PalmaÉs l’únic falconer d’Europa que caça amb àguila reial la cabra salvatge mallorquina. Jaume Álvarez (Pollença, 1982) cria aus rapinyaires, fa control de fauna, dirigeix vols de marcatge i, entre d’altres, difon la falconeria com un art de caça que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que ell defensa que, a més, se’l qualifiqui de Bé d’Interès Cultural (BIC). Anam a ca seva, la seu de l’empresa familiar Águilas Mallorca. Treu una àguila reial mascle de la seva gàbia i la té una bona estona a la mà. En una altra gàbia hi ha un pollet femella. Més enllà, la cria d’un falcó pelegrí. A l’altra, té cura de dos voltors que li varen dur perquè estaven malalts. I així, mentre anam visitant el que ell confessa que és part de la seva família, parlam de la nova Llei de protecció animal. S’hi mostra crític.
Quantes vegades us han demanat si aquestes aus no estarien millor volant lliures que no dins les gàbies, per grosses que siguin?
— Vosaltres no us trobau bé a ca vostra? Aquestes aus han estat criades aquí, estan domesticades. És ca seva, aquí se senten segures, saben que tenen el menjar garantit i surten a caçar i a volar de manera controlada. D’altra manera, no sobreviurien. No només això: són garantia de l’espècie. Si qualsevol d’aquestes espècies estigués en perill d’extinció, amb aquestes cries en cinc anys s’hauria recuperat. Les espècies es perden per culpa de l’acció humana, i és amb la feina de l’home que les hem de recuperar.
La setmana passada hi va haver una manifestació més contra la nova Llei de protecció animal. Com la valorau vós?
— Aquesta llei, en general, és negativa. No afavoreix ni els animals ni les persones. A mi no em repercutirà gaire, perquè tenc una empresa que fa cria, però als particulars sí que els afectarà. És plena de prejudicis, malentesos i errors greus. Sense anar més lluny, no es pot criminalitzar la caça, allò que s’ha de fer és regular-la i posar més eines de control dels furtius, que en són el mal. Idò amb aquesta llei es restringeix els caçadors legals i no es controlaran els furtius. La llei posa molt problemes a la caça i, curiosament, salva la tauromàquia, amb la qual no ha interessat posar-s’hi.
Sou caçador, així que defensau la caça.
— Alerta! Caçar està bé si es caça bé. Si es caça malament, està fatal. Jo defens la caça, no els energúmens que cacen de manera furtiva. I defens la caça perquè ajuda a l’equilibri de l’ecosistema. Amb la caça controles la població d’una determinada espècie. La mentalitat dels caçadors ha canviat radicalment. Els caçadors exclouen els furtius.
En les manifestacions que s’han fet contra la llei es diu que “prohibir no és protegir”. Si la llei ha estat en bona part fruit de la reivindicació dels animalistes, no creis que han hagut de prohibir per protegir els animals d’abusos?
— Jo el que crec és que hi ha una tendència, una onada animalista, que estaria bé si no es passàs de voltes. Es vol protegir els animals fins al punt de deixar de menjar carn, però això va en contra del nostre equilibri com a sistema. Mirau com s’és de protector: si tothom menjàs només verdures, hauríem de matar els animals. S’està pervertint el terme animalista. Jo sí que em consider un gran animalista, quasi des que vaig néixer.
Quan hem arribat, vós em dèieu que totes aquestes àguiles, falcons, voltors, cans i fures són part de la vostra família. També l’esmentada llei obliga que els animals amb els quals es conviu siguin considerats de la família.
— Per la meva dona i les dues filles, i per mi, tots aquests animals són part de la família. Amb el que no puc estar d’acord és amb la humanització dels animals. Humanitzar els animals és maltractar-los, perquè els lleves la seva essència. I, la veritat, no sé què és pitjor: si tenir un ca dins una gàbia o tancat dins un pis, amb calefacció i roba posada. Els cans i moixos poden dormir amb nosaltres o amb les filles, però no tenen la consideració de germans. Prohibir no és protegir i humanitzar els animals no és estimar-los.
Per què creis que hi ha el que vós en deis prejudicis?
— Ens en falta educació. Sense anar més lluny, de la caça no se’n parla i se n’hauria de parlar per naturalitzar-la. A mi de petit ja m’agradaven molt els animals. Amb el padrí de Pollença anava a pescar i, amb el d’Inca, posàvem garbellets, que ara ja no es pot fer. Sabies que es pescava i es caçava per menjar. La caça és una cultura: caces allò que menges. És la gent que no ho ha viscut la que et dirà que està malament. La gent ja no viu al camp, és un fet. I si hi viuen, és en un xalet amb piscina, els fills juguen a videojocs. No ho poden entendre. I els polítics tampoc ho entenen, però veuen que darrere la tendència animalista hi ha vots.
Què us ha ensenyat a vós la falconeria?
— La convivència amb les aus et dona valors molt sòlids per criar els fills i afrontar la vida.
