, han abandonat un marit maltractador, han utilitzat un telèfon mòbil o han penjat una foto a Facebook”, escriu Sadiq Bhanbhro, investigador sobre violència de gènere a la Universitat Sheffield Hallam (Regne Unit), a The Conversation.

Assumpte familiar

Són els anomenats crims d’honor, que fins al 2004 no estaven ni tan sols penalitzats a la llei pakistanesa perquè es consideraven un assumpte familiar o de la comunitat, ja que de vegades són una decisió del consell d’ancians del poble o jirga. Però la impunitat era la norma fins al 2016, perquè la família de la víctima perdonava els assassins -normalment de la mateixa família- o arribava a un acord per a una compensació econòmica.

Una llei aprovada fa sis anys va voler posar-hi fi i obliga les autoritats a personar-se com a acusació i evitar aquest tipus de pactes. Com en el cas de les germanes de Terrassa, el fet que l’estat sigui part en el judici vol dir que la família “no podrà arribar a un compromís” per absoldre els assassins, diu Bashir Chaudry, periodista del mitjà Urdu News que ha cobert la notícia.

Però fins i tot en aquests casos la impunitat encara és possible. És el que ha passat aquest mateix any amb l’autor confés del suposat crim d’honor més sonat i polèmic del Pakistan, el que va donar peu a l’aprovació de la llei de l’any 2016. El juliol d’aquell any l’assassinat de l’estrella de les xarxes socials Qandeel Baloch, a qui es va arribar a definir com “la Kim Kardashian pakistanesa”, va commocionar el país i va obrir per primer cop un intens debat públic sobre els crims d’honor. Va ser el seu germà mateix qui la va estrangular fins a matar-la i va assegurar al tribunal que no se’n penedia perquè la seva germana “havia portat deshonor a la família amb les seves publicacions” a les xarxes socials. Va ser condemnat a cadena perpètua, però el febrer d’aquest 2022 ha estat alliberat per un tecnicisme legal que va permetre a la seva mare perdonar-lo. “Els equips legals de l’estat de vegades no posen el seu màxim esforç en el judici i els acusats se’n beneficien”, resum Chaudry per explicar aquest buit legal.

La Comissió de Drets Humans del Pakistan va recomptar 478 crims d’honor el 2021 (430 el 2020), però les xifres poden ser molt més altes perquè no tots els casos són denunciats i de vegades queden emmascarats com a accidents o suïcidis. La regió nord-oriental del Panjab, on van ser assassinades l’Arooj i l’Anisa Abbas, és la que més casos acumula (237 oficials el 2020), però se’n produeixen arreu de l’estat. Les ONG calculen que en realitat són un miler de dones mortes cada any al país, cosa que fa del Pakistan el país on es cometen més crims d’honor juntament amb l’Índia: cadascun registra un miler dels 5.000 que tenen lloc globalment, segons la Honour Based Violence Awareness Network.

“Creixen de forma alarmant”

Les xifres oficials van a la baixa -la mateixa Comissió parlava de 1.170 crims anuals entre el 2004 i el 2016- però l’activista pakistanesa pels drets humans Sobia Shah assegura que en realitat els crims d’honor “estan creixent de forma alarmant” en els últims anys al país. “Per diversos motius”, diu, entre els quals que ara es denuncien més, però també “pel creixent empobriment” del Pakistan, que porta cada cop més les dones a haver de prendre les regnes financeres de la família i això “xoca amb la mentalitat profundament patriarcal” de la seva família i comunitat, explica Shah, de la Human Friends Organization (HFO). “Els crims d’honor tenen una història molt llarga i estan profundament arrelats en la societat pakistanesa”, afegeix.

Segons Shah, però, cada cop més sectors de la societat pakistanesa, sobretot aquells amb més nivell d’educació, s’oposen a aquests crims. En això, les xarxes socials estan ajudant, però també és important el paper dels mitjans de comunicació. “Estem intentant redefinir la idea que siguin de fet crims d’honor. Els mitjans més civilitzats al Pakistan han començat a referir-s’hi com «els anomenats crims d’honor» o assassinats en nom de l’honor, per posar la responsabilitat en els culpables i la seva mentalitat”, explica Xari Jalil, periodista de Voice.pk, que ella mateixa defineix com “l’única plataforma digital del país que cobreix els drets humans de forma compromesa”.

“Crec que farà falta encara molt de temps perquè la mentalitat canviï -diu Jalil-. Només hi ha una petita part de la societat que en realitat avala aquests crims, però el problema és que encara moltes persones associen les dones amb el seu honor”.

stats