Impugnaran tres processos selectius de Cort perquè "no demanen el català com a requisit"

PalmaPlataforma per la Llengua ha anunciat la impugnació de tres processos selectius de l'Ajuntament de Palma perquè no varen demanar el català com un requisit: "No respecten els drets lingüístics de la ciutadania, ni la normativa vigent". Es tracta de diferents convocatòries de l'Empresa Funerària Municipal (EFM) i Mobipalma, de les quals han ressaltat que "no garanteixen" el requisit de català en els processos de selecció de personal, la qual cosa "suposa una vulneració clara del marc legal establert a les Balears", segons ha explicat Plataforma per la Llengua en un comunicat.

D'una banda, en el cas de l'EFM s'han publicat dues convocatòries per cobrir sis places de personal fix, dos d'operari funerari i quatre d'oficial administratiu de primera. En tots dos casos, han dictaminat que el coneixement del català es considera només un "mèrit" i no un "requisit", tot i que es tracta de "llocs de treball de caràcter públic en una empresa municipal". "Això implica que una persona que no conegui la llengua catalana pot obtenir la plaça, cosa que contradiu les normatives que regulen l'accés a la funció pública a les Balears i que garanteixen el dret dels ciutadans a ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials", ha al·legat Plataforma per la Llengua.

D'altra banda, han assegurat que la situació encara és "més greu" en el cas de Mobipalma, empresa municipal que gestiona el transport i l'estacionament a la ciutat. En la convocatòria per a la creació d'una borsa de treball per a oficials de manteniment d'aparcaments, el català no apareix ni com a requisit, ni com a mèrit, per la qual cosa han criticat que "ni tan sols és un criteri de valoració en el procés selectiu".

"Aquesta absència total de referències a la llengua pròpia de les Balears suposa una discriminació inadmissible i incompleix la legislació vigent, que estableix que el coneixement del català ha de ser un criteri a tenir en compte en l'accés a qualsevol lloc de treball de l'Administració pública", han puntualitzat fonts de Plataforma per la Llengua. En aquest sentit, han recriminat que les bases d'aquestes convocatòries "contravenen clarament" la normativa lingüística vigent a les Balears.

Concretament, vulneren l'article 14.3 de l'Estatut d'Autonomia que estableix el dret dels ciutadans a ser atesos en català per l'Administració, i la Llei 3/1986 de Normalització Lingüística que reconeix el català com a llengua pròpia de les Balears i obliga les administracions i les empreses públiques a "garantir-ne l'ús". A més, han recalcat que la Llei 3/2007 de Funció Pública de la CAIB determina que per accedir a la funció pública s'ha d'acreditar un nivell de coneixement de la llengua catalana adequat a les funcions del lloc de treball.

En aquesta mateixa línia, l'article 34 de la Llei 3/1986 estableix que les corporacions locals han de garantir l'ús del català en totes les seves activitats administratives i que les bases de les convocatòries públiques han d'incloure una referència "expressa" a la llengua catalana.

Amb tot, Plataforma per la Llengua ha manifestat que "lluitarà" perquè es garanteixin els drets lingüístics de la ciutadania. Per això, han advertit que "forçaran" l'Administració a garantir que "qualsevol persona pugui ser atesa en català sense restriccions", la qual cosa, han afirmat que "només serà possible si el coneixement de la llengua és un requisit indispensable per accedir a la funció pública".

Així, l'entitat ha defensat que emprendrà accions judicials per "exigir el compliment de la normativa" i "forçar la impugnació de les convocatòries il·legals". "El compromís de Plataforma per la Llengua és clar i ferm i treballarà perquè el català tingui el lloc que li correspon a l'Administració pública de les Balears", han reivindicat.